Hèrcules a la conquesta de l'Atlàntida
| Ercole Alla Conquista Di Atlantide | |
|---|---|
  | |
| Fitxa | |
| Direcció | Vittorio Cottafavi |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Daniel Gilbert |
| Producció | Achille Piazzi |
| Dissenyador de producció | Franco Lolli |
| Guió | Alessandro Continenza i Duccio Tessari |
| Música | Gino Marinuzzi Jr. |
| Dissenyador de so | Jacques Bonpunt |
| Fotografia | Carlo Carlini |
| Muntatge | Maurizio Lucidi |
| Distribuïdor | Woolner Brothers i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia França |
| Estrena | 1961 |
| Durada | 98 minuts |
| Idioma original | italià |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Atlantida (en)  |
| Gènere | Pèplum |
| Tema | Hèracles i Atlàntida |
| Lloc de la narració | Atlàntida |
        
| |
Hèrcules a la conquesta de l'Atlàntida (títol original en italià: Ercole Alla Conquista Di Atlantide) és un pèplum franco-italià dirigida per Vittorio Cottafavi i estrenada el 1961. Ha estat doblada al català.[1]
L'endeví Tiresias revela al rei de Tebes, Androcles, que terribles desgràcies cauran sobre Grècia; Androcles reuneix llavors el consell dels reis per convèncer-los d'unir-se, però tots refusen. Hèrcules i Androcles s'embarquen sobre una galera amb Hyllos i el nan Timoteu cap a una destinació desconeguda, que resulta ser l'Atlàntida.
Repartiment
[modifica]- Reg Park: Hèrcules
- Fay Spain: La reina Antinea
- Ettore Manni: el Rei Androclès de Tebes
- Luciano Marin: Hyllos, fill d'Hèrcules
- Laura Efrikian : Ismene, filla d'Antinea
- Salvatore Furnari: Timoteu
- Luciana Angiolillo: Dejanire
- Enrico Maria Salerno: el Rei de Megar
- Ivo Garrani: el Rei de Megalie
- Gian Maria Volontè: el Rei de Esparta
- Mimmo Palmara: Astor, el grand visir
- Mario Petri: Zenith, Capellà d'Urà
- Nando Tamberlani : Tiresias
- Mino Doro: Oraclo, cap del gran consell de Tebes
- Gabriele Tinti: el leprós
- Maurizio Coffarelli: Proteu, el monstre
- Raf Baldassarre : El cap dels guàrdies
- Alessandro Sperli: Un Rei
- Mario Valdemarin: Gabor
- Nazzareno Zamperla: Un lluitador a la taverna
Referències
[modifica]- ↑ esadir.cat. Hèrcules a la conquesta de l'Atlàntida. esadir.cat.
- ↑ «Ercole alla conquista di Atlantide». The New York Times.
- Antonio Gonzales, « Mythe i néo-mythe. L'Atlantide Al cinema ou comment montrer l'indicible », Dialogues d'Història ancienne, 1989, n°15-2, pp.333-356. Lire en ligne a el bouquet de revue persée