Vés al contingut

Gustav Freytag

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGustav Freytag
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juliol 1816 Modifica el valor a Wikidata
Kluczbork (Regne de Prússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 abril 1895 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Wiesbaden (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Member of the Reichstag of the North German Confederation (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Frederic Guillem de Berlín
Universitat de Breslau Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Breslau
Leipzig
Dresden Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, novel·lista, polític, dramaturg, periodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Breslau Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Conflicteguerra franco-prussiana Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnna Freytag Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 179264349 Project Gutenberg: 8864 Modifica el valor a Wikidata

Gustav Freytag (1816-1895) és un autor alemany del Biedermeier, famós per la seva teoria sobre l'estructura dramàtica. Les seves obres més destacades són:

  • Soll und Haben (1855), novel·la
  • Die Technik des Dramas, llibre de teoria literària
  • Die verlorene Handschrift (1864), on es retrata la vida de la universitat
  • Bilder aus der deutschen Vergangenheit, conjunt de retrats del costumisme alemany

L'estructura dramàtica

[modifica]

Freytag va explicar que la majoria d'obres teatrals (i per extensió la ficció) es basaven en una trama que podia sintetitzar-se en una piràmide o cinc parts:[1]

  • introducció: es presenta el context previ a l'incident que desencadena l'acció
  • incident: hi ha un moment clau que provoca el canvi en la situació alterada i que manté l'interès del receptor per la història
  • clímax: s'arriba al punt decisiu per als personatges
  • resolució: les conseqüències del canvi comencen a presentar-se
  • conclusió: nova situació estàtica o d'arribada.

Aquest esquema és de fet l'ampliació del clàssic tripartit de la narrativa (introducció, nus i desenllaç) però fent més èmfasi en el moment de màxima intensitat dramàtica o clímax.

Referències

[modifica]
  1. Freytag, Gustav (1863), Die Technik des Dramas