Vés al contingut

Casa Mai-Pinós

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Mai-Pinós
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBoters, 2-6, Pi, 16 i Palla, 23-25 (enderrocat) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 02″ N, 2° 10′ 27″ E / 41.383766°N,2.174258°E / 41.383766; 2.174258
Activitat
Propietat deMiquel Mai i Ça Rovira Modifica el valor a Wikidata

La Casa Mai-Pinós era un edifici situat als carrers dels Boters, del Pi i de la Palla de Barcelona, actualment desaparegut.

Història

[modifica]

Aquest casal té el seu origen en una sèrie d'adquisicions fetes per Joan Mai II entre 1492 i 1499, i continuades posteriorment per la seva vídua Elisabet Ça Rovira,[1][2] i va ser la residència del seu fill Miquel Mai i Ça Rovira (c. 1480-1546), conseller de l'emperador Carles I i cèlebre col·leccionista.[3][4]

A la seva mort, passà a mans del seu nebot Jeroni de Pinós-Santcliment i Mai,[5][6] succeït per Bernat Galceran de Pinós i de Santcliment, senyor de Santa Maria de Barberà,[7] Francesc Galceran de Pinós i de Corbera-Santcliment,[8] Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa,[9] Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, I marquès de Barberà,[10] i Josepa de Pinós i d'Urríes, II marquesa de Barberà,[11] casada amb el seu nebot Josep d'Alentorn (òlim de Pinós) i de Çacirera.[12] L'hereu del matrimoni fou Josep Galceran de Pinós i de Çacirera, III marquès de Barberà,[13] succeït pel seu fill Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí, IV marquès de Barberà (†1813).[14]

A principis del segle xix, el casal, malmès pels bombardejos del setge de 1713-1714, estava en ruïnes, i el marquès i el seu fill Josep Ramon de Pinós i Copons de la Manresana van dividir-lo en tres parts, que van establir en emfiteusi als comerciants Maurici Prat i Pruns (vegeu Palau Castanyer),[15][16] Antoni Cornet i Fontanillas (vegeu Casa Cornet),[17] i Joaquim Arnau (vegeu Casa Antoni Samà), respectivament.[18] Tal com explica el Baró de Maldà al seu Calaix de sastre, les obres ja devien estar força avançades el novembre del 1803: «La casa gran, antes de Pinós, en la cantonada del carrer del Pi i Plasa de la Cucurella, entrada al carrer de Boters, queda ya molt alta, sòlida, magnífica y de gran esperit en los dos y amples portals rodons à dita plasa, ab obertures de entresuelos y balcons o obertures per estos de gran elevació, com cosa de marxants i menestrals molt richs, tenintsho que mirar lo Sr. Marquès de Barbarà, no sentne ya dueño, si que los Srs. Felix Prats, marxant, Sr. Cornel, sombrerer, y un tal Arnau. Sols falta per ara derribarse un tros vell de casa y lo Portal antich, per seguir tot nou ya dintre lo carrer dels Boters[19][20]

Galeria

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Bellsolell Martínez, 2009, p. 18.
  2. Bellsolell Martínez, 2011, p. 157-158.
  3. «Miquel Mai i de Sa Rovira». Repertori de col·leccionistes i col·leccions d'Art i Arqueologia de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans.
  4. «Casa Cornet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  5. «Jeroni Bernat de PINOS y MAY». geneanet. Martín Rodríguez.
  6. «Pinós-Santcliment i de Mai, Jeroni de». Dades dels Països Catalans. Ramon Piera i Andreu.
  7. «Bernat Galcerán de PINOS-MAY y de SANTCLIMENT-GUALBES». geneanet. Martín Rodríguez.
  8. «Francisco Galcerán de PINOS y de CORBERA SANTCLIMENT». geneanet. Martín Rodríguez.
  9. «Josep Galcerán de PINOS y de PERAPERTUSA». geneanet. Martín Rodríguez.
  10. «José Galcerán de PINOS y de ROCABERTI». geneanet. Martín Rodríguez.
  11. «Josefa de PINOS y JORDAN DE URRIES». geneanet. Martín Rodríguez.
  12. «José-Galcerán de Pinós y Alentorn». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  13. «José-Galcerán de Pinós y Sacirera». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  14. «José-Esteban-Galcerán de Pinós Alentorn y Sureda-de-Sant-Martí». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  15. «Maurici PRAT Pruns» (en francès). geneanet.net. Base collaborative Pierfit.
  16. AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/30, f. 131-143v i 145-150v, 14-04-1802.
  17. AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/31, f. 77-86v, 02-03-1803.
  18. AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/31, f. 141-157v, 12-04-1803.
  19. Curet, Francesc. De Sant Pere a Sant Pau (Visions barcelonines 1760-1860, 10). Barcelona: Dalmau i Jover, 1958, p. 114-115. 
  20. Alexandre, 2002, p. 270-271.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]