Hadewijch d'Anvers
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1200  Anvers (Bèlgica) | ||
| Mort | c. dècada del 1260 (59/69 anys) Anvers (Bèlgica) | ||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Poesia, activitat literària i misticisme | ||
| Ocupació | escriptora, música, mística, poetessa, Beguines | ||
| Activitat | (Floruit: segle XIII ) | ||
| Festivitat | 22 d'abril | ||
| |||
Hadewijch d'Anvers (Anvers, 1200 - Anvers, c. dècada del 1260) va ser una beguina i escriptora, una de les creadores de la poesia neerlandesa i la base del corrent espiritual renano-flamenc. Joan de Ruusbroec la va copiar sense citar-la i el Mestre Eckhart s'hi va inspirar.[1] Va escriure les seves obres entre 1220 i 1240.[2]
Biografia
[modifica]Tenia una gran cultura, tant profana com teològica. Coneixia la Bíblia i el llatí, tenia coneixements profunds de teologia i retòrica i havia llegit la poesia de les Trobadores d'Occitània.[2] L'única influència que cita a les seves obres, en una ocasió, és la de Bernat de Claraval, però estudiosos asseguren que les obres indiquen que havia llegit també Guillem de Saint Thierry i Ricard de Saint Victor.[3] Aquest coneixement el va adquirir o bé per procedir d'una família noble, o bé per haver-se format en una comunitat de beguines de la primera generació. En qualsevol cas, segur que no el va adquirir dins un monestir, pel seu coneixement de l'amor cortès.[2]
Va ser una mestra espiritual que va tenir un grup de deixebles als qui aconsellava. Per motius desconeguts va haver de marxar després de ser amenaçada de desterrament i presó. Aquest exili la va obligar a abandonar les seves companyes Sara, Emma i Margarida, el que li va causar un profund dolor.[2]
Obres
[modifica]Els seus escrits estan formats per tres llibres, Poemes, Cartes i Visions.[2] En la seva poesia va interrogar-se sobre l'amor, que identificava amb Déu.[4][5] La seva poesia té una musicalitat especial.[6]
Un deixeble del místic medieval Joan de Ruusbroek, en concret Jan de Leuwen, la va citar als seus escrits, el que va donar-ne difusió. No va ser fins a mitjan segle xix que la seva obra es redescobrí.[2]
El 2009 se'n va fer una pel·lícula que porta el seu nom.[7]
Referències
[modifica]- ↑ colloquium, Instituut voor middeleeuwse studies (Louvain, Belgique) International. Jan Van Ruusbroec: The Sources, Content, and Sequels of His Mysticism (en anglès). Leuven University Press, 1984, p. 72. ISBN 978-90-6186-141-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Montero, Elena Botinas i; Manzanedo, Julia Cabaleiro i; Vinyeta, Maria dels Àngels Duran i. Les Beguines: la Raó il·luminada per Amor. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 42-45. ISBN 978-84-8415-440-2.
- ↑ Cirlot, Victoria; Garí, Blanca. La mirada interior: escritoras místicas y visionarias en la Edad Media (en castellà). Siruela, 2008, p. 73. ISBN 978-84-9841-182-9.
- ↑ Sureda, Montserrat Jiménez. Amb el cor al paper: Història i teoria de les cartes d’amor. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2020-11-11, p. 74. ISBN 978-84-490-9322-7.
- ↑ Rourera, Mireia. «"Les beguines feien por perquè parlaven de Déu sense intermediari"». [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ Guest, Tanis M. Some Aspects of Hadewijch’s Poetic form in the ‘Strofische Gedichten’ (en anglès). Springer Science & Business Media, 2013-03-09, p. 62. ISBN 978-94-015-7616-1.
- ↑ Brems, Elke; Réthelyi, Orsolya; Kalmthout, Ton van. Doing Double Dutch: The International Circulation of Literature from the Low Countries (en anglès). Leuven University Press, 2017-05-22, p. 113. ISBN 978-94-6270-097-0.