Vés al contingut

Habitatge al carrer Basea, 2-6 (Barcelona)

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Habitatge al carrer Basea, 2-6
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBasea, 2-6, Tarongeta, 7 i Nau, 3 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 59″ N, 2° 10′ 51″ E / 41.38312°N,2.18071°E / 41.38312; 2.18071
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40315 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona73 Modifica el valor a Wikidata
Quarteró núm. 16 de Garriga i Roca (c. 1860)

L'Habitatge al carrer Basea, 2-6 és un edifici de Barcelona catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]

Descripció

[modifica]

La finca es mostra avui dia com un edifici destacat en el seu entorn urbà, tot disposant de quatre plantes cap a la banda més septentrional i una més cap a l'oest per l'existència d'un cos torrejat. Presenta una planta poligonal regular organitzada al voltant d'un pati central descobert.[2]

L'edifici disposa de tres façanes de cronologia i realització dissemblants. La del carrer de Basea mostra uns clars orígens medievals, visibles a alguns dels elements com la solana o galeria del darrer pis i bona part del parament visible actualment. Tot i així, la pràctica totalitat de les obertures de la planta baixa es correspondrien amb una operació que caldria situar al voltant de la fi del segle xvi o la primera meitat del xvii. Aquesta concreció és possible gràcies a la tipologia que mostren les finestres de gran format i reixa, però especialment per la fesomia i acabat de la gran porta adovellada, que presenta com a principal característica un extradós configurat amb un arc de mig punt, mentre que el seu intradós es mostra un arc escarser. Al costat hi ha una finestra que disposa d'una llinda de guardapols motllurat i que correspondria també a aquesta època.[2]

Pel que fa les finestres, es poden identificar dos tipus clarament diferenciats. En primer lloc, el model de gran format amb reixa que amb dos exemples en aquest ras de planta baixa i bona part de les finestres dels nivells superiors. En destaca d'aquest model )força singular i mancat de paral·lels al nucli antic barceloní) el gran dimensionat de la llinda, i de manera destacada, la presència d'una mena de guardapols motllurat. Aquest element, que per la seva fesomia no respon als acabats edilicis barcelonins d'època moderna (segles xvii i xviii) però tampoc als models tardomedievals o renaxentistes, correspondria a un moment de transició entre els models renaxentistes i els barrocs. Tanmateix, la finestra gran més occidental disposa d'un balcó, molt probablement obra del segle xviii, tot consistint en l'encoratjament d'una estructura metàl·lica en voladís, on es disposa un paviment de rajoles (generalment bícromes) i una barana de ferro que combina els barrots llisos amb d'altres helicoidals.[2]

L'altra tipologia de finestra que també es pot detectar a la façana del carrer de Basea es correspon amb un model d'obertura més petita i amb reixa interior i que es podria relacionar amb unes cronologies anteriors (molt probablement renaixentistes) al model anteriorment descrit.[2]

En quant a la façana que dona al carrer de la Nau, es trcata de l'antiga mitgera de la finca que fou transformada en frontis després de les obres d'obertura de la Via Laietana a principi del segle xix. És per aquest motiu que a l'altura del primer pis és visible un gran arc adovellat de pedra (actualment cegat) que en origen permetia la comunicació amb un cos construït cap a aquesta banda de la finca. Aquest arc es troba al cos torrejat ja esmentat anteriorment, que disposa d'un nivell més d'alçada que la resta i que és un dels testimonis més rellevants de torre medieval projectada en una casa particular a la ciutat.[2]

A l'interior, cal remarcar la banda de la planta baixa cap al carrer de Basea, actualment ocupada per una escola de cuina. Val a dir que de l'observació dels nombrosos materials i elements estructurals presents a aquest nivell, es pot afirmar que la seva configuració interior és resultat de nombroses compartimentacions internes realitzades al llarg del temps. Cal destacar en aquest sentit el grans arcs adovellats de pedra, la tipologia dels quals apunta a cronologies del segle xiii i que podem definir com arcs mitgers que originàriament permetien la circulació i compartimentació de l'espai de la planta baixa segons les necessitats del moment. De la mateixa manera, es conserva una altra porta adovellada que, tot i haver estat parcialment modificada a la zona dels muntats, cal emmarcar dins de la mateixa cronologia medieval.[2]

Un dels elements més destacats d'aquesta planta baixa és un gran arc carpanell adovellat de pedra que imposta a sobre de dos columnes de gran robustesa i que està íntimament relacionat amb la gran portada de la façana i constituïen l'eix de comunicació i pas natural vers el pati central.[2] Aquest es troba actualment dividit com a conseqüència dels processos de compra-venda i arrendament al llarg del temps. Així, l'accés només és possible des de la porta localitzada a la façana del carrer de la Nau. Encara s'hi conserva l'escala de pedra originariàment concebuda per donar accés directe a la planta noble, on actualment hi ha un vestíbul des del qual arenca l'escala de veïns que condueix a la resta de pisos.[2]

Encara es conserven al frontis on s'adossa l'escala noble els testimonis d'algunes de les obertures medievals, com un petit arc de mig punt que hauria format part d'una galeria avui desapareguda i la finestra coronella de tres obertures i llinda trilobulada. Al primer pis (antiga planta noble) es conserva un gran finestral pertanyent a una de les intervencions barroques i que actualment es troba parcialment encegat.[2]

Història

[modifica]

L'obertura de la Via Laietana en els primers decennis del segle xx va comportar no tan sols l'eliminació d'una part important del carrer de Basea, sinó també la creació del carrer de la Nau.[2] Els enderrocs van arribar just fins a la mitgera occidental d'aquesta finca, que es va convertir en una nova façana, tot guanyant una petita faixa de terreny.[2][3] El 1925, el propietari Pere Verdós va demanar permís per a convertir la planta alta en habitatges, segons el projecte de l'arquitecte Pau Monguió i Fonts.[4]

La darrera intervenció s'hi va realitzar l'any 2004 per tal de netejar, recuperar i acondicionar la planta baixa cap a la banda del carrer de Basea. Actualment aquesta zona és una escola de cuina.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 «Habitatge al carrer Basea, 2-6». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. «Declaració parcel.la sobrant via pública per noves alineacions c. Nau entre c. Basea i Tarongeta, adjudicada a Juan Ribes i Carmen Mangues Sabaté». Q118 Gestió urbanística 217. AMCB, 1939.
  4. «Pedro Verdós. Basea i Tarongeta. practicar obres de reforma interior». Q127 Foment 3989/1925. AMCB, 06-03-1925.

Enllaços externs

[modifica]
  • «Casa del carrer Basea, 2». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.