Hans Fischer

Per a altres significats, vegeu «Hans Fischer (desambiguació)».

Hans Fischer

(1930)
Biografia
Naixement	27 juliol 1881 Höchst (Alemanya) (en)
Mort	31 març 1945 (63 anys) Múnic (Alemanya)
Causa de mort	suïcidi
Sepultura	Ostfriedhof
Formació	Universitat de Lausana Universitat de Múnic Universitat de Marburg Universitat Tècnica de Múnic
Director de tesi	Emil Hermann Fischer
Activitat
Camp de treball	Química orgànica, bioquímica, medicina, medicina interna i química clínica
Lloc de treball	Múnic
Ocupació	químic, professor d'universitat, internista, bioquímic, metge
Ocupador	Universitat de Viena Universitat Tècnica de Múnic Universitat d'Innsbruck
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències Burschenschaft Alemannia Marburg (en)
Professors	Emil Hermann Fischer
Obra
Estudiant doctoral	Magnus von Braun, Werner Zerweck i Isaak Postovskiy (en)
Premis
Premi Nobel de Química (1930)

Hans Fischer (Frankfurt del Main, Imperi Alemany, 27 de juliol de 1881 - Múnic, 31 de març de 1945) fou un químic, metge i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1930.

Biografia

Va estudiar química i medicina, primer a la Universitat de Lausana i posteriorment a la Universitat de Marburg, on es va llicenciar el 1904 i doctorar el 1908.

Inicialment va treballar a la Clínica Mèdica de Múnic i posteriorment al Primer Institut Químic de Berlín, sota la direcció de Hermann Emil Fischer. El 1912 aconseguí una plaça de professor de medicina interna a Múnic, el 1913 fou nomenat professor de fisiologia a l'Institut Fisiològic de Múnic, i el 1916 fou nomenat professor de química mèdica a la Universitat d'Innsbruck, passant el 1918 a la Universitat de Viena. Des de 1921 fins a la seva mort, ocorreguda el 31 de març de 1945, fou professor química orgànica al Technische Hochschule de Múnic.

Recerca científica

La recerca científica de Fischer se centrà en la investigació dels pigments de la sang, la bilis, la clorofil·la de les fulles, així com la química de les porfirines, dels quals deriven aquests pigments. Aconseguí sintetitzar la bilirubina i l'hemina, un dels components de l'hemoglobina.

L'any 1930 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química «pels seus treballs en la composició estructural de la clorofil·la i de la sang així com per la síntesi de l'hemina i la bilirubina».