Gustav Hölzel
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 setembre 1813  Budapest (Hongria) | ||
| Mort | 3 desembre 1883 (70 anys) Viena (Àustria) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant, cantant d'òpera, compositor | ||
| Veu | Baix-baríton | ||
| Instrument | Veu | ||
  
| |||
Gustav Hölzel (Pest (Hongría), 2 de setembre, 1813 - Viena ('Austria), 3 de desembre, 1883),[1] va ser un baix-baríton i compositor austrohongarès que va cantar als teatres d'òpera d'Àustria, Alemanya i altres llocs durant gairebé cinquanta anys. Se'l recorda principalment com el primer Beckmesser a Die Meistersinger von Nürnberg de Richard Wagner.
Joventut
[modifica]Hölzel era fill de l'actor, cantant i director de teatre Nikolaus Alois Hölzel (1785–1848) que va dirigir el Landestheater de Linz des de 1819 fins a 1924.[2] La seva mare Elisabeth Hölzel (nascuda Umlauf) era una contralt operística, filla del compositor Ignaz Umlauf i germana del compositor Michael Umlauf.[3] Als setze anys, Gustav va fer el seu debut operístic a Sopron, i la seva carrera va continuar a Graz (1830–1832), al "Theater in der Josefstadt" de Viena (1833–1837) i al "Königsstädtisches Theatre" de Berlín (1837–1838). Va continuar la seva formació a París el 1838 abans d'unir-se al "Stadttheater Zürich", on va estar contractat des de 1838 fins a 1840.[3] El 1840, es va unir a l'Òpera de la Cort al "Theater am Kärntnertor" de Viena.[1]
Carrera posterior a Àustria i Alemanya
[modifica]Hölzel va cantar a l'Hofoper durant vint-i-tres anys, durant els quals va crear el petit paper de De Fiesque a la penúltima òpera de Gaetano Donizetti, Maria di Rohan, el 1843.[4] Però el 1863, mentre interpretava el paper de Frare Tuck a Der Templer und die Jüdin d'Heinrich Marschner, Hölzel va alterar les paraules de la cançó del Frare i va ser acomiadat de la companyia.[1]
No obstant això, va trobar feina operística al "Theater an der Wien" i també va aparèixer a Darmstadt, Nuremberg i Munic. Al "Nationaltheater" d'aquesta darrera ciutat, el 1868, va crear el paper de Beckmesser a Die Meistersinger von Nürnberg[4] Els seus darrers compromisos van ser a la "Komische Oper Berlin",[5] i la seva última aparició escènica va ser el 1877 en el paper de Baculus a Der Wildschütz d'Albert Lortzing.[1]
Carrera i rols internacionals
[modifica]Va fer aparicions com a convidat a teatres d'òpera de Londres (1840 i 1843), Sant Petersburg i Estocolm el 1860, i en l'estrena nord-americana de Der Schauspieldirektor de Mozart al Stadt Theatre de Nova York el 1870.[5][6] A l'Opéra-Comique de París el 1859, va aparèixer a l'estrena dYvonne del compositor belga Armand Limnander.[4]
Hölzel es va destacar pels seus papers còmics, que incloïen, a més dels esmentats anteriorment, Leporello a Don Giovanni, Don Basilio a El barber de Sevilla i Van Bett a Zar und Zimmermann de Lortzing.[1]
Composicions
[modifica]Gustav Hölzel també va ser un compositor prolífic de música i cançons per a piano. Entre aquests últims hi ha un escena de "Sonntag" de Ludwig Uhland, op. 226, i tres escenaris de poemes de Heinrich Heine, "Els ulls més bonics", op. 68, "Paseig aquàtic", op. 73, i "My Longing de H. Heine" ("Noia amb la boca vermella"), op. 32.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Elizabeth Forbes (1882) Stanley Sadie (ed.) The New Grove Dictionary of Opera Vol. 2. Oxford: Oxford University Press. p. 745. ISBN 978-0-19-522186-2
- ↑ https://archive.today/20120716104610/http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:kFgM9pYUqIgJ:www.ooegeschichte.at/uploads/tx_iafbibliografiedb/hbl1959_1_2_0007-0098.pdf+%22Nikolaus+Alois+H%C3%B6lzel%22&cd=4&hl=ca&ct=clnk&gl=uk
- ↑ 3,0 3,1 http://hosting.triboni.com/triboni/exec?method=com.operissimo.artist.webDisplay&id=ffcyoieagxaaaaabbjly&xsl=webDisplay&searchStr=H%C3%B6lzel,/at[Enllaç no actiu] operissimo.com (in German)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Casaglia, Gherardo (2005)./https://almanac-gherardo-casaglia.com/index.php?Testo=Gustav_H%C3%B6lzel&Parola=Stringa/L'Almanacco di Gherardo Casaglia (in Italian).
- ↑ 5,0 5,1 Flüggen, Ottmar G.: Biographisches Bühnen-Lexikon der Deutschen Theater: von Beginn der deutschen Schauspielkunst bis zur Gegenwart, München: Bruckmann, 1892.
- ↑ Amanda Holden (escriptora) Kenyon, Nicholas; Walsh, Stephen, eds. (1993). https://archive.org/details/isbn_9780670812929/page/698/mode/2up/The Viking Opera Guide. London: Viking. p. 698. ISBN 0-670-81292-7
- ↑ https://www.lieder.net/lieder/