Vés al contingut

Habitatge al carrer de la Misericòrdia, 3 (Canet de Mar)

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Habitatge al carrer de la Misericòrdia, 3
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud40 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCanet de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. de la Misericòrdia, 3 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 35′ 40″ N, 2° 34′ 47″ E / 41.594481°N,2.579859°E / 41.594481; 2.579859
Bé cultural d'interès local
Data2007
Id. IPAC42772 Modifica el valor a Wikidata

L'Habitatge al carrer de la Misericòrdia, 3 és un edifici de Canet de Mar (Maresme) protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció

[modifica]

El passeig de la Misericòrdia va ser obert per a facilitar l'accés al Santuari, que únicament es produïa a través de la Riera del Pinar o el Torrent dels Lledoners. El seu traçat es defineix al projecte de l'enginyer Jaume Andreu, signat al 1906 i fins al 1911, en que es van començar les obres, es van anar produint les expropiacions de sòl i béns afectats. Una de les conseqüències més importants de la construcció del passeig va ser l'aparició d'una tipologia que no existia a la població: la casa aïllada. Així, de forma similar al que es produeix a moltes poblacions catalanes, es crea una zona d'eixample residencial de nivell social elevat, en la que es construiran cases d'una certa voluntat d'ostentació. Aquesta finca va resultar de la divisió de la propietat de Josep Mora, per l'obertura del Passeig. L'edificació que s'hi va construir, de planta baixa, es caracteritza per una gran sobrietat i una composició clàssica a partir d'un eix central, que ordena inclús la porta d'accés al jardí i la disposició d'un porxo d'entrada. Pels seus valors i com a mostra de l'edificació que va acompanyar l'obertura del passeig, és interessant la seva conservació.[1]

Referències

[modifica]
  1. «Habitatge al carrer de la Misericòrdia, 3». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 28 febrer 2019].