Vés al contingut

Halterofília als Jocs Olímpics d'Estiu de 2024 - +102 Kg Masculí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionProva d'Halterofília de +102 Kg masculina als JJOO París 2024
Vista aèria
Imatge
TipusEsdeveniment als Jocs de la XXXIII Olimpíada
EsportHalterofília
OrganitzadorComitè Olímpic Internacional (COI)
Part dehalterofília als Jocs Olímpics d'Estiu de 2024 Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants12 participants
Participants
Localització  i  dates
LocalitzacióParis Expo Porte de Versailles
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps10 agost 2024 Modifica el valor a Wikidata
Data10 agost 2024
Competició
Medalla olímpica d'Or Lasha Talakhadze
Medalla olímpica d'Argent Varazdat Lalayan
Medalla olímpica de Bronze Gor Minasyan
Modifica el valor a Wikidata

La prova d'Halterofília de +102 Kg masculina als Jocs Olímpics de París 2024 serà la 14a edició de l'esdeveniment masculí en unes Olimpíades. La prova es disputarà el 10 d'agost del 2024 al recinte del Paris Expo Porte de Versailles.[1] Des d'aquesta edició olímpica, la categoria de Pes Superpesant englobarà a tots els atletes de més de 102 Kg (en la passada edició fou de més de 109 Kg).

El georgià Lasha Talakhadze és el vigent campió de la disciplina olímpica, després de guanyar l'or als Jocs Olímpics de Tòquio 2020, per davant de l'iranià Ali Davoudi i del sirià Man Asaad, qui van guanyar la medalla de plata i de bronze respectivament.[2]

L'equip de la Unió Soviètica és la selecció més guardonada, amb 4 medalles d'or, en les 13 edicions que la categoria de Pes Superpesant d'Halterofília ha estat present als Jocs Olímpics. El georgià Lasha Talakhadze, l'iranià Hossein Rezazadeh i els soviètics Aleksandr Kurlovich i Vasiliy Alekseyev, amb 2 medalles d'or cadascun, són els atletes més guardonats en la història de la prova olímpica.

Format

[modifica]

Els 12 classificats es dividiran en dos grups de 6 atletes cadascun. Tots els atletes hauran d'aixecar les peses en la modalitat d'arrencada i de dos temps. La modalitat d'arrencada consisteix en aixecar les peses des del terra fins per sobre el cap i aguantar fins que el jurat dictamini que és vàlid. En la modalitat de dos temps, l'atleta també ha d'aixecar les peses per sobre del cap, però com indica el seu nom, ho ha de fer en dos temps. El primer temps, anomenat clean, l'atleta ha de portar les peses des del terra fins a les espatlles en un sol moviment. Aleshores pot fer una petita pausa i pot realitzar el segon temps, anomenat jerk, per passar les peses per sobre del cap amb els braços estirats. Tindran 3 intents en les dues modalitats (un total de 6 intents). Per la puntuació final, se sumaran els quilos màxims que s'hagin aixecat en cada una de les modalitats i guanyarà l'atleta que hagi aixecat un major nombre de pes i així successivament per decidir la classificació final. Si dos atletes queden empatats, guanyarà qui tingui menor pes corporal a l'inici de la prova.[3]

Classificació

[modifica]

Per classificar-se per la prova olímpica, els aixecadors van haver de disputar diferents tornejos qualificatoris per les Olimpíades. En el rànquing de qualificació olímpic[4] gestionat per la Federació Internacional d'Halterofília, la posició es determinava pels màxims quilos aixecats per l'atleta en qualsevol dels diferents tornejos. Si hi havia empat de quilos entre atletes, qui aconseguí abans la fita, va aconseguir una major posició. Cada país només podia tenir en el rànquing, l'esportista que hagués aixecat el major pes. Els 10 primers països del rànquing a data 28 d'abril de 2024, van tenir una plaça als Jocs Olímpics. Tot i així, hi podia haver circumstàncies especials que fessin variar la classificació. França, com a país amfitrió, va tenir 4 places (2 per gènere) en les categories que decidís. A més, un país només podia tenir un màxim de 6 places (3 per gènere) en el total de proves d'Halterofília. Per tant, si per exemple, un país obtenia 10 atletes classificades en el rànquing, havia de decidir eliminar-ne 4. L'onzena plaça de la prova es va decidir mitjançant representació continental. Això volia dir, que si un continent (Àfrica, Àsia, Europa, Oceania i Panamèrica) no tenia cap plaça entre les 10 primeres atletes, s'assignaria la plaça del país que estigués més amunt en el rànquing. Aquesta plaça se la va endur Nova Zelanda, que va obtenir la 13a posició. Finalment hi va haver 6 places universals que es van repartir entre les 10 categories, per tal que hi hagués 12 atletes en cada categoria (en aquelles on no tingui plaça el país amfitrió).[5]

Esdeveniment Places País Atleta classificat
Rànquing de Classificació Olímpic 10 Geòrgia Geòrgia Lasha Talakhadze
Bahrain Bahrain Gor Minasyan
Armènia Armènia Varazdat Lalayan
Iran Iran Ali Davoudi
Síria Síria Man Asaad
Bielorússia Bielorússia Eduard Ziaziulin
Egipte Egipte Abdelrahman El-Sayed
Iraq Iraq Ali Rubaiawi
Algèria Algèria Walid Bidani
Japó Japó Eishiro Murakami
Representació continental 1 Nova Zelanda Nova Zelanda David Liti
País amfitrió o plaça universal 1

Medaller històric

[modifica]
Posició País Or Argent Bronze Total
1 URSS URSS 4 0 0 4
2 Iran Iran 3 2 0 5
3 Geòrgia Geòrgia 2 0 1 3
4 Alemanya Alemanya 1 2 1 4
5 Rússia Rússia 1 1 2 4
6 Equip Unificat 1 1 0 2
7 Austràlia Austràlia 1 0 1 2
8 RDA Alemanya de l'Est 0 2 2 4
RFA Alemanya Occidental 0 2 2 4
10 Letònia Letònia 0 1 1 2
11 Armènia Armènia 0 1 0 1
Estats Units Estats Units 0 1 0 1
13 Síria Síria 0 0 1 1
Bulgària Bulgària 0 0 1 1
Polònia Polònia 0 0 1 1

Referències

[modifica]
  1. «Calendari oficial olímpic» (en anglès). Paris 2024. [Consulta: 15 abril 2024].
  2. «Tokyo 2020 Weightlifting Men's +109Kg Results» (en anglès). olympics.com.
  3. «Weightlifting in Olympics: Everything you need to know» (en anglès). olympics, 06-02-2023.
  4. «Paris 2024 Olympic Qualification Ranking» (en anglès). Federació Internacional d'Halterofília. [Consulta: 15 abril 2024].
  5. «How to qualify for weightlifting at Paris 2024.» (en anglès). olympics.com, 09-01-2023.