Vés al contingut

Ha-Tiqvà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalHa-Tiqvà

Modifica el valor a Wikidata
Títol originalהתקווה (he) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalhimne nacional
obra de composició musical Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
CompositorSamuel Cohen Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaNaphtali Herz Imber Modifica el valor a Wikidata
Lletra deNaphtali Herz Imber Modifica el valor a Wikidata
Llenguahebreu Modifica el valor a Wikidata
Basat enLa Mantovana Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1878 Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 1eb82b38-5496-424e-bc3e-3c9c5d188c7f Discogs: 1148338 Modifica el valor a Wikidata

Ha-tiqvà (hebreu: התקווה‎, ‘l'esperança’) és l'himne nacional d'Israel. La lletra va ser escrita per a Iasi l'any 1878 per Naftali Herz Imber (1856-1909), poeta jueu nascut a Zloczow (Galitzia). En l'any 1897, durant el primer congrés sionista, va esdevenir l'himne del sionisme. Tot i estar prohibit per les autoritats britàniques al Mandat Britànic de Palestina durant un temps,[1] va sobreviure fins a ésser proclamat himne nacional d'Israel l'any 1948, any de la creació de l'Estat d'Israel.

Música

[modifica]

La melodia de Ha-tiqvà deriva de La Mantovana, una cançó italiana del segle xvi, composta per Giuseppe Cenci, també conegut com a Giuseppino del Biado ca. 1600 amb el text «Fuggi, fuggi, fuggi da questo cielo». A la Itàlia de princips del segle xvii era coneguda com a «Ballo di Mantova» i va guanyar popularitat a l'Europa del renaixement amb noms diversos segons les zones. La melodia va ser utilitzada pel compositor txec Bedřich Smetana en el poema simfònic "Vltava", que pertany a l'obra Má vlast (La meva pàtria). Va ser arranjada per Samuel Cohen i orquestrada l'any 1897 pel compositor Paul Ben-Jaim.

Text actual

[modifica]

A continuació es mostra el text actual en hebreu, la transliteració i la seva traducció al català.

Versió original en hebreu Transliteració Versió en català

כָּל עוֹד בַּלֵּבָב פְּנִימָה
נֶפֶשׁ יְהוּדִי הוֹמִיָּה,
וּלְפַאֲתֵי מִזְרָח, קָדִימָה,
עַיִן לְצִיּוֹן צוֹפִיָּה,
עוֹד לֹא אָבְדָה תִּקְוָתֵנוּ,
הַתִּקְוָה בַּת שְׁנוֹת אַלְפַּיִים,
לִהְיוֹת עַם חָופְשִׁי בְּאַרְצֵנוּ,
אֶרֶץ צִיּוֹן וִירוּשָׁלַיִם.

Kol od ba-levav penima
Néfeix yehudí homiyyà
U-le-faaté mizrah qadima
Àyin le-Tsiyyon tsofiyyà
Od lo avdà tiqvatenu
Ha-tiqvà bat xenot alpàyim
Lihyot am hofxí beartsenu
Érets Tsiyyon v-Iruixalàyim.

Mentre dins el cor
palpiti una ànima jueva,
i, cap a l'extrem del Llevant,
l'ull vegi Sió,
encara no estarà perduda la nostra esperança,
l'esperança bimil·lenària,
de ser un poble lliure al nostre país,
el País de Sió i de Jerusalem.

Referències

[modifica]
  1. Historia de Palestina desde la conquista otomana hasta la Fundación del Estado de Israel, pàgina 155.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • So Fitxer MP3
  • (anglès) Informació de la Hatikva Arxivat 2009-05-24 a Wayback Machine. a la pàgina de l'Agència Jueva.