Vés al contingut

Haihaya

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En el Mahabharata, el regne de Haihaya (també conegut com a Heheya, Haiheya, Heiheya, etc.) fou un dels regnes governats per reis de la dinastia Chandravanshi (lunar) de la casta kshatriya (guerrers) en l'Índia central i occidental. Va ser governat pel poderós Kartavirya Arjuna, qui fins i tot va derrotar a Rakshasa Ravana. La seva capital era Mahishmati a la riba del riu Narmada, moderna Madhya Pradesh. Van conquerir molts altres regnes de l'Índia. Tanmateix, l'enemistat amb els guerrers-brahmins (Bhargavas) va resultar en la seva desaparició. Parasurama fou el dirigent Bhargava sota el qual van ser exterminats. Talajangha fou un regne aliat, probablement situat a la frontera est.

Clans haihayes

[modifica]

El haihayes (sànscrit: हैहय: sànscrit: हैहय) foren una antiga confederació de cinc ganas (clans), que va reclamar el seu comú ancestre en Yadu. Segons el Harivamsha Purana (34.1898) Haihaya era el net gran de Yadu i net de Sahasrajit.[1] Al Vixnu Purana (IV.11), tots el cinc clans Haihayes són esmentats junts com els Talajanghes.[2] Els cinc clans Haihayes eren Vitihotra, Sharyata (esmentat en un altre lloc dels Puranes com els descendents de Sharyati, un fill de Vaivasvata Manu), Bhoja, Avanti i Tundikera.[2] Els Haihayes eren natius de la regió de Malwa a Madhya Pradesh occidental). Els Puranes consideren els Haihayes com la primera dinastia governant d'Avanti.[3]

Fundació de Mahishmati

[modifica]

En el Harivamsha (33.1847), l'honor de fundar la seva ciutat i capital futura de Mahishmati (avui a Madhya Pradesh) és pel rei Mahishmant, fill de Sahanja i un descendent de Yadu a través de Haihaya. A un altre lloc, anomena Muchukunda, un dels avantpassats de Rama, com el fundador de Mahishmati. Declara que va construir les ciutats de Mahishmati i Purika en les muntanyes Rksha.[4]

Segons el Padma Purana (VI.115), la ciutat fou de fet fundat per un tal Mahisha[5]

Arjuna Kartavirya i els seus successors

[modifica]

Segons el Mahabharata i els Puranes, el rei Haihaya més famós fou el rei Arjuna Kartavirya.[6] El seu epítet era Sahasrabahu. Va ser anomenat un Samrat i Chakravartin. El seu nom es troba en el Rig Veda (VIII.45.26).[7] Finalment va conquerir Mahishmati, la ciutat de Karkotaka Naga, un cap Naga, i la va convertir en la seva fortalesa-capital.[6] Segons el Vayu Purana, va envair Lanka i va agafar presoner a Ravana.[8] Arjuna va afavorir a Dattatreya i fou afavorit per aquest.[9] Els fills d'Arjuna van matar el savi Jamadagni. El fill de Jamadagni, Parashurama, en revenja, va matar Arjuna. Arjuna va tenir nombrosos fills. El seu fill Jayadhvaja el va succeir en el tron. Jayadhvaja va ser succeït pel seu fill Talajangha.[6]

Arjuna Kartavirya, una pintura per Fazl, 1597-1605

Els Vitihotres

[modifica]

Més tard, els Haihayes foren majoritàriament coneguts pel nom del clan dominant entre ells - els vitihotres (o vitahotres o vitahvyes). Segons els Puranes, Vitihotra era el besnet d'Arjuna Kartavirya i el fill gran de Talajangha. Els Puranes també esmenten els noms de dos governants Vitihotra: Ananta, fill de Vitihotra i Durjaya Amitrakarshana, fill d'Ananta.[2] L'expansió al nord del territori Haihaya cap a la vall central del Ganges feta pels governants Vitihotra, va ser aturada pel rei Ikshvaku Sagara.[10] El Mahagovindasuttanta del Dighanikaya esmenta un rei d'Avanti, Vessabhu (Vishvabhu) i la seva capital Mahissati (Mahishmati). Probablement era un governant vitihotra.[11] Possiblement, durant el govern dels Vitihotres posteriors, tota la regió d'Avanti es va dividir en dos regnes separats pels vindhyes, sent les seves ciutats principals a Mahishmati i Ujjayini (moderna Ujjain). Segons el Matsya Purana (5.37), Pulika, un dels ministres de Ripunjaya, el darrer Vitihotra de Ujjayini va matar el seu senyor i va posar com a nou rei al seu fill Pradyota.[12]

Es diu que molts dels haihayes van aprendre en els vedes.[13]

Haihayes medievals

[modifica]

Nombroses dinasties medievals antigues, les quals inclouen els kalachuris i els mushakavamsha de Kerala, van reclamar la seva descendència dels haihayes.[14] Els Haihayes d'Índia oriental va lluitar contra els musulmans invasors.[15]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Pargiter, F.E. Ancient Indian Historical Tradition, Delhi: Motilal Banarsidass (1972) [1922]. p.87
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Pargiter, F.E. (1972) [1922]. Ancient Indian Historical Tradition, Delhi: Motilal Banarsidass, p.102.
  3. ↑ Raychaudhuri, H.C. (1972) Political History of Ancient India, Calcutta: University of Calcutta, pp.130-1.
  4. ↑ PK Bhattacharya Historical Geography of Madhya Pradesh from Early Records, 1977. ISBN 978-81-208-3394-4. p.170–175
  5. ↑ Pargiter, F.E. (1972) [1922]. Ancient Indian Historical Tradition, Delhi: Motilal Banarsidass, pp.263,263fn3.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Pargiter, F.E. (1972) [1922]. Ancient Indian Historical Tradition, Delhi: Motilal Banarsidass, p.265-7
  7. ↑ Misra, V.S. (2007). Ancient Indian Dynasties, Mumbai: Bharatiya Vidya Bhavan, ISBN 81-7276-413-8, pp.157-8
  8. ↑ Dowson, John. A Classical Dictionary of Hindu Mythology, and Religion, Geography, History. Calcutta: Rupa & Co., 1984, p. 152. 
  9. ↑ Pargiter, F.E. (1972) [1922]. Ancient Indian Historical Tradition, Delhi: Motilal Banarsidass, p.229.
  10. ↑ Thapar, Romila (1996). Ancient Indian Social History Some Interpretations, New Delhi: Orient Longman, ISBN 81-250-0808-X, p.299
  11. ↑ Bhattacharyya, P. K.. Historical Geography of Madhya Pradesh from Early Records. Delhi: Motilal Banarsidass, 1977, p. 118–9. ISBN 978-81-208-3394-4. 
  12. ↑ Raizada, Ajit (1992). Ujjayini (in Hindi), Bhopal: Directorate of Archaeology & Museums, Government of Madhya Pradesh, p.21
  13. ↑ Sarmah, Thaneswar The Bharadvajas in Ancient India, p.69
  14. ↑ Thapar, Romila (1996). Ancient Indian Social History Some Interpretations, New Delhi: Orient Longman, ISBN 81-250-0808-X, p.282
  15. ↑ Rajaguru, Satyanarayan. History of the Gaṅgas, p.59

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Haihaya&oldid=31507221»