Vés al contingut

Guy Maddin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGuy Maddin
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 febrer 1956 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Winnipeg (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Winnipeg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, actor, director de fotografia, operador de càmera, guionista, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1986 Modifica el valor a Wikidata -
Premis

Lloc webguymaddin.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0534665 Allocine: 8361 Allmovie: p100698 TMDB.org: 97579
Musicbrainz: f80bf57c-c816-4d5d-be80-47da4d0fcd27 Modifica el valor a Wikidata

Guy Maddin(nascut el 28 de febrer de 1956)[1]és un guionista, director, autor, cinematògraf i editor de cinema de llargmetratges i curtmetratges canadenc, així com un artista d'instal·lacions, de Winnipeg, Manitoba. Des que va completar la seva primera pel·lícula el 1985, Maddin s'ha convertit en un dels cineastes més coneguts i celebrats del Canadà.[2]

Maddin ha dirigit dotze llargmetratges i nombrosos curtmetratges, a més de publicar tres llibres i crear una gran quantitat de projectes artístics d'instal·lació. Una sèrie de pel·lícules recents de Maddin van començar o es van desenvolupar a partir de projectes d'instal·lació artística, i els seus llibres també es relacionen amb el seu treball cinematogràfic. Maddin és conegut per la seva fascinació per les pel·lícules de l'era muda perdudes i per incorporar la seva estètica al seu propi treball.[3] Maddin ha ha estat objecte de molts elogis crítics i atenció acadèmica, inclosos dos llibres d'entrevistes amb Maddin i dos estudis acadèmics de la seva obra. Maddin va ser nomenat membre de l'Orde del Canadà, el màxim honor civil del país, el 2012.[4]

Maddin va servir per primera vegada com a professor visitant al Departament d'Art, Cinema i Estudis Visuals de la Universitat Harvard[5] Fins aleshores, vivia a Winnipeg.[6]

Biografia

[modifica]

Nascut a la ciutat de Winnipeg (ciutat en la qual transcorre The Saddest Music in the World i a la qual també ha dedicat un estrany documental surrealista, My Winnipeg), la seva educació cinematogràfica es va iniciar i va consolidar al marge de qualsevol escola, rodant breus peces amb amics els caps de setmana.

La seva primera pel·lícula, The Dead Father, és un curtmetratge de 26 minuts realitzat en 1986 amb una cambra Bolex de 16mm. Malgrat ser un treball primerizo mostra ja algunes de les constants del seu cinema: ironia i humor tamisant una història tràgica, mescladissa de gèneres i experimentació formal.

Dos anys després arribaria el seu primer llargmetratge, Tales from the Gimli Hospital, rodada amb un pressupost de tan sols 20000 dòlars i que va aconseguir una certa notorietat en ser rebutjada pel Festival de Toronto. Narra el desenvolupament d'una epidèmia al poble de Gimli a principis de l'i segle xx en ella es poden trobar referències i homenatges que van des de les avantguardes franceses a l'expressionisme alemany passant per directors tòtem de l'època muda com Fritz Lang o David Wark Griffith.

Posteriorment, Maddin ha rodat més de 30 pel·lícules entre curtmetratges i llargmetratges, passant gradualment del underground més fosc a l'estrena i celebració de la seva pel·lícules en alguns dels més importants festivals de cinema del món.

Filmografia

[modifica]

Llargmetratges

[modifica]
Maddin in 2008
Any Títol Notes
1988 Tales from the Gimli Hospital
1990 Archangel * EUA Premi de la National Society of Film Critics a la millor pel·lícula experimental
1992 Careful
1997 Twilight of the Ice Nymphs
2002 Dracula: Pages from a Virgin's Diary * Premis Emmy internacional a les millors arts escèniques
* Premis Gemini a les millors arts escèniques canadenques i a la millor direcció
* Praga D'Or (primer premi) al Golden 2002 Festival de televisió de Praga
2003 Cowards Bend the Knee
2003 The Saddest Music in the World * Guanyador de 3 Premis Genie (Millor Assoliment en Disseny de Vestuari, Millor Assoliment en Muntatge i Millor Assoliment en Música, Banda sonora original)
* Maddin també va ser nominat a un Genie per Millor Assoliment a Direcció
* Assoliment destacat en disseny de producció, llargmetratge, pel Sindicat de Directors del Canadà
* Maddin també va ser nominat com a Millor Assoliment en direcció pel Sindicat de Directors del Canadà
* Premi del jurat al descobriment de pel·lícules al millor director als EUA Festival de les arts de la comèdia
2006 Brand Upon the Brain!
2007 My Winnipeg * Toronto Film Critics Association a la millor pel·lícula canadenca
* City TV Prize a la millor pel·lícula canadenca al Festival Internacional de Cinema de Toronto de 2007
* Millor documental del Cercle de Crítics de Cinema de San Francisco de 2008 Premis
2011 Keyhole
2015 The Forbidden Room * Codirigit per Evan Johnson
2017 The Green Fog * Co-dirigida per Evan Johnson i Galen Johnson

