Habitatge de la plaça de la Vila, 35 (Martorell)
![]() | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||
Tipus | Casa ![]() | ||||||
Construcció | segle XIX ![]() | ||||||
Construcció | S. XIX | ||||||
Característiques | |||||||
Estil arquitectònic | Neoclassicisme-romàntic | ||||||
Localització geogràfica | |||||||
Entitat territorial administrativa | Martorell (Baix Llobregat) ![]() | ||||||
Lloc | Pl. de la Vila, 35. Martorell (Baix Llobregat) | ||||||
| |||||||
IPA | |||||||
Identificador | IPAC: 18583 | ||||||
|
L'Habitatge de la plaça de la Vila, 35 és una obra del municipi de Martorell (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Es tracta d'un habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i tres pisos superiors. Els baixos estan ocupats per un local d'ús comercial. Les obertures dels dos primers pisos són arcs escarsers, les dues finestres tenen ampits de pedra i els balcons, baranes de ferro molt simples. L'últim pis té tres arcs de mig punt a manera de galeria. L'edifici és rematat per una cornisa sobresortint.[1]
Hi ha esgrafiats,[1] són l'element més destacat de l'habitatge, de fons vermellós amb els motius blancs. Tota la part central queda emmarcada formant una composició de gran qualitat rítmica i harmònica. Sanefes verticals amb fullam, filigrana, medallons i petites figures. La part alta està decorada amb una greca de figures geomètriques.[1]
Cada buit de la façana és ornat amb temàtica diferent: fulles, flors, cintes, medallons, petits àngels, hídries, espigues i bagues[1]
Història
[modifica]A la segona meitat del segle xviii la tècnica de l'esgrafiat va ser àmpliament aplicada a les façanes barcelonines, que trobaven així una decoració atractiva i relativament econòmica. La majoria dels esgrafiats de Martorell són localitzats a la Vila, i el més antic que es conserva és del 1821, obra probable d'un artista italià, i és l'únic que té el color blanc sobre fons gris. Lamentablement, varen desaparèixer altres esgrafiats del segle xviii, com els de cal Montaner o cal Llesques.[1]
Entre 1936 i 1937 fou restaurat per Ferran Serra.[1]