Gurimita
Gurimita | |
---|---|
Fórmula química | Ba₃(VO₄)₂ |
Epònim | Gurim anticline (en) |
Localitat tipus | anticlinal de Gurim, Conca de l'Hatrurim, Tamar, Districte del Sud, Israel |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 5,784(1) Å; c = 21,132(1) Å |
Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
Grup espacial | r3m |
Color | incolor |
Exfoliació | distingible/bona - en (0001) |
Fractura | irregular, desigual |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanc |
Densitat | 5,044 g/cm3 (calculada) |
Propietats òptiques | uniaxial |
Pleocroisme | no pleocroica |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2013-032 |
Any d'aprovació | 2013 |
Símbol | Gur |
Referències | [1] |
La gurimita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la tuïta.[2] Rep el nom de l'anticlinal de Gurim, a Israel, la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]La gurimita és un vanadat de fórmula química Ba₃(VO₄)₂, un dels minerals de bari més senzills. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2013, sent publicada per primera vegada el 2017. Cristal·litza en el sistema trigonal.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu d'Història Natural de Berna, a Suïssa, amb el número de catàleg: 4210.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Israel, concretament a l'anticlinal de Gurim, situat a a la conca de l'Hatrurim, a Tamar (Districte del Sud). També ha estat descrita a la localitat tipus de l'aradita, també al consell regional de Tamar, així com a la formació Hatrurim, a l'Orient Mitjà.
Referències
[modifica]- ↑ «Gurimite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 novembre 2021].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 73». European Journal of Mineralogy, 35, 3, 19-06-2023, pàg. 397–402. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-397-2023 [Consulta: 4 juliol 2023].