Vés al contingut

HD 88955

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicHD 88955
Tipusfont d'infrarojos, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A2Va[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióVela Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra31,6087 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi2,11 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta1,39 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,85 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,17 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva8.733 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi32,7054 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)49,171 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−151,532 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar99 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial7,4 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial5.800 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)10h 14m 44.1557s[7] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-43° 52' 41.0067''[7] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,06[8] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat23,24 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada410 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

HD 88955 (q Vel / HR 4023) també conegut com a q Velorum, és un estel en la constel·lació de Vela de magnitud aparent +3,84.[9][10] No ha de ser confosa amb Q Velorum (HD 88206).

Situada a 103 anys llum de distància del sistema solar, q Velorum és un estel blanc de la seqüència principal de tipus espectral A2V. Té una temperatura superficial de 8707 K[11] i un radi 2,2 vegades més gran que el del Sol.[12] Rota amb una velocitat projectada —valor mínim que depèn de la inclinació del seu eix de rotació— de 103 km/s.[13] La seva lluminositat és 22 vegades superior a la lluminositat solar.[14] Les seves característiques físiques són molt semblants a les d'Alfa de la Corona Austral (α Coronae Australis) o ι Delphini, sent la seva massa 2,2 vegades major que la del Sol.[14] La seva edat s'estima en 300 milions d'anys.[15]

A diferència d'alguns estels de tipus A, q Velorum no és un estel químicament peculiar i mostra una metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli— similar a la del Sol ([Fe/H] = +0,06). Els continguts de carboni, oxigen, silici i calci són igualment propers als solars, però aquesta semblança desapareix per a elements com a sodi, escandi, itri o estronci, molt més abundants en q Velorum. Per exemple, l'abundància relativa d'estronci és 4,5 vegades més elevada que en el Sol.[13]

Referències[modifica]

  1. Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 02-06-2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.
  2. Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Chemical analysis of early-type stars with planets». Astronomy and Astrophysics, març 2021, pàg. 16. DOI: 10.1051/0004-6361/202040132.
  5. 5,0 5,1 5,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. 7,0 7,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  8. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE and CORALIE» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 1121–1135. DOI: 10.1051/0004-6361:20021711.
  9. q Velorum (SIMBAD)
  10. q Velorum Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  11. Saffe, C.; Gómez, M.; Pintado, O.; González, E. «Spectroscopic metallicities of Vega-like stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 297-305.
  12. q Velorum, Catalogue of Stellar Diameters (CADARS) (Pasinetti-Fracassini+ 2001)
  13. 13,0 13,1 Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 1121-1135.
  14. 14,0 14,1 Malagnini, M. L.; Morossi, C. «Accurate absolute luminosities, effective temperatures, radii, masses and surface gravities for a selected sample of field stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 1015-1019.
  15. Rieke, G. H.; Su, K. Y. L.; Stansberry, J. A.; Trilling, D.; Bryden, G.; Muzerolle, J.; White, B.; Gorlova, N.; Young, E. T.; Beichman, C. A.; Stapelfeldt, K. R.; Hines, D. C. «Decay of Planetary Debris Disks». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 1010-1026.