Halterofília als Jocs Olímpics d'Estiu de 2024 - 73 Kg Masculí

Prova d'Halterofília de 73 Kg masculina als JJOO París 2024
Tipus	Esdeveniment als Jocs de la XXXIII Olimpíada
Esport	Halterofília
Organitzador	Comitè Olímpic Internacional (COI)
Part de	halterofília als Jocs Olímpics d'Estiu de 2024
Nombre de participants	12 participants
Participants	Rizki Juniansyah, Weeraphon Wichuma (en) i Bozhidar Andreev (en)
Localització i dates
Localització	Paris Expo Porte de Versailles
Estat	França
Interval de temps	8 agost 2024
Data	8 agost 2024
Competició
	Rizki Juniansyah
	Weeraphon Wichuma
	Bozhidar Andreev

La prova d'Halterofília de 73 Kg masculina als Jocs Olímpics de París 2024 serà la 25a edició de l'esdeveniment masculí en unes Olimpíades. La prova es disputarà el 8 d'agost del 2024 al recinte del Paris Expo Porte de Versailles.^[1] Des de la passada edició dels Jocs Olímpics, els atletes masculins de menys de 73 Kg estan englobats en la categoria de Pes Lleuger (anteriorment era de menys de 69 Kg).

El xinès Shi Zhiyong és el vigent campió de la disciplina olímpica, després de guanyar l'or als Jocs Olímpics de Tòquio 2020, per davant del veneçolà Julio Mayora i de l'indonesi Rahmat Erwin Abdullah, qui van guanyar la medalla de plata i de bronze respectivament.^[2]

L'equip de la Xina és la selecció més guardonada, amb 7 medalles d'or i 1 medalla de bronze, en les 24 edicions que la categoria de Pes Lleuger d'Halterofília ha estat present als Jocs Olímpics. El xinès Shi Zhiyong i el polonès Waldemar Baszanowski, amb 2 medalles d'or cadascú, són els atletes més guardonats en la història de la prova olímpica.

Format

Els 12 classificats es dividiran en dos grups de 6 atletes cadascun. Tots els atletes hauran d'aixecar les peses en la modalitat d'arrencada i de dos temps. La modalitat d'arrencada consisteix en aixecar les peses des del terra fins per sobre el cap i aguantar fins que el jurat dictamini que és vàlid. En la modalitat de dos temps, l'atleta també ha d'aixecar les peses per sobre del cap, però com indica el seu nom, ho ha de fer en dos temps. El primer temps, anomenat clean, l'atleta ha de portar les peses des del terra fins a les espatlles en un sol moviment. Aleshores pot fer una petita pausa i pot realitzar el segon temps, anomenat jerk, per passar les peses per sobre del cap amb els braços estirats. Tindran 3 intents en les dues modalitats (un total de 6 intents). Per la puntuació final, se sumaran els quilos màxims que s'hagin aixecat en cada una de les modalitats i guanyarà l'atleta que hagi aixecat un major nombre de pes i així successivament per decidir la classificació final. Si dos atletes queden empatats, guanyarà qui tingui menor pes a l'inici de la prova.^[3]

Classificació

Per classificar-se per la prova olímpica, els aixecadors van haver de disputar diferents tornejos qualificatoris per les Olimpíades. En el rànquing de qualificació olímpic^[4] gestionat per la Federació Internacional d'Halterofília, la posició es determinava pels màxims quilos aixecats per l'atleta en qualsevol dels diferents tornejos. Si hi havia empat de quilos entre atletes, qui aconseguí abans la fita, va aconseguir una major posició. Cada país només podia tenir en el rànquing, l'esportista que hagués aixecat el major pes. Els 10 primers països del rànquing a data 28 d'abril de 2024, van tenir una plaça als Jocs Olímpics. Tot i així, hi podia haver circumstàncies especials que fessin variar la classificació. França, com a país amfitrió, va tenir 4 places (2 per gènere) en les categories que decidís. A més, un país només podia tenir un màxim de 6 places (3 per gènere) en el total de proves d'Halterofília. Per tant, si per exemple, un país obtenia 10 atletes classificades en el rànquing, havia de decidir eliminar-ne 4. L'onzena plaça de la prova es va decidir mitjançant representació continental. Això volia dir, que si un continent (Àfrica, Àsia, Europa, Oceania i Panamèrica) no tenia cap plaça entre les 10 primeres atletes, s'assignaria la plaça del país que estigués més amunt en el rànquing. Aquesta plaça se la va endur Tunísia, que va obtenir la 13a posició. Finalment hi va haver 6 places universals que es van repartir entre les 10 categories, per tal que hi hagués 12 atletes en cada categoria (en aquelles on no tingui plaça el país amfitrió).^[5]


Esdeveniment	Places	País	Atleta Classificat
Rànquing de Classificació Olímpic	10	Indonèsia	Rizki Juniansyah
		Japó	Masanori Miyamoto
		Tailàndia	Weeraphon Wichuma
		Bulgària	Bozhidar Andreev
		Corea del Sud	Bak Joo-hyo
		Letònia	Ritvars Suharevs
		Turquia	Muhammed Furkan Ozbek
		Veneçuela	Julio Mayora
		Colòmbia	Luis Javier Mosquera
		China	Shi Zhiyong
Representació Continental	1	Tunísia	Karem Ben Hnia
País amfitrió o Plaça Universal	1

Medaller històric


Posició	País				Total
1	Xina	7	0	1	8
2	Unió Soviètica	4	4	0	8
3	Bulgària	2	3	1	6
4	França	2	2	1	5
5	Àustria	2	2	0	4
6	Polònia	2	0	4	6
7	Egipte	1	2	0	3
8	Alemanya de l'Est	1	1	0	2
9	Equip Unificat	1	0	0	1
	Estats Units	1	0	0	1
	Estònia	1	0	0	1
12	Alemanya	0	2	0	2
13	Indonèsia	0	1	1	2
	Corea del Nord	0	1	1	2
	Corea del Sud	0	1	1	2
	Bèlgica	0	1	1	2
17	Veneçuela	0	1	0	1
	Turquia	0	1	0	1
	Romania	0	1	0	1
	Iran	0	1	0	1
	Singapur	0	1	0	1
22	Colòmbia	0	0	1	1
	Cuba	0	0	1	1
	Croàcia	0	0	1	1
	Belarús	0	0	1	1
	Hongria	0	0	1	1
	Finlàndia	0	0	1	1
	Iraq	0	0	1	1
	Austràlia	0	0	1	1
	Regne Unit	0	0	1	1
	Alemanya Nazi	0	0	1	1
	Itàlia	0	0	1	1
	Txecoslovàquia	0	0	1	1