Haplologia
L'haplologia és un canvi fonètic pel qual es redueix articulacions repetides o semblants a una sola.[1] Certes haplologies es fixen en el llenguatge estàndard, com ara al·lergen com a variant de al·lergogen,[2] idolatria en lloc de idololatria. La paraula és un neologisme fet del grec antic ἁπλόος, simple, i -λογία, paraula. Àmfora, del grec homèric amphiphora («que es porta d'ambdós costats»), és una de les haplologies més antigues conegudes.[3]
El fenomen va ser descrit per primera vegada el 1893 pel filòleg Maurice Bloomfield (1855-1928).[4] En un assaig humorístic, el lingüista U. Pani Shad va proposar haplogia com a exemple d'haplologia.[5] Molts parlants, si articulen ràpid, pronuncien per exemple «esquerra publicana» en lloc d'Esquerra Republicana, és a dir, redueixen les dues síl·labes «re» repetides o narcisisme esdevé narcisme.
Referències
[modifica]- ↑ «Haplologia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Haplologia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Hock, Hans Henrich. «Sound change: Dissimilation, haplology, metathesis». A: Principles of historical linguistics (en anglès). Berlín: Mouton de Gruyter, 1986, p. 109. ISBN 3110106000.
- ↑ «Haplology» (en anglès). Merriam-Webster, s.d. [Consulta: 31 desembre 2017].
- ↑ Zwicky, Arnold M.; Salus, Peter H.; Binnick, Robert I.; Vanek, Anthony L. «Glossary of Linguistic Terminology». A: Studies Out in Left Field: Defamatory Essays Presented to James D. McCawley on the Occasion of His 33 Rd Or 34 Th Birthday (en anglès). Amsterdam: John Benjamins Publishing, 1992, p. 125. ISBN 9027221111.