Gusla
 | |
| Tipus | lira de bol fregada amb un arquet i monocord  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 321.321-71 |
| Originari de | Sèrbia |
Mostra d'àudio | So d'un gusle serbi |
La gusla és un instrument de corda d'una sola corda similar al rebab. El "babao" és una gusla de tres cordes. Del turc guzi, cordó de pelatge de cavall.[1] Del serbocroat guslati, a través del francès: Instrument musical semblant al violó, d'una sola corda, propi dels pobles eslaus dels Balcans.[2] Cordòfon format per un cos amb forma de pera i una sola corda; es toca de genolls, fregant la corda amb un arquet: la gusla és un instrument propi dels països balcànics.[3] O d'origen espanyol, emprat a l'Europa meridional,[4] d'origen morisc ("El Caballero de Olmedo", de Lope de Vega).[5] Instrument musical dels il·liris, similar a un violí amb una sola corda de pelatge de cavall, que sol acompanyar els cants nacionals.[6]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ acanomas
- ↑ El País
- ↑ «Diccionario Web». Arxivat de l'original el 2008-04-03. [Consulta: 22 juny 2018].
- ↑ Infovisual
- ↑ Cervantes virtual
- ↑ Jan Ling. A History of European Folk Music. University Rochester Press, 1997, p. 139–. ISBN 978-1-878822-77-2.
Bibliografia
[modifica]- MÉRIMÉE, Prosper: La Guzla, París, Librairie Hachette Et Cia, 1911; La Guzla Ou Choix De Poesies Illyriques: Recueilles Dans La Dalmatie, La Bosnie, La Croatie Et L'Herzegowinw (La guzla o selecció de poemes il·lírics: recollits a Dalmàcia, Bòsnia, Croàcia i Hercegovina). Col·lecció Rencontres, gener de 1994.
