Halterofília als Jocs Olímpics d'Estiu de 2024 - 89 Kg Masculí
Tipus | Esdeveniment als Jocs de la XXXIII Olimpíada |
---|---|
Esport | Halterofília |
Organitzador | Comitè Olímpic Internacional (COI) |
Part de | halterofília als Jocs Olímpics d'Estiu de 2024 |
Nombre de participants | 12 participants |
Participants | |
Localització i dates | |
Localització | Paris Expo Porte de Versailles |
Estat | França |
Interval de temps | 9 agost 2024 |
Data | 9 agost 2024 |
Competició | |
Karlos Nasar | |
Yeison López | |
Antonio Pizzolato | |
La prova d'Halterofília de 89 Kg masculina als Jocs Olímpics de París 2024 serà la 19a edició de l'esdeveniment masculí en unes Olimpíades. La prova es disputarà el 9 d'agost del 2024 al recinte del Paris Expo Porte de Versailles.[1] Des d'aquesta edició olímpica, la categoria de Pes Semipesant englobarà a tots els atletes de 73 a 89 Kg (en la passada edició fou de 81 a 96 Kg).
El qatarià Fares Ibrahim és el vigent campió de la disciplina olímpica, després de guanyar l'or als Jocs Olímpics de Tòquio 2020, per davant del veneçolà Keydomar Vallenilla i del georgià Anton Pliesnoi, qui van guanyar la medalla de plata i de bronze respectivament.[2]
L'equip de la Unió Soviètica és la selecció més guardonada, amb 5 medalles d'or i 4 medalles de plata, en les 18 edicions que la categoria de Pes Semipesant d'Halterofília ha estat present als Jocs Olímpics. El soviètic Arkady Vorobyov, amb 2 medalles d'or, és l'atleta més guardonat en la història de la prova olímpica.
Format
[modifica]Els 12 classificats es dividiran en dos grups de 6 atletes cadascun. Tots els atletes hauran d'aixecar les peses en la modalitat d'arrencada i de dos temps. La modalitat d'arrencada consisteix en aixecar les peses des del terra fins per sobre el cap i aguantar fins que el jurat dictamini que és vàlid. En la modalitat de dos temps, l'atleta també ha d'aixecar les peses per sobre del cap, però com indica el seu nom, ho ha de fer en dos temps. El primer temps, anomenat clean, l'atleta ha de portar les peses des del terra fins a les espatlles en un sol moviment. Aleshores pot fer una petita pausa i pot realitzar el segon temps, anomenat jerk, per passar les peses per sobre del cap amb els braços estirats. Tindran 3 intents en les dues modalitats (un total de 6 intents). Per la puntuació final, se sumaran els quilos màxims que s'hagin aixecat en cada una de les modalitats i guanyarà l'atleta que hagi aixecat un major nombre de pes i així successivament per decidir la classificació final. Si dos atletes queden empatats, guanyarà qui tingui menor pes a l'inici de la prova.[3]
Classificació
[modifica]Per classificar-se per la prova olímpica, els aixecadors van haver de disputar diferents tornejos qualificatoris per les Olimpíades. En el rànquing de qualificació olímpic[4] gestionat per la Federació Internacional d'Halterofília, la posició es determinava pels màxims quilos aixecats per l'atleta en qualsevol dels diferents tornejos. Si hi havia empat de quilos entre atletes, qui aconseguí abans la fita, va aconseguir una major posició. Cada país només podia tenir en el rànquing, l'esportista que hagués aixecat el major pes. Els 10 primers països del rànquing a data 28 d'abril de 2024, van tenir una plaça als Jocs Olímpics. Tot i així, hi podia haver circumstàncies especials que fessin variar la classificació. França, com a país amfitrió, va tenir 4 places (2 per gènere) en les categories que decidís. A més, un país només podia tenir un màxim de 6 places (3 per gènere) en el total de proves d'Halterofília. Per tant, si per exemple, un país obtenia 10 atletes classificades en el rànquing, havia de decidir eliminar-ne 4. L'onzena plaça de la prova es va decidir mitjançant representació continental. Això volia dir, que si un continent (Àfrica, Àsia, Europa, Oceania i Panamèrica) no tenia cap plaça entre les 10 primeres atletes, s'assignaria la plaça del país que estigués més amunt en el rànquing. Aquesta plaça se la va endur Austràlia, que va obtenir la 31a posició. Finalment hi va haver 6 places universals que es van repartir entre les 10 categories, per tal que hi hagués 12 atletes en cada categoria (en aquelles on no tingui plaça el país amfitrió).[5]
Esdeveniment | Places | País | Atleta Classificat |
---|---|---|---|
Rànquing de Classificació Olímpic | 10 | Bulgària | Karlos May Nasar |
Colòmbia | Yeison López | ||
Veneçuela | Keydomar Vallenilla | ||
Iran | Mirmostafa Javadi | ||
Itàlia | Antonino Pizzolato | ||
Moldàvia | Marin Robu | ||
Armènia | Andranik Karapetyan | ||
Corea del Sud | Yu Dongju | ||
Egipte | Karim Abokahla | ||
Representació continental | 1 | Austràlia | Kyle Bruce |
País amfitrió o Plaça universal | 1 |
Medaller històric
[modifica]Posició | País | Total | |||
---|---|---|---|---|---|
1 | URSS | 5 | 4 | 0 | 9 |
2 | Bulgària | 2 | 2 | 1 | 5 |
3 | Iran | 2 | 0 | 0 | 2 |
4 | Estats Units | 1 | 2 | 0 | 3 |
5 | Polònia | 1 | 1 | 5 | 7 |
6 | Rússia | 1 | 1 | 2 | 4 |
7 | Grècia | 1 | 1 | 0 | 2 |
Romania | 1 | 1 | 0 | 2 | |
Equip Unificat | 1 | 1 | 0 | 2 | |
10 | Qatar | 1 | 0 | 0 | 1 |
Hongria | 1 | 0 | 0 | 1 | |
Finlàndia | 1 | 0 | 0 | 1 | |
13 | Regne Unit | 0 | 1 | 2 | 3 |
14 | Geòrgia | 0 | 1 | 1 | 2 |
15 | Veneçuela | 0 | 1 | 0 | 1 |
Belarús | 0 | 1 | 0 | 1 | |
Corea del Sud | 0 | 1 | 0 | 1 | |
18 | Lituània | 0 | 0 | 1 | 1 |
Cuba | 0 | 0 | 1 | 1 | |
Alemanya | 0 | 0 | 1 | 1 | |
Alemanya de l'Est | 0 | 0 | 1 | 1 | |
Suècia | 0 | 0 | 1 | 1 | |
França | 0 | 0 | 1 | 1 | |
Trinitat i Tobago | 0 | 0 | 1 | 1 |
Referències
[modifica]- ↑ «Calendari oficial olímpic» (en anglès). Paris 2024. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «Tokyo 2020 Weightlifting Men's 96Kg Results» (en anglès). olympics.com.
- ↑ «Weightlifting in Olympics: Everything you need to know» (en anglès). olympics, 06-02-2023.
- ↑ «Paris 2024 Olympic Qualification Ranking» (en anglès). Federació Internacional d'Halterofília. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «How to qualify for weightlifting at Paris 2024.» (en anglès). olympics.com, 09-01-2023.