Casa Mai-Pinós
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Boters, 2-6, Pi, 16 i Palla, 23-25 (enderrocat) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Miquel Mai i Ça Rovira | |||
La Casa Mai-Pinós era un edifici situat als carrers dels Boters, del Pi i de la Palla de Barcelona, actualment desaparegut.
Història
[modifica]Aquest casal té el seu origen en una sèrie d'adquisicions fetes per Joan Mai II entre 1492 i 1499, i continuades posteriorment per la seva vídua Elisabet Ça Rovira,[1][2] i va ser la residència del seu fill Miquel Mai i Ça Rovira (c. 1480-1546), conseller de l'emperador Carles I i cèlebre col·leccionista.[3][4]
A la seva mort, passà a mans del seu nebot Jeroni de Pinós-Santcliment i Mai,[5][6] succeït per Bernat Galceran de Pinós i de Santcliment, senyor de Santa Maria de Barberà,[7] Francesc Galceran de Pinós i de Corbera-Santcliment,[8] Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa,[9] Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, I marquès de Barberà,[10] i Josepa de Pinós i d'Urríes, II marquesa de Barberà,[11] casada amb el seu nebot Josep d'Alentorn (òlim de Pinós) i de Çacirera.[12] L'hereu del matrimoni fou Josep Galceran de Pinós i de Çacirera, III marquès de Barberà,[13] succeït pel seu fill Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí, IV marquès de Barberà (†1813).[14]
A principis del segle xix, el casal, malmès pels bombardejos del setge de 1713-1714, estava en ruïnes, i el marquès i el seu fill Josep Ramon de Pinós i Copons de la Manresana van dividir-lo en tres parts, que van establir en emfiteusi als comerciants Maurici Prat i Pruns (vegeu Palau Castanyer),[15][16] Antoni Cornet i Fontanillas (vegeu Casa Cornet),[17] i Joaquim Arnau (vegeu Casa Antoni Samà), respectivament.[18] Tal com explica el Baró de Maldà al seu Calaix de sastre, les obres ja devien estar força avançades el novembre del 1803: «La casa gran, antes de Pinós, en la cantonada del carrer del Pi i Plasa de la Cucurella, entrada al carrer de Boters, queda ya molt alta, sòlida, magnífica y de gran esperit en los dos y amples portals rodons à dita plasa, ab obertures de entresuelos y balcons o obertures per estos de gran elevació, com cosa de marxants i menestrals molt richs, tenintsho que mirar lo Sr. Marquès de Barbarà, no sentne ya dueño, si que los Srs. Felix Prats, marxant, Sr. Cornel, sombrerer, y un tal Arnau. Sols falta per ara derribarse un tros vell de casa y lo Portal antich, per seguir tot nou ya dintre lo carrer dels Boters.»[19][20]
Galeria
[modifica]-
Alous establerts a Joaquim Arnau -
Alous establerts a Maurici Prat -
Alous establerts a Antoni Cornet
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Bellsolell Martínez, 2009, p. 18.
- ↑ Bellsolell Martínez, 2011, p. 157-158.
- ↑ «Miquel Mai i de Sa Rovira». Repertori de col·leccionistes i col·leccions d'Art i Arqueologia de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Casa Cornet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Jeroni Bernat de PINOS y MAY». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Pinós-Santcliment i de Mai, Jeroni de». Dades dels Països Catalans. Ramon Piera i Andreu.
- ↑ «Bernat Galcerán de PINOS-MAY y de SANTCLIMENT-GUALBES». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Francisco Galcerán de PINOS y de CORBERA SANTCLIMENT». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Josep Galcerán de PINOS y de PERAPERTUSA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «José Galcerán de PINOS y de ROCABERTI». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Josefa de PINOS y JORDAN DE URRIES». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «José-Galcerán de Pinós y Alentorn». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «José-Galcerán de Pinós y Sacirera». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «José-Esteban-Galcerán de Pinós Alentorn y Sureda-de-Sant-Martí». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «Maurici PRAT Pruns» (en francès). geneanet.net. Base collaborative Pierfit.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/30, f. 131-143v i 145-150v, 14-04-1802.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/31, f. 77-86v, 02-03-1803.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/31, f. 141-157v, 12-04-1803.
- ↑ Curet, Francesc. De Sant Pere a Sant Pau (Visions barcelonines 1760-1860, 10). Barcelona: Dalmau i Jover, 1958, p. 114-115.
- ↑ Alexandre, 2002, p. 270-271.
Bibliografia
[modifica]- Alexandre, Octavi «Arquitectura i arquitectes a la Barcelona del final del segle XVIII». Barcelona Quaderns d'Història, 7, 2002, pàg. 265-272.
- Bellsolell Martínez, Joan. Producció artística i consum domèstic: el mobiliari i l’abillament de la casa de Miquel Mai (c.1475-1546). Universitat de Girona. Facultat de Lletres, 2009.
- Bellsolell Martínez, Joan. Miquel Mai (ca. 1480-1546). Art i cultura a la cort de Carles V. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art (tesi doctoral), 2011.
Enllaços externs
[modifica]- «Casa Mai-Pinós». Barcelona entre muralles. Francesc Font.