Gyula Vályi
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 25 gener 1855  Târgu Mureș (Romania) | ||
| Mort | 13 octubre 1913 (58 anys) Cluj-Napoca (Romania) | ||
| Sepultura | Cementiri Central de Cluj-Napoca 46° 45′ 53″ N, 23° 35′ 37″ E / 46.764686°N,23.593573°E | ||
| Formació | Universitat de Kolozsvár - doctorat (–1880) Universitat de Kolozsvár (–1877) | ||
| Tesi acadèmica | A másodrendű partialis differentialis egyenletek elméletéhez (1881 ) | ||
| Director de tesi | Mór Réthy | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic | ||
| Ocupador | Universitat de Kolozsvár (1881–1911) | ||
| Membre de | |||
| Alumnes | Lajos Dávid | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Frigyes Riesz | ||
| Família | |||
| Pare | Károly Vályi | ||
| Germans | Gábor Vályi | ||
Gyula Vályi (Târgu Mureș, 25 de gener de 1855 - Cluj-Napoca, 13 d'octubre de 1913) va ser un matemàtic hongarès, professor de la Universitat Francesc Josep de Kolozsvár (actualment Cluj-Napoca, a Romania; en alemany: Klausenburg).
Vida i Obra
[modifica]Fill d'un jutge, membre de l'església calvinista, i d'una descendent del noble del segle xvii György Dózsa, Vályi va estudiar a la seva ciutat natal i, després, a la universitat de Kolozsvár, en la qual es va graduar com a professor de matemàtiques i física. Els dos anys següents (1878-1880) va estudiar a la universitat de Berlín[1] amb els professors Weierstrass i Kronecker.
El 1881 va ser nomenat professor adjunt de la universitat de Kolozsvár i el 1884 va passar a ser professor titular de física teòrica.[2] A partir de l'any següent també va ser professor de matemàtiques, donant classes d'anàlisi matemàtica, geometria i teoria de nombres. El curs 1891-92 va donar unes classes sobre la geometria de János Bolyai[3], basant-se directament en el text original que va obtenir d'un exemplar de l'única edició del Tentamen que havia estat conservat pel seu pare, Károly.[4]
Des dels primers anys del segle XX la seva vista es va anar deteriorant progressivament, cosa que el va obligar a prendre's de memòria les lliçons, ja que no podia llegir els seus apunts durant les classes. El 1911, la pérdua quasi total de la visió el va obligar a retirar-se, anant-se a viure amb el seu germà Gábor, un conegut estadístic a la mateixa ciutat de Kolozsvár, en la qual va morir uns anys més tard.
Les seves aportacions més importants van ser en els camps de la teoria de nombres i de la teoria de les equacions diferencials parcials.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Munkácsy, 2014, p. 180.
- ↑ Kántor-Varga, 2006, p. 604.
- ↑ Weszely, 2013, p. 224.
- ↑ Munkácsy, 2014, p. 181.
- ↑ Elbert i Garay, 2006, p. 246.
Bibliografia
[modifica]- Elbert, Á.; Garay, B.M.. «Differential Equations: Hungary, the Extended First Half of the 20th Century». A: A Panorama of Hungarian Mathematics in the Twentieth Century (en anglès). Springer, 2006, p. 245-294. ISBN 3-540-28945-3.
- Kántor-Varga, T. «Biographies». A: A Panorama of Hungarian Mathematics in the Twentieth Century (en anglès). Springer, 2006, p. 563-608. ISBN 3-540-28945-3.
- Munkácsy, Katalin «Remarks on non-Euclidean geometry in the Austro-Hungarian Empire» (en anglès). Czasopismo Techniczne, Vol. NP, Num. 7, 2014, pàg. 177-183. DOI: 10.4467/2353737XCT.14.069.2519. ISSN: 2353-737X.
- Szenkovits, Ferenc «Remarkable Hungarian mathematicians at the Cluj University» (en anglès). Mathematica. Studia Universitatis Babes-Bolyai, Vol. 59, Num. 4, 2014, pàg. 419-433. ISSN: 0373-1227.
- Weszely, Tibor. János Bolyai: Die ersten 200 Jahre (en alemany). Birkhäuser, 2013. ISBN 978-3-0346-0045-3.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gyula Vályi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)