Vés al contingut

Héctor de Miguel Martín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHéctor de Miguel Martín
Imatge
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 gener 1977 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Salamanca (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópresentador de televisió, actor de televisió, comediant, locutor, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Família
PareEmilio de Miguel Martínez Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhectordemiguel.com Modifica el valor a Wikidata
X: HectordeComer Modifica el valor a Wikidata

Héctor de Miguel Martín (Salamanca, 6 de gener de 1977), també conegut com Quequé,[1] és un humorista espanyol.

Trajectòria

[modifica]

Va començar a ser conegut el 1998 després de guanyar la fase local de l'Imaginarock, amb només tres cançons.[2][3] Poc després va presentar el seu espectacle Directamente. A la ràdio va començar col·laborant al programa de Cadena 100 a Salamanca A media tarde i, posteriorment, va presentar i dirigir Puerto latino a Cadena Dial.[4]

Pel que fa a la televisió,[5] va començar a la cadena local de Salamanca col·laborant al programa En escena per a fer el salt a la televisió estatal amb el segon certamen de monòlegs d'El club de la comedia, que va aconseguir guanyar. A partir de llavors ha fet espectacles de teatre sobre monòlegs i col·laboracions a la televisió com ara La noche con Fuentes y cía a Telecinco (2002-2005).[6]

Posteriorment, i durant tres anys (2005-2008), va realitzar una secció al programa Noche Hache a Cuatro anomenada «La guerra de los medios»,[7] on analitzava les notícies aparegudes en diversos mitjans de comunicació sobre l'actualitat política. Fins al 2009 i durant tres anys, va escriure cada dissabte un article d'opinió al diari El adelanto de Salamanca, des del qual oferia cíniques i agudes observacions sobre l'esdevenir setmanal, que també es publicaven al seu blog Demablogia.com.

A la seva terra natal, organitza i presenta anualment les actuacions del cicle Humor a la española. A més, urant set anys va presentar l'espectacle Aún quiero ser cantautor.[8]

Del 2009 al 2013 va participar al programa Abierto hasta las 2 de Ràdio Nacional d'Espanya amb diverses seccions.[9] Al gener de 2010 va estrenar l'espectacle d'humor i música Uno y trino, acompanyat pel guitarrista Raúl Martín.[10]

Al juliol de 2010 va col·laborar amb la Unió Esportiva Salamanca en la creació del vídeo de captació de socis per a la temporada 2010-2011 al costat de Jorge D'Alessandro i Kike López a la plaça Major de Salamanca. També ha compost i interpretat la cançó «Llámame demente», dedicada al Club Baloncesto Estudiantes.[11]

A la temporada 2010/2011 va presentar, juntament amb Manuel Campo Vidal, el programa Los anuncios de tu vida a TVE1. Alhora, va protagonitzar l'espectacle Te ríes de los nervios al costat de Javier Coronas, David Broncano i Dani Rovira.[12][13] Tots ells s'havien conegut al programa Estas no son las noticias.[14] Durant el 2011 i el 2012, va celebrar els seus deu anys de carrera l'espectacle Antolojeta.[15] El 2012, va participar al curtmetratge La raya que me raya, d'Isabel de Ocampo.[16]

El 15 de desembre de 2014 va estrenar a Comedy Central el programa humoristicomusical La lista tonta.[17] El mateix any va començar a participar al programa de ràdio La vida moderna de Cadena SER al costat dels còmics David Broncano i Ignatius Farray.[18] Posteriorment tots tres van representar l'espectacle titulat La vida moderna live show de gira per diversos teatres.[19] Al juny de 2022 es va emetre el darrer programa de La vida moderna així com l'últim bolo del xou.[20] Durant els estius de 2017 i 2018 va presentar amb Valeria Ros a la Cadena SER el programa La lengua moderna i, posteriorment, va realitza dos especials la nit de Nadal i la nit de cap d'any.[21]

Des d'octubre del 2021 dirigeix i presenta a la Cadena Ser l'informatiu satíric Hora veintipico, que en la seva primera temporada va aconseguir 60.000 subscriptors a YouTube.

