Vés al contingut

Palau Benet-Desvilar

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau Benet-Desvilar
Imatge de l'entrada
Imatge de l'interior
Imatge
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Part deMuralla romana de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Úshotel Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
2008 renovació, Arquitecte: Rafael Moneo Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLledó, 7 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 58″ N, 2° 10′ 45″ E / 41.38265°N,2.17907°E / 41.38265; 2.17907
Format perPlaca a Francesc Moragas i Barret Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC42562 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona847 Modifica el valor a Wikidata
Art públic de Barcelona
Placa a Francesc Moragas i Barret
Identificador1224-1

El Palau Benet-Desvilar, antigament conegut com a Casa Sabastida,[1] és un edifici situat al carrer de Lledó, 7 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[2]

Descripció

[modifica]
Façana del carrer del Sotstinent Navarro, amb una de les torres de la muralla romana

Es tracta d'un antic palau que actualment té una funció d'hotel de luxe (Hotel Mercer). Compta amb una planta baixa destinat a restauració i recepció i tres plantes d'habitacions i un àtic.[3]

L'aparell emprat per la façana és de carreus petits i regulars, ben escairats. L'element més remarcable de la planta baixa és un gran portal adovellat a la banda dreta. A la part oposada un altre portal, de llinda, i dues obertures a alçades diferents entre les portes, una d'elles de llinda esculpida. A la primera planta hi ha tres grans obertures amb un balcó respectiu per cadascun, amb sòl de rajola vidrada i una forja senzilla. La segona planta s'articula en diferents obertures col·locades a alçades homogènies, la de la dreta amb un petit balcó, mentre que la resta no en tenen. Malgrat això totes elles són adovellades. Al damunt, el més destacable és una finestra lobulada, dues gàrgoles molt esveltes i exteriors i sobretot una àmplia solana de columnes prismàtiques, una de les millors conservades de Barcelona.[4] El coronament de l'edifici té una cornisa amb poc desenvolupament exterior. Pel portal s'accedeix al pati a través d'un vestíbul amb arcs diafragma i embigat de fusta amb pòrtics d'arc escarser sobre semicolumnes toscanes. També són d'aquest segle els balcons de ferro forjat, el portal amb llinda de fusta de la façana, i els balcons que, al fons del pati, s'obren a la terrassa sostinguda per arcs i permòdols.[3]

Història

[modifica]
Placa de commemoració del naixement de Francesc Moragas i Barret
Quarteró núm. 16 de Miquel Garriga i Roca (c. 1860)

La finca tindria els seus orígens a finals del segle xii o principis del segle xiii, quan pertanyia al benefici de Santa Maria i Santa Eulàlia de la Catedral de Barcelona, fundat el 1217 per l'ardiaca Ponç Desvilar.[5] A principis del segle xiv, la finca era propietat de Francesc (o Jaume) Desvilar, segurament emparentat amb l'anterior.[6] El 1321, la va heretar la seva filla Francesca, casada amb Bernat Benet, pertanyent a una influent família de mercaders.[6] Cap a mitjans de segle, les vicissituds que afectaren la família, entre elles les morts per la pesta Negra, van fer que la finca fos administrada per Bernat Sapila.[6]

El 1485 la propietària era Elisabet Benet, casada amb Pere de Santcliment. La filla d'ambdós, Eleonor de Santcliment, es va casar amb Ferrer de Gualbes, i el 1542 va heretar la propietat la seva neta Marianna de Santcliment-Gualbes, que es va casar amb Jeroni de Pinós-Fenollet i Mai,[7] iniciador de la branca dels marquesos de Santa Maria de Barberà.[8] En aquesta època es realitzaren diverses obres a la part sud-est de la finca.[7]

El 1646, el seu net Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa va vendre la casa a Francesc Fons,[9] que va realitzar-hi diverses reformes. Així, es construí una altra crugia adossada al cos del carrer de Lledó, tot reduint l'espai del gran pati medieval. També s'aixecà de bell nou una altra edificació de planta baixa i dos pisos a la banda dreta del pati, i es cobrí amb diversos pisos l'antic pati medieval de la part posterior de la finca.[7] Posteriorment, passà a mans de la seva neboda Ignàsia, casada el 1672 amb Josep Galceran de Sabastida-Ardena i de Cartellà (1651-1724), baró de l'Albi[4][10] i destacat austriacista.[11] Cap al 1716, bona part de la finca, que ja no devia ser residència senyorial, es trobava en estat de ruïna.[7]

