Vés al contingut

Hagadà Daurada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreHagadà Daurada

Imatges de la preparació de la Péssah
Tipusmanuscrit il·luminat, còdex i obra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorAnònim
Llenguahebreu
PublicacióBarcelona i Itàlia, s. XIV (Barcelona)
s. XVII (Itàlia)
Creaciódècada del 1320
Formaten pergamí, amb folis de 245 x 190/195 cm
Dades i xifres
TemaText per a la Péssah
Gènerereligiós
Nombre de pàgines101+24 folis

L'Hagadà Daurada és un manuscrit il·luminat que conté el text tradicional de la Hagadà que es recitat durant el Péssa'h o Pasqua jueva. És una de les Hagadà sefardites que es varen produir a Barcelona la segona meitat del segle xiv. Juntament amb l'Hagadà de Barcelona, també produïda a la Barcelona medieval, és propietat de la biblioteca Britànica de Londres, on consta catalogada com a «Ms. British Library Add. 27210».[1]

Format

[modifica]

L'obra està escrita en pergamí, amb 125 folis de 24,5 x 19,5 cm. En ella s'han fet servir quatre estils cal·ligràfics diferents: Una lletra quadrada de dues mides i una semicursiva, també, de dues mides. Té marcades les línies i marges. El manuscrit conté dues parts, obra de dos escribes. La primera amb 101 folis es va realitzar a Barcelona, mentre que la segona part amb 24 folis es va realitzar a Itàlia a partir de 1600. Aquesta segona part està escrita sobre folis en blanc del manuscrit original del segle xiv.[1]

El pergamí emprat es similar a altres manuscrits sefardites, i molt diferent als utilitzats a centreeuropa i Itàlia.

Història

[modifica]

La part central és de meitat del segle xiv i, probablement, fou realitzada a Barcelona. L'ampliació és d'origen italià i és de començaments del segle xvii.

Com altres Hagadà de la zona catalana se suposa que van sortir a finals del segle xv arrel del Decret de l'Alhambra pel qual s'expulsava els jueus de la península Ibèrica.

De Barcelona va passar a Itàlia, una dada coneguda per l'anotació del censor Fra Luigi da Bologna, el febrer de 1599.

El rabí Joav Gallico d'Asti, ducat de Savoia, va donar el manuscrit com a regal de noces al seu gendre Elías, fill de Menahem Rava en 1602

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]