Harry Styles
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Harry Edward Styles 1r febrer 1994 (30 anys) Redditch (Anglaterra) |
Formació | Holmes Chapel Comprehensive School Centralia High School |
Alçada | 1,83 m |
Activitat | |
Ocupació | cantant, guitarrista, cantautor, humanitari, actor de cinema, compositor, actor, activista |
Activitat | 2010 - |
Membre de | One Direction (2010–2016) |
Gènere | Soft rock, pop, rock, Britpop i música tradicional |
Influències | |
Patrimoni net estimat | 50.000.000 £ (2018) |
Veu | Baríton |
Instrument | Veu i guitarra |
Segell discogràfic | Syco Music Columbia Records |
Família | |
Parella | Olivia Wilde (2021–2022) Camille Rowe-Pourcheresse (2017–2019) Nicole Scherzinger (2014–2014) Kendall Jenner (2013–2014) Taylor Swift (2012–2013) Caroline Flack (2011–2012) |
Pares | Desmond Styles i Anne Twist |
Germans | Gemma Styles Mike Twist |
Lloc web | hstyles.co.uk |
|
Harry Styles (Redditch, 1 de febrer de 1994), de nom complet Harry Edward Styles, és un cantant i compositor britànic, component de la "boy band" One Direction (2010-2015).[1] Va debutar com actor en la pel·lícula "Dunkirk" de Christopher Nolan.[2] Després de concursar a The X Factor i ser acceptat, la jutgessa Nicole Scherzinger va suggerir que Harry formés part d'un grup anomenat One Direction juntament amb altres concursants: Zayn Malik, Niall Horan, Liam Payne i Louis Tomlinson. La creació del grup es va fer realitat i els cinc van ser apadrinats per Simon Cowell. L'agrupació va arribar a la final del programa i van quedar en el tercer lloc. Encara que no van guanyar, Cowell va pagar un contracte perquè signessin amb el segell discogràfic Syco.[3][4]
De jove, va formar una banda anomenada White Eskimo al costat dels seus amics Haydn Morris, Nick Clough i Will Sweeney de l'Holmes Chapel Comprehensive School i van guanyar un concurs realitzat allí en 2009.[3] No obstant això, l'agrupació es va dissoldre a causa que Harry va fer la prova per The X Factor i va ser integrat a One Direction, encara que han afirmat que es mantenen en contacte per missatges de text.[5] Entre les seves influències musicals, es troben la banda Coldplay, el solista Elvis Presley i l'actor David Hasselhoff.[3] En la seva carrera amb One Direction, ha compost temes com «Taken», «Everything About You», «Same Mistakes», «Back for You» i «Summer Love», pertanyents als àlbums Up All Night i Take Me Home.[6]
Biografia i carrera musical
[modifica]1994-2010: primers anys i audició a The X Factor
[modifica]Harry Styles va néixer l'1 de febrer de 1994 al poble Holmes Chapel, situat a Cheshire, Regne Unit, sota el nom de Harry Edward Styles. És fill de Desmond Styles i Anne Cox, i germà menor de Gemma Styles. Els pares de Harry es van divorciar quan ell tenia només set anys i la seva mare ha comentat que sempre l'ha recolzat amb tot.[7] Va estudiar a Holmes Chapel Comprehensive School, on va formar la seva pròpia banda anomenada White Eskimo al costat dels seus amics Haydn Morris, Nick Clough i Will Sweeney.[3] El 2009, van participar a «Batalla de Bandes» i van guanyar.[5][8] També va treballar en un forn durant un temps.[5]
Encara que sempre va mostrar interès per la música, ha dit que també li hagués agradat ser advocat o fisioterapeuta.[9] Durant un temps, va treballar en un forn de Cheshire. El 2010, Harry va fer una prova per a The X Factor amb la cançó «Isn't She Lovely» de Stevie Wonder i no va guanyar.[3] Per això, la seva banda va haver de separar-se.
2010-present: One Direction i bases de carrera com a solista
[modifica]Després d'audicionar per The X Factor, la jutgessa Nicole Scherzinger va suggerir que Harry formés part d'un grup anomenat One Direction juntament amb Liam Payne, Zayn Malik, Niall Horan i Louis Tomlinson. La creació del grup es va fer realitat i els cinc van ser apadrinats per Simon Cowell. Durant la competència, la banda va interpretar diferents temes com «My Life Would Suck Without You» de Kelly Clarkson i «Total Eclipsi of the Heart» de Bonnie Tyler, la qual cosa els va convertir en un dels favorits per guanyar el concurs. No obstant això, van quedar en el tercer lloc, darrere de Rebecca Ferguson i el guanyador Matt Cardle. Malgrat no haver guanyat, Cowell va pagar un contracte de dos milions de lliures perquè One Direction signés amb el segell discogràfic Syco.[4]
En 2011, van llançar el seu primer àlbum d'estudi, Up All Night. Aquest va debutar en el número u del Billboard 200, la qual cosa va convertir a One Direction en el primer grup britànic que fa debutar el seu primer àlbum d'estudi en el número u.[4] El seu primer senzill, «What Makes You Beautiful», va aconseguir el número u a Irlanda, Mèxic i el Regne Unit.[10][11][12] Els senzills posteriors, «Gotta Be You», «One Thing» i «More than This», van comptar amb un èxit moderat, sent reeixits en alguns països, però fracassos en uns altres.[13][14][15] Per promocionar el disc, es van embarcar en el Up All Night Tour i van treure un DVD de la gira, anomenat Up All Night: The Live Tour.[16][17]
Al novembre de 2012, van llançar el seu segon àlbum, Take Me Home.[18] Aquest va comptar amb una recepció millor a la de Up All Night, ja que va arribar al número u en el Regne Unit, sent el primer disc del quintet que ho aconsegueix.[12] També va aconseguir el primer lloc a Austràlia, Canadà, els Estats Units, Irlanda i Nova Zelanda.[19][20][21][22] Els dos primers senzills d'aquest disc, «Live While We're Young» i «Little Things», van tenir una bona recepció. El primer, va aconseguir el primer lloc a Irlanda i Nova Zelanda, mentre que el segon va arribar al primer lloc en el Regne Unit.[12][23][24] El tercer i últim senzill, «Kiss You», va fracassar en vendes en la majoria dels països i no va aconseguir posicions destacades en comparació dels dos llançaments previs d'One Direction.[25] D'altra banda, junts van iniciar la seva segona gira Take Em Home Tour, que va recórrer quatre continents de tot el món i a més parteix d'ella va ser gravada per a la seva primera pel·lícula documental dirigida per Morgan Spurlock, anomenat This is Us.[26]
En altres activitats, van realitzar un mescla d'«One Way or Another» de Blondie i «Teenage Kicks» de The Undertones dita «One Way or Another (Teenage Kicks)», amb la finalitat d'ajudar a recaptar fons per a l'organització Comic Relief.[27][28] A la fi de març, pausado el Take Em Home Tour, Harry va decidir viatjar a Los Angeles, Califòrnia, on va passar part del seu temps component i gravant cançons en un dels estudis Paramount a Hollywood.[29][30][31] No obstant això, amics propers del cantant van afirmar al diari Daily Mirror que la prioritat del cantant era One Direction i que no planeja llançar un disc pròximament.[32] Després, a l'abril, el representant d'One Direction va assegurar que no es trobava treballant en un primer disc com a solista, sinó que simplement estava plantejant noves idees per al tercer disc del grup.[33]
Vida personal
[modifica]El cantant ha confessat que les seves majors influències són les bandes The Beatles, Coldplay, el solista Elvis Presley i l'actor David Hasselhoff.[3]
Ha tingut unes quantes xicotes, entre aquestes, la presentadora Caroline Flack, l'actriu Emily Atack, la model Emma Ostilly, la cantant de country Taylor Swift i la model Kendall Jenner.[3][34] Aquesta faceta seva ha sigut negada pel mateix cantant en moltes ocasions. Va ser en una relació d'un any amb Camille Lowe, la musa de diverses cançons del seu album Fine Line, com per exemple Cherry on ell va incloure la seva veu parlant en francès al final de la cançó.
Carrera en solitari
[modifica]- Álbums d'estudi
- 2017: Harry Styles
- 2019: Fine Line
- 2022: Harry’s House
- Senzills
- 2017: Sign of the Times
- 2019: Lights Up
- 2019: Watermelon Sugar
- 2019: Adore You
- 2020: Golden
- 2022: As it was
Carrera cinematogràfica
[modifica]any | Títol | Personatge | Notas |
---|---|---|---|
2012 | Icarly | Ell mateix | Episodi IGo One Direction |
2013 | This is us | Ell mateix | Pel·lícula d'One Direction |
2014 | Where we are | Ell mateix | Pel·lícula d'One Direction |
2017 | Dunkerque | Alex | Dirigida per Christopher Nolan |
2021 | Eternals | Starfox | Dirigida per Chloé Zhao |
2022 | Don't Worry Darling | Jack | Dirigida per Oliva Wilde |
2022 | My Policeman | Tom |
Premis i nominacions
[modifica]Any | Premi | Treball nominat | Categoria | Resultat | Ref. |
---|---|---|---|---|---|
Kids Choice Awards Austràlia | Harry Styles | Persona sexy favorita dels australians | Nominat | ||
NME Awards | Vilà de l'any | Guanyador | |||
Teen Choice Awards | Chicot més hot | Guanyador | |||
Millor somriure | Guanyador | ||||
MTV Europe Music Awards | Millor look | Guanyador | |||
NME Awards | Vilà de l'Any | Guanyador | |||
2017 | BRITS | Sign of the Times | British Artist Video of the Year | Guanyador | |
Watermelon Sugar | Best Pop Solo Performance | Guanyador | [41] | ||
Adore You | Best Music Video | Nominat | [42] | ||
Fine Line | Best Pop vocal Album | Nominat | [43] |
Referències
[modifica]- ↑ «Harry Styles Biography» (en anglès). Hollywood Life. [Consulta: 12 desembre 2012].
- ↑ McNary, Dave. «Harry Styles, Fionn Whitehead to Star in Christopher Nolan WW2 Action-Thriller ‘Dunkirk’» (en anglès), 11-03-2016. [Consulta: 28 agost 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «101 Harry Styles Facts!» (en anglès). The Hits Radio, 28-06-2012. [Consulta: 12