Híria de Beòcia

Híria de Beòcia
Tipus	ciutat antiga
Localització
	38° 27′ 25″ N, 23° 33′ 53″ E / 38.456822°N,23.564791°E
Estat	Grècia
Administració descentralitzada	administració descentralitzada de Tessàlia i Grècia Central
Regió	Grècia Central
Prefectura	Beòcia

Híria (Jònic: Ὑρίη Huriē, Koiné: Ὑρία Huria;^[1]) és un topònim que apareix al Catàleg de les naus, de la Ilíada, en el qual la primera posició correspon al contingent beoci, en el que Híria i la rocosa Àulida, on la flota es va aplegar, apareixen en primer lloc de la llista.^{[Nota 1]}

La localització d'Híria no ha estat establerta amb certesa.^[2] L'emplaçament va ésser assignat al territori de Tanagra per Estrabó,^[3] que no és més precís sobre la seva ubicació, i que aparentment ja no estava habitat en el seu temps. Pausànias no l'esmenta. Les identificacions modernes de l'emplaçament proper a Àulida el situen prop de Megalo Vouno, en un turó de la plana costanera propera a la platja d'Àulida, al costat de l'estret d'Eurip, davant de l'illa d'Eubea; on s'ha trobat ceràmica de l'Hel·làdic tardà^[4] i les excavacions han revelat ceràmica micènica primerenca en una tomba.^[5]^[6]^[7]

Notes

↑ «Penèleos i Leit i també Arcesilau, Protoènor i Cloni dirigien els beocis, que habitaven Híria, la rocosa Àulida…». Ilíada, II, 495-496. Traducció de Montserrat Ros, pàg. 73

Referències

↑ Plutarch's Moralia: De Exilio P536
↑ Ilíada, FBM, Traducció de Montserrat Ros, nota 46, pàgina 73, de Joan Alberich i Mariné
↑ IX.404. El passage d'Estrabó es considera que fou extret íntegrament del Comentari del Catàleg de les naus d'Apol·lodor, segons manté Carl W. Blegen, "Hyria" Hesperia Supplements 8 Commemorative Studies in Honor of Theodore Leslie Shear (1949:39-42,442-443) p. 39.
↑ Blegen 1949 (ob. cit.)
↑ Mountjoy, P.A. Orchomenos 5: Mycenaean Pottery from Orchomenos, Eutresis and Other Boeotian Sites (Munich; Bayerische Akademie der Wissenschaften) 1983.
↑ Coordenades:38° 27′ 20″ N, 23° 33′ 50″ E / 38.45556°N,23.56389°E / 38.45556; 23.56389
↑ Fossey, J; Morin, J. «Hyria» (html) (en anglès). Pleiades. [Consulta: 27 febrer 2016].

Bibliografia

Homer; Ros i Ribas, Montserrat (trad.); Alberich i Mariné, Joan (notes). «Cant II (catàleg de les naus)». A: Ilíada. Vol. I. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2005, pàgs. 73 a 92. ISBN 9788472258570 [Consulta: 8 octubre 2017].

[2] «Penèleos i Leit i també Arcesilau, Protoènor i Cloni dirigien els beocis, que habitaven Híria, la rocosa Àulida…». Ilíada, II, 495-496. Traducció de Montserrat Ros, pàg. 73

[1] Plutarch's Moralia: De Exilio P536

[3] Ilíada, FBM, Traducció de Montserrat Ros, nota 46, pàgina 73, de Joan Alberich i Mariné

[4] IX.404. El passage d'Estrabó es considera que fou extret íntegrament del Comentari del Catàleg de les naus d'Apol·lodor, segons manté Carl W. Blegen, "Hyria" Hesperia Supplements 8 Commemorative Studies in Honor of Theodore Leslie Shear (1949:39-42,442-443) p. 39.

[5] Blegen 1949 (ob. cit.)

[6] Mountjoy, P.A. Orchomenos 5: Mycenaean Pottery from Orchomenos, Eutresis and Other Boeotian Sites (Munich; Bayerische Akademie der Wissenschaften) 1983.

[7] Coordenades:38° 27′ 20″ N, 23° 33′ 50″ E / 38.45556°N,23.56389°E / 38.45556; 23.56389

[8] Fossey, J; Morin, J. «Hyria» (html) (en anglès). Pleiades. [Consulta: 27 febrer 2016].

[1]

[Nota 1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]