Vés al contingut

Habitatge al carrer Bisbe Vilanova, 11 (Olot)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Habitatge al carrer Bisbe Vilanova, 11
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xx
Característiques
Estil arquitectònicnoucentisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaOlot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Bisbe Vilanova, 11
Map
 42° 11′ N, 2° 29′ E / 42.18°N,2.49°E / 42.18; 2.49

L'habitatge al carrer Bisbe Vilanova, 11 és una obra noucentista d'Olot (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

És una casa de planta baixa, planta principal, pis i golfes. El teulat és a dues aigües amb els vessants vers les façanes laterals. Davant la façana principal hi havia hagut un gran jardí, amb àmplies escales que menaven a la porxada. Els murs estan estucats i els marcs de les finestres esgrafiats amb motius geomètrics a la planta principal i de fullatges al primer pis.[1] Els balcons tenen les baranes d'estuc, amb motius de grans fullatges que es repeteixen en la barana de l'escalinata d'accés.[1]

Història

[modifica]

L'eixample és un projecte promogut per Manuel Malagrida, olotí enriquit a Amèrica, que va encarregar a l'arquitecte J. Roca i Pinet l'elaboració d'una ciutat-jardí, amb zones verdes i xalets unifamiliars. A partir del Passeig de Barcelona i del riu Fluvià, dibuixà una disposició radiocèntrica de carrers amb dos focus, la plaça d'Espanya i la d'Amèrica, unides pel pont de Colom. Així es planejà també el carrer Vilanova, amb cases unifamiliars de poca alçada i amb jardí, que tot i no tenir les pretensions de les situades en ple eixample, tindran elements arquitectònics i decoratius molt notables.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Text importat de: «Habitatge al carrer Bisbe Vilanova, 11». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Llicència CC-0 [Importat: 23 setembre 2016] (Vegeu l'avís legal per a reutilitzacions).