Vés al contingut

Haplogines

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHaplogines
Haplogynae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
Cap valorHaplogynae Modifica el valor a Wikidata

Les haplogines (Haplogynae) són un tipus d'aranyes araneomorfes. Les haplogines són un dels dos principals grups en què es van dividir tradicionalment les aranyes araneomorfes; l'altre, són les entelegines. A diferència de les entelegines, les haplogines no tenen genitals femenins endurits o esclerotitzats (epigí). La majoria de les aranyes d'aquest grup tenen sis ulls a diferència de les altres aranyes. Alguns membres de la família Caponiidae (Caponioidea) tenen només quatre, o dos ulls.

Les cribel·lades de la família Filistatidae són aparentment germanes de la majoria de les acribel·lades restants.[1] El 2005, Jonathan A. Coddington va resumir les relacions d'haplogines i entelegines segons els estudis morfològics filogenètics:[2]

Araneomorphae
Paleocribellatae

Hypochilidae


Neocribellatae

Austrochiloidea


Araneoclada

Haplogynae



Entelegynae





Els estudis filogenètics moleculars posteriors han confirmat el monofiletisme d'alguns dels grups suggerits per estudis morfològics, tot rebutjant-ne molts d'altres.[3][4][5] Un estudi publicat el 2015 va suggerir que dues famílies antigament ubicades dins les haplogines no pertanyen aquí. Les famílies Filistatidae i Hypochilidae estaven a la base de les haplogines; Leptonetidae és a la base de les entelegines.[4] També s'ha observat la similitud d'algunes característiques morfològiques de les Leptonetidae amb les de les entelegines.[6]

Araneomorphae



Hypochilidae



Filistatidae




resten com a Haplogynae





Leptonetidae



Entelegynae




Haplogynae sensu Coddington (2005)

El 2016 es va publicar un gran estudi filogenètic molecular que incloïa 932 espècies d'aranyes, que representaven a totes les famílies. L'estudi refuta importants grups de nivell superior,[5] que inclou Paleocribellatae, Neocribellatae, Araneoclada i Haplogynae. En el cladograma fonamental, les Haplogynae es divideixen en una sèrie de clades basals a les Entelegynae. Les haplogines, en el sentit de Coddington (2005), apareixen en groc ombrejat en el següent cladograma; les entelegines, en el mateix sentit, tenen l'ombra blava. El clade Synspermiata comprèn totes les haplogines acribel·lades.[5]

Araneomorphae



Hypochilidae



Filistatidae




Synspermiata (haplogines acribel·lades)







Hickmania (Austrochilidae)



Archoleptoneta (Leptonetidae)




Gradungulidae






Leptoneta (Leptonetidae)



Austrochilus + Thaida (Austrochilidae)





Palpimanoidea (parafilètic en una anàlisi molecular)




Neoleptoneta + Calileptoneta (Leptonetidae)



Entelegynae sensu Wheeler et al. (2017)







Famílies

[modifica]

Com es mostra a dalt, en l'anàlisi de Wheeler et al. (2017), Filistatidae i Leptonetidae se situen fora de les haplogines tradicionals. Les famílies haplogines tradicionals que apareixen en el clade de les Synspermiata són:

Els telèmids, tradicionalment ubicats dintres de les aranyes haplogines, no van ser inclosos en l'anàlisi de Wheeler et al.[5] No obstant això, en altres estudis se'ls col·loca dins el clade de les Synspermiata.[7] La família Trogloraptoridae[8] recentment considerada com a haplogina, també s'ha ubicat en les Synspermiata.[5]

Segons el World Spider Catalog, es reconeixen les següents famílies:[9]

Referències

[modifica]
  1. Coddington, J.A. & Levi, H.W. (1991). Systematics and Evolution of Spiders (Araneae). Annu. Rev. Ecol. Syst. 22.565-592; p.576
  2. Coddington, Jonathan A. Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, 2005, p. 18–24 [Consulta: 24 setembre 2015]. «Phylogeny and classification of spiders» 
  3. Agnarsson, Ingi; Coddington, Jonathan A.; Kuntner, Matjaž. Spider research in the 21st century: trends & perspectives. Manchester, UK: Siri Scientific Press, 2013. ISBN 978-0-9574530-1-2. «Systematics : Progress in the study of spider diversity and evolution»  pp. 82–83.
  4. 4,0 4,1 Garrison, Nicole L.; Rodriguez, Juanita; Agnarsson, Ingi; Coddington, Jonathan A.; Griswold, Charles E.; Hamilton, Christopher A.; Hedin, Marshal; Kocot, Kevin M.; Ledford, Joel M. «Spider phylogenomics: untangling the Spider Tree of Life». PeerJ PrePrints, 3, 2015, pàg. e1852. DOI: 10.7287/peerj.preprints.1482v1.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Wheeler, Ward C.; Coddington, Jonathan A.; Crowley, Louise M.; Dimitrov, Dimitar «The spider tree of life: phylogeny of Araneae based on target-gene analyses from an extensive taxon sampling». Cladistics, 33, 2017, p. 574–616. DOI: 10.1111/cla.12182.
  6. Ledford, Joel M.; Griswold, Charles E. «A study of the subfamily Archoleptonetinae (Araneae, Leptonetidae) with a review of the morphology and relationships for the Leptonetidae». Zootaxa, 2391, 2010, p. 1–32 [Consulta: 9 gener 2016].
  7. Michalik, Peter; Ramírez, Martín J. «Evolutionary morphology of the male reproductive system, spermatozoa and seminal fluid of spiders (Araneae, Arachnida)–Current knowledge and future directions». Arthropod Structure & Development, 43, 4, 2014, p. 291–322. DOI: 10.1016/j.asd.2014.05.005 [Consulta: 24 setembre 2015].
  8. Griswold, C.; Audisio, T.; Ledford, J. «An extraordinary new family of spiders from caves in the Pacific Northwest (Araneae, Trogloraptoridae, new family)». ZooKeys, 215, 2012, pàg. 77–102. DOI: 10.3897/zookeys.215.3547.
  9. Dunlop, Penney & Jekel, 2016 : A summary list of fossil spiders and their relatives. in The world spider catalog, Naturhistorisches Museum der Burgergemeinde Bern, version 16.5