Vés al contingut

Heinrich Biber

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: H. I. F. von Biber)
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Plantilla:Infotaula personaHeinrich Biber

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Heinrich Ignaz Franz Biber Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 agost 1644 Modifica el valor a Wikidata
Stráž pod Ralskem (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 maig 1704 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Salzburg (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPetersfriedhof Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella de la cort
1684 – – Carl Heinrich Biber → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Kroměříž Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, violinista, músic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1668 Modifica el valor a Wikidata -
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJohann Heinrich Schmelzer Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsMaria Rosa Henrica von Biber, Carl Heinrich Biber Modifica el valor a Wikidata
Spotify: 2kMM5v3f7rti00gIbVc1Tk Musicbrainz: 66197dbc-c16b-4c95-9e1b-cc617783cb8c Discogs: 855218 IMSLP: Category:Biber,_Heinrich_Ignaz_Franz_von Allmusic: mn0001602026 Find a Grave: 20537808 Modifica el valor a Wikidata

Heinrich Ignaz Franz von Biber (Wartenberg, ara Stráž pod Ralskem, República Txeca, 12 d'agost de 1644 - Salzburg, Arxiducat d'Àustria, 3 de maig de 1704) fou un compositor i violinista austríac. Fou mestre de capella de Salzburg des del 1684 i fins a la seva mort.

Fou mestre de capella i escuder encarregat de partir les viandes que se servien a la taula del prelat (feina equivalent al modern maître d'hôtel). Els prínceps de Ducat de Baviera i l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic li atorgaren protecció, omplint-lo de regals i concedint-li per fi l'executòria de noblesa.

En aquella època estava de moda a Alemanya i Anglaterra executar composicions per a violí a dues i tres cordes, genere en el que Biber era molt hàbil, no tan sols com a concertista, sinó també com a compositor, com en donen fe algunes de les seves peces escrites per a dos violins i viola a quatre i cinc parts. Amb l'objecte de facilitar l'execució d'aquesta mena de passatges, afinava el violí per a quartes, o bé per a una sexta, una quinta i una tercera.

Deixà nombroses composicions, entre les quals destaquen: Fidicinium sacro-profanum, 12 sonates per a violí, amb baix continu, (Salzburg, 1681), sis sonates, per a violí, amb baix continu, (Salzburg, 1681), Harmonica artificioso in septem partes vel partitas distributa, (Nuremberg), Sonatae duae tam aris quam aulis servientis partit. 9, (Salzburg, 1687), Vesperae longiores ac Breviores una cum litaniis Lauretanis a quatour vocibus, duobus violin et duabus violis in oncerto: Additis quatour vocibus in capella atque tribus trombonis ex ripiens desumendis ad libitum, (Salzburg, 1693). Se li atribueixen les obres Missa Bruxelensis i la magnífica Missa Salisburgensis, considerada l'obra sacra més extensa del període barroc.

Discografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heinrich Biber
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Heinrich_Biber&oldid=33868969»