Curtmetratges

[modifica]
Any Títol Notes
1985 The Dead Father
1989 Mauve Decade
1989 BBB
1990 Tyro
1991 Indigo High-Hatters
1993 The Pomps of Satan
1994 Sea Beggars o The Weaker Sex
1994 Sissy Boy Slap Party Pel·lícula perduda; recreada l'any 2004.
1995 Odilon Redon, or The Eye Like a Strange Balloon Mounts Toward Infinity * Guanyador al Festival Internacional de Cinema de Toronto
1995 The Hands of Ida * Des de llavors, Maddin ha rebutjat aquesta pel·lícula[7]
1996 Imperial Orgies o The Rabbi of Bacharach
1997 Chimney Workbook
1997 Zookeeper Workbook
1997 Rooster Workbook
1998 The Hoyden o Idylls of Womanhood
1998 The Cock Crew o Love-Chaunt of the Chimney
1998 Maldoror: Tygers
1999 Hospital Fragment
2000 Fleshpots of Antiquity
2000 The Heart of the World * Guanyador d'un premi Genie 2001 al millor curt
* Guanyador del premi U.S. 2001 Premi de la National Society of Film Critics a la millor pel·lícula experimental[8]
2002 Fancy, Fancy Being Rich
2004 A Trip to the Orphanage
2004 Sombra Dolorosa
2004 Sissy Boy Slap Party Recreació de la seva pel·lícula perduda de 1994.
2005 FuseBoy
2005 My Dad Is 100 Years Old * Protagonitzat per Isabella Rossellini
2006 Nude Caboose
2006 Odin's Shield Maiden
2008 Spanky: To the Pier and Back
2008 Berlin
2008 It's My Mother's Birthday Today
2008 Collage Party
2008 Footsteps
2008 Glorious
2009 Send Me to the 'Lectric Chair * Codirigit amb Isabella Rossellini[9]
2009 Night Mayor[10]
2009 The Little White Cloud That Cried
2010 The Brute
2010 The Devil Bear
2010 Satanas Part 3
2010 The Divine Woman
2010 Clouds Like White Sheep
2010 Hubby Does the Washing
2010 Lilith & Ly
2010 The Brian Sinclair Story
2010 Out of College
2010 A Woman of the Sea
2010 Bing & Bela
2012 How to Take a Bath * Escrita per John Ashbery
2015 Bring Me the Head of Tim Horton * codirigida amb Evan Johnson
2018 Accidence * codirigida amb Evan Johnson i Galen Johnson
2020 The Rabbit Hunters * codirigida amb Evan Johnson i Galen Johnson
* Amb Isabella Rossellini
2020 Stump the Guesser * codirigida amb Evan Johnson i Galen Johnson

Premis

[modifica]
  • 1991: EUA Premi de la National Society of Film Critics a la millor pel·lícula experimental per Archangel.
  • 1995: Medalla Telluride per la seva trajectòria al cinema al Festival de Cinema de Telluride.
  • 2001—EUA Premi de la National Society of Film Critics a la millor pel·lícula experimental per Heart of the World.
  • 2001—Premi Genie al millor curt per Heart of the World.
  • 2002: Emmy internacional a les millors arts escèniques per Dracula: Pages from a Virgin's Diary.
  • 2002: Premis Gemini al millor espectacle canadenc d'arts escèniques i a la millor direcció per Dracula: Pages from a Virgin's Diary.
  • 2002—Prague D'Or (primer premi) al Golden Prague Television Festival per Dracula: Pages from a Virgin's Diary.
  • 2006—Premi Persistence of Vision per la trajectòria de tota una vida en pel·lícules, lliurat al Festival Internacional de Cinema de San Francisco.
  • 2006: Premi de distinció del Manitoba Arts Council per l'èxit de tota la vida en les arts.
  • 2007—City TV Prize a la millor pel·lícula canadenca al Festival Internacional de Cinema de Toronto per My Winnipeg.
  • 2008—Toronto Film Critics Association Millor pel·lícula canadenca per My Winnipeg.
  • 2009: Premi Filmmaker on the Edge al Festival Internacional de Cinema de Provincetown.
  • 2010: Premi Bell en Videoart del Consell de Canadà per a les Arts, per la seva trajectòria en el camp.
  • 2018—Premi Harimaguada d'Or del Festival Internacional de Cinema de Las Palmas de Gran Canària per The Green Fog[11]
  • 2018—Los Angeles Film Critics Association Awards, The Douglas Edwards Experimental Film Award per The Green Fog[12]

Referències

[modifica]
  1. Golum, Caroline. «Metaphysical Edging with Guy Maddin». Screen Slate, 01-03-2021.
  2. Beard, William. Into the Past: The Cinema of Guy Maddin. Toronto: U of Toronto P, 2010. Print. ISBN 978-1442610668
  3. «How Guy Maddin's Seances uses lost silent films to explore our personal ghosts». [Consulta: 1r gener 2020].
  4. «Three Manitobans receive the country's highest honour». CBC News [Consulta: 21 febrer 2013].
  5. «Guy Maddin | Department of Art, Film, and Visual Studies», 04-11-2019. Arxivat de l'original el 4 novembre 2019. [Consulta: 1r gener 2020].
  6. Clarke, Donald «Guy Maddin: 'I wanted to cure myself of myself'» (en anglès). The Irish Times [Consulta: 1r gener 2020].
  7. Vatnsdal, Caelum. Kino Delirium: The Films of Guy Maddin. Winnipeg: Arbeiter Ring Publishing, 2000. Print. ISBN 1-894037-11-1
  8. «Guy Maddin: Imagining 'entirely original worlds'». Canada Council for the Arts. Arxivat de l'original el 1 juny 2013. [Consulta: 12 desembre 2012].
  9. «Send Me to the 'Lectric Chair, 2009». Arxivat de l'original el 30 d’octubre 2012. [Consulta: 28 desembre 2012].
  10. «Guy Maddin Commemorates the NFB's 70th Anniversary with Night Mayor». Press release. National Film Board of Canada, 05-03-2009. [Consulta: 5 març 2009].[Enllaç no actiu]
  11. "The American Film The Green Fog, by Guy Maddin, Evan Johnson and Galen Johnson, receives the Golden Lady Harimaguada", Las Palmas de Gran Canaria International Film Festival, April 13, 2018
  12. "LAFCA 2018 Winners", IndieWire, December 9, 2018