Al març de 2023 va ser condemnat per l'Audiència Provincial de Madrid al pagament de 41.800 euros, més les costes, pel delicte de vulneració al dret a l'honor del periodista Alfonso Rojo.[22] A la mateixa condemna va ser obligat a publicar aquesta sentència a les seves xarxes socials, i per a que tingués menor visibilitat la va publicar a les cinc de la matinada i posant el compte en mode privat.[23] El juliol de 2024 va ser protagonista d'unes polèmiques declaracions en què instava a enderrocar la creu del Valle de los Caídos amb dinamita i a escampar les restes de la runa per les portes de les esglésies, per la qual cosa la Fundació Espanyola d'Advocats Cristians li va interposar una querella.[24]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Gutiérrez, Manu. «Qué fue de Quequé, ahora Héctor de Miguel, el azote de los antivacunas COVID» (en castellà). Diario AS, 14-12-2021. [Consulta: 4 abril 2022].
  2. ↑ M. S. «Quequé da salida a sus viejos sueños» (en castellà). 20minutos.es, 19-05-2006. [Consulta: 15 setembre 2019].
  3. ↑ LÓPEZ PENIDE. ««No aspiro a que nadie me tome en serio»» (en castellà). La Voz de Galicia, 16-02-2006. [Consulta: 15 setembre 2019].
  4. ↑ León, Diario de. ««Lo único que sé es hacer reír»» (en castellà). Diario de León. [Consulta: 19 març 2019].
  5. ↑ «Un humorista salmantino gana el II Certamen de Monólogos de 'El club de la comedia'» (en castellà). , 21-06-2001 [Consulta: 19 març 2019].
  6. ↑ «Vuelve a Telecinco 'La noche con Fuentes y cía.'» (en castellà). FormulaTV. [Consulta: 19 març 2019].
  7. ↑ Manuls. «Noche Hache se pasa a la tarde, con Quequé a la cabeza» (en castellà). Espinof, 28-08-2008. [Consulta: 19 març 2019].
  8. ↑ «Quequé explota sus facetas de cómico, cantante y letrista» (en castellà). La Voz de Galicia, 28-10-2010. [Consulta: 19 març 2019].
  9. ↑ «Domingos, de 00.15 a 02.00 horas (RNE) | Abierto hasta las 2» (en castellà). RTVE.es, 01-09-2010. [Consulta: 19 març 2019].
  10. ↑ Artez, Redacción. «Quequé presenta el espectáculo ‘Uno y Trino’ en Bilborock» (en espanyol europeu). ARTEZBLAI. [Consulta: 19 març 2019].
  11. ↑ «Quequé cantará una canción "demente" en el descanso del Estu-Bizkaia BB» (en espanyol europeu). Movistar Estudiantes, 25-09-2009. [Consulta: 19 març 2019].
  12. ↑ «Ofertas en Valencia» (en espanyol europeu). LetsBonus. Arxivat de l'original el 21 de junio de 2014. [Consulta: 19 març 2019].
  13. ↑ «Te ríes de los nervios: nueva serie de Dani Rovira, David Broncano, Quequé y Dani Martínez» (en castellà). FormulaTV. [Consulta: 19 març 2019].
  14. ↑ «Estas no son las noticias» (en espanyol europeu). cuatro, 17-09-2008. [Consulta: 19 març 2019].
  15. ↑ «Quequé. Una antología con jeta en el Principal». nomepierdoniuna. [Consulta: 19 març 2019].
  16. ↑ «La directora Isabel de Ocampo rueda en Salamanca el corto 'La raya que me raya' | Castilla y León | elmundo.es». www.elmundo.es. [Consulta: 19 març 2019].
  17. ↑ Ahora la comedia no se cuenta, se canta: este lunes llega 'La lista tonta' a Comedy Central Series And, 12 de diciembre de 2014
  18. ↑ «Locura nocturna en ‘Oh! My LOL’ en 2015». .
  19. ↑ «La Vida Moderna | La Rambleta». .
  20. ↑ «'La vida moderna' dice adiós tras 1.000 programas y 8 temporadas de éxito: "Nos da tristeza, pero este es el último"».
  21. ↑ «Valeria Ros y Quequé regresan a la SER con ‘La lengua moderna’» (en espanyol europeu). prnoticias.com. [Consulta: 19 març 2019].
  22. ↑ Campo, Pablo del. «Palo judicial para la SER con Alfonso Rojo como ganador y Quequé como condenado» (en anglès). www.esdiario.com, 28-03-2023. [Consulta: 31 març 2024].
  23. ↑ Puente, Raúl. «Las trampas de Quequé para que no se sepa su condena de 42.000 € por insultos» (en anglès). www.esdiario.com, 01-04-2024. [Consulta: 1r abril 2024].
  24. ↑ «Un juez cita a declarar como querellado al humorista Héctor de Miguel por bromear con dinamitar el Valle de los Caídos», 22-10-2024. [Consulta: 29 novembre 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Héctor_de_Miguel_Martín&oldid=34293046»