El 1804, el seu net Josep Galceran d'Ardena i de Casteràs[12] va permutar la propietat amb el comerciant Jaume Dot[4] per una finca amb jardí al costat del Portal de l'Àngel que aquest havia adquirit al duc d'Híxar.[13][14][1] El 1815, Dot la vengué al seu gendre Josep Moragas i Lleonart, comerciant de Valls[15][16] (Fidel Moragas i Fill)[17] casat amb Rosa Dot i Prat.[18] El 1816, va demanar permís per a posar una barana de ferro en una de les finestres del segon pis.[19]

El 1844, el seu fill Fidel Moragas i Dot[20] va establir en emfiteusi la finca al notari Ferran Moragas i Ubach,[4][21] que el 1845 va demanar permís per a obrir un nou portal per a una botiga i convertir finestres en balcons.[22] També s'hi van efectuar reformes importants, com la remunta de dos pisos sobre la crugia del segle xvii i la construcció d'un cos de planta baixa a la banda esquerra del pati.[16] El seu fill, l'advocat Arístide Moragas i Barret,[23] va ser pare del fundador de la Caixa de Pensions, Francesc Moragas i Barret, que hi va néixer el 1868, com recorda una placa del 1954.

Cap al 1880, el propietari Joan Tomàs i Sabater[24] va demanar permís per a reformar l'interior, eliminant un forjat del segle xvii i construint una nova galeria amb pilars de fosa.[16] A mitjans del segle xx, la finca acollia diversos usos industrials: la fàbrica de capses Cartonajes Gaya; l'ebenisteria de Pere Moncusí; la torneria de Josep Escrich; la fàbrica de joguines Filla d'A. Alberó; el distribuïdor de bots per a filatures Henry Cowen; la metal·listeria i fàbrica de tancaments per a bosses de Pere Brugués,[25] que el 1953 va demanar permís per a instal·lar-hi dos motors, aparell de soldadura autògena amb gasògen i una farga fixa.[26] En aquesta època es va remuntar un pis sobre el cos afegit del pati.[16]

Hotel

[modifica]

El 2008 es va aprovar el «Pla Especial Integral (PEI) per a la implantació d'un hotel a la parcel·la del carrer de Lledó, 7», obra de l'arquitecte navarrès Rafael Moneo. Entre les actuacions dutes a terme a l'edifici, destaca la reforma del pati central, amb l'enderroc del cos afegit a la banda esquerra i la construcció d'una nova llotja a la banda dreta per comunicar les estances dels pisos superiors. D'acord amb la Carta de Venècia (1964), aquesta ha estat realitzada amb materials lleugers (acer, vidre) per a no interferir amb l'obra antiga.[27] També s'ha recuperat la torre 28 de l'antiga muralla romana i el pas de comunicació amb la 29.[3]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Diario de Barcelona, 29-03-1805, p. 398. 
  2. «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Habitatge al carrer Lledó, 7». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Veclus, 2004.
  5. Veclus, 2004, p. 10.
  6. 6,0 6,1 6,2 Veclus, 2004, p. 16.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Veclus, 2004, p. 30.
  8. «Pinós». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. AHPB, notari Josep Salinas, 25-06-1646.
  10. «Josep Galceran de ARDENA». geneanet. Pierfit.
  11. «Josep Galceran de Cartellà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «Josep Galceran de ARDENA». geneanet. Pierfit.
  13. AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/32, f. 180-185v, 07-07-1804.
  14. Diario de Barcelona, 30-05-1804, p. 694. 
  15. «Josep Maria de Moragas i Lleonart». geneanet. Montserrat Garriga.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 Veclus, 2004, p. 39.
  17. Diario de Barcelona, 30-03-1819, p. 711. 
  18. «Rosa Dot i Prat». geneanet. Montserrat Garriga.
  19. «Josep Moragas. Procurador de Jaume Dot, propietari de la casa. Lledó, 21. Posar una barana de ferro en una de les finestres del 2n pis». C.XIV Obreria C-78. AHCB, 20-11-1816.
  20. «Fidel Josep de Moragas i Dot». geneanet}. Montserrat Garriga.
  21. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 37, 251. 
  22. AMCB, Q127 Foment 10/1845.
  23. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 33, 251. 
  24. Anuario-Riera, 1896, p. 389. 
  25. Guía industrial y comercial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 122. 
  26. «Pedro Brugués. Lledó 7. Instal·lar 2 nous motors, un aparell de soldadura autògena amb gasògen i una farga fixa». Q122 Activitats 9113. AMCB, 1953.
  27. Moneo Vallés, José Rafael. «Pla especial urbanístic integral per a la implantació d'un hotel a la parcela del carrer Lledó, 7». Registre de planejament urbanístic de Catalunya, 11-12-2007.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • «Palau Benet-Desvilar». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.