Hans Driesch
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de) Hans Adolf Eduard Driesch  28 octubre 1867 Bad Kreuznach (Alemanya) | ||
| Mort | 16 abril 1941 (73 anys) Leipzig (Alemanya) | ||
| Sepultura | Neuer Johannisfriedhof | ||
| Catedràtic | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Jena Universitat de Friburg de Brisgòvia Johanneum, Hamburg | ||
| Director de tesi | Ernst Haeckel | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Biologia i embriologia | ||
| Lloc de treball | Heidelberg Colònia Leipzig | ||
| Ocupació | biòleg, filòsof, zoòleg, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat de Leipzig Universitat de Heidelberg Universitat de Colònia | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | William Poch (en)  , Werner Schingnitz (en) i Andreas Hecht (en) | ||
  | |||
Hans Adolf Eduard Driesch (28 d'octubre de 1867 - 16 abril 1941). Filòsof i biòleg alemany, va ser un dels partidaris més reconeguts del vitalisme. El 1909 Driesch es va traslladar a la Universitat de Heidelberg per ocupar la càtedra de Filosofia Natural. El 1933, amb l'arribada del nazisme, Driesch va ser obligat a jubilar-se després de la seva negativa a retirar el seu suport a dos membres de la facultat: el pacifista Emil Julius Gumbel i el filòsof jueu Theodor Lessing. Driesch és cèlebre en la història de l'embriologia pels seus experiments qualitatius amb embrions d'eriçons de mar. Driesch va separar els blastòmers de zigots d'eriçons de mar, obtenint a partir d'ells embrions complets. D'aquesta manera, i davant Wilhelm Roux, Driesch demostrava la naturalesa epigenètica i no mosaica o autodiferenciadora del desenvolupament. Així, enfront de l'autonomia de les parts de l'embrió defensada per Roux, Driesch va interpretar a l'embrió com un sistema equipotencial.
A partir de la dècada dels noranta, Driesch va començar a interessar profundament per la filosofia. El 1892 va escriure la seva primera dissertació sobre el significat teòric dels seus resultats experimentals. Finalment, Driesch va acabar abandonant l'embriologia, convertint-se en professor de filosofia i en un dels més cèlebres partidaris del vitalisme.
Bibliografia
[modifica]- (1894) Analytische Theorie der organischen Entwicklung
- (1905) The History and Theory of Vitalism.
- (1912) Theory of Order
- (1913) Logic as a Task
- (1917) Theory of Reality.