Hans Rohrbach

Hans Rohrbach

Biografia
Naixement	(de) Hans Joachim Albert Rohrbach 27 febrer 1903 Berlín (Alemanya)
Mort	19 desembre 1993 (90 anys) Bischofsheim in der Rhön (Alemanya)
Sepultura	Cementiri Principal de Magúncia 49° 59′ 41″ N, 8° 14′ 59″ E
Rector Universitat de Magúncia
1966 – 1967
Dades personals
Formació	Universitat Frederic Guillem de Berlín (1921–1929) Johann-Peter-Hebel Grundschule (–1921)
Tesi acadèmica	Die Charaktere der binären Kongruenz-Gruppen Mod p^2  (1932 )
Director de tesi	Issai Schur
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Magúncia (1951–1977) Universitat Carolina de Praga (1938–1944) Universitat de Göttingen (1936–1938) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1927–1936)
Partit	Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
Membre de	Sturmabteilung
Influències	Ludwig Bieberbach
Obra
Estudiant doctoral	Bodo Volkmann, Richard Arenstorf, Erich Härtter, Brigitte Staude, Klaus-Dieter Graf, Dieter Szimtenings, Harald Scheid, Ekkehard Kroll, Jürgen Eufinger, Hugo Schell i Achim Zulauf
Família
Cònjuge	Rose Gadebusch
Pares	Paul Rohrbach   i Clara Müller
Premis
(1983)  Orde del mèrit de Renània-Palatinat (1974)  Creu de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya

Hans Rohrbach (Berlín, 27 de febrer de 1903 - Bischofsheim in der Rhön, 19 de desembre de 1993) va ser un matemàtic alemany.

Vida i Obra

Rohrbach, fill d'un professor universitari de lletres, va cursar els estudis secundaris al Fichte Gymnasium (actual escola Johann Peter Hebel]) del barri berlinès de Wilmersdorf fins al 1921 en que va ingressar a la universitat de Berlín per estudiar matemàtiques, física i filosofia. Després d'una interrupció en els seus estudis els anys 1923 i 1924 per un viatge de propaganda (com ell mateix l'anomenava) als Estats Units per a recaptar fons pels estudiants berlinesos, es va graduar el 1929. Durant tots els seus estudis va ser molt actiu en el sindicat estudiantil, en el qual va conèixer la seva futura esposa Rose Gadebusch. El 1932 va obtenir el doctorat amb una tesi doctoral dirigida per Issai Schur.

A partir de 1929 va ser assistent a la universitat de Berlín fins que el 1936 va passar a la universitat de Göttingen on va obtenir l'habilitació docent i va ser professor fins que el 1938 va ser nomenat professor i director de l'institut de matemàtiques de la universitat de Praga, aleshores ocupada pels alemanys. Des d'aquesta posició va ajudar Gerhard Gentzen contractant-lo com professor, malgrat la seva malaltia mental. L'esclat de la Segona Guerra Mundial va fer que hagués de treballar pel departament d'afers estrangers, desencriptant missatges de les potències aliades. Va compaginar aquesta ocupació amb la docència fins al final de la guerra. En aquesta època, juntament amb Wilhelm Süss, van intercedir per salvar-li la vida al seu col·lega Ernst Mohr. El subgrup del departament de desencriptament sota la seva direcció va ser traslladat a Turíngia el febrer de 1945. Rohrbach i els seus ajudants van ser capturats allà per les tropes nord-americanes l'abril de 1945, després internats a Londres i interrogats sistemàticament per experts angloamericans sobre els mètodes de desxiframent utilitzats. Des del seu departament havien aconseguit trencar diferents codis utilitzats pels nord-americans.

L'octubre de 1945 va retornar a Göttingen, on havia anat a viure la seva família. Totes les seves possessions i manuscrits havien desaparegut a Praga, no tenia feina ni perspectives de trobar-ne, la situació familiar era crítica i només ho va poder superar per la invitació de Gottfried Köthe per a fer de professor visitant a la universitat de Magúncia, acord que es va repetir diverses vegades fins que el 1951 va ser nomenat professor titular en aquesta universitat de la qual va arribar a ser rector el curs 1966-67. El 1969 va passar a serprofessor emèrit i a partir de 1977, en retirar-se definitivament, va viure a Bischofsheim, dedicant-se a l'estudi de la zona fronterera entre ciència i teologia.

Rohrbach és autor d'una quarantena de publicacions científiques. la major part d'elles en teoria de nombres, teoria de grups i criptologia. A més, des de 1952 fins a 1977, va ser editor, juntament amb Helmut Hasse, del Journal de Crelle, una de les més prestigioses revistes de matemàtiques.

Bibliografia

• Bauer, Friedrich L. Kryptologie: Methoden und Maximen (en alemany). Springer, 2013. ISBN 978-3-540-57771-3. 
• Giebeler, Marcus; Siggemann, Jörgen; Zibell, Stephanie. Grabfeld 71: Professorengräber auf dem Mainzer Hauptfriedhof seit 1946 (en alemany). Steiner, 2012. ISBN 978-3-515-10105-9. 
• Menzler-Trott, Eckart. Logic's Lost Genius (en anglès). American Mathematical Society, 2007. ISBN 978-0-8218-3550-0. 
• Nathanson, Melvyn B. «On a problem of Rohrbach for finite groups» (en anglès). Journal of Number Theory, Vol. 41, Num. 1, 1992, pàg. 69-76. DOI: 10.1016/0022-314X(92)90083-2. ISSN: 0022-314X.
• Schwarz, Wolfgang; Volkmann, Bodo «Hans Rohrbach zum Gedächtnis» (en alemany). Jahresbericht der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 115, Num. 2, 2003, pàg. 89-99. ISSN: 0012-0456.
• Segal, Sanford L. Mathematicians Under the Nazis (en anglès). Princeton University Press, 2003. ISBN 0-691-00451-X. 
• Siegmund-Schultze, Reinhard. Mathematicians fleeing from Nazi Germany (en anglès). Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-14041-4. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hans Rohrbach» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• «Hans Rohrbach». Verzeichnis der Professorinnen und Professoren der Universität Mainz, 2021. [Consulta: 3 juliol 2021]. (alemany)