Vés al contingut

Hèrnia hiatal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaHèrnia hiatal
modifica
Tipushèrnia diafragmàtica, malaltia de l'estómac, alteració genètica i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia i cirurgia general i digestiva Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Classificació
CIM-10K44, Q40.1
CIM-9553.3, 750.6
CIAPD90 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM142400
DiseasesDB29116
MedlinePlus001137
eMedicinemed/1012 radio/337
MeSHD006551 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC3489393, C0376710 i C0267725 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:12642 Modifica el valor a Wikidata

Una hèrnia hiatal o hèrnia d'hiat o hèrnia d'hiatus és la protrusió (o hèrnia) de la part superior de l'estómac al tòrax a través d'un esquinçament o debilitat en el diafragma; és, per tant, una hèrnia diafragmàtica.

Classificació

[modifica]
Diagrama esquemàtic dels diferents tipus d'hèrnia d'hiat. En verd l'esòfag, en vermell l'estómac, de porpra el diafragma, en blau l'angle esofagogàstric. A és l'anatomia normal, B és una etapa prèvia, C és una hèrnia hiatal lliscant, i D és una hèrnia hiatal paraesofàgica.

Hi ha dos tipus principals d'hèrnia d'hiat:

  • L'hèrnia d'hiat lliscant és la més comuna (95%), on la unió gastroesofàgica es mou per sobre del diafragma juntament amb un tros de l'estómac.
  • L'hèrnia (d'hiat) paraesofàgica és quan una part de l'estómac s'hèrnia a través del hiat esofàgic i es troba al costat de l'esòfag, sense desplaçament de la unió gastroesofàgica. Representa el 5% restant de les hèrnies hiatals.[1]
  • Un tercer tipus d'hèrnia hiatal es descriu com una combinació de les anteriors.


Epidemiologia

[modifica]

La incidència d'hèrnies hiatals augmenta amb l'edat, aproximadament el 60% de les persones majors de 50 anys té una hèrnia hiatal.[2] D'aquestes, el 9% estan asimptomàtiques, en funció de la competència de l'esfínter esofàgic inferior (EEI).

Referències

[modifica]
  1. Lawrence, P.. Essentials of General Surgery. Baltimore: Williams & Wilkins, 1992, p. 178. ISBN 0-683-04869-4. 
  2. Goyal Raj K, "Chapter 286. Diseases of the Esophagus". Harrison's Principles of Internal Medicine, 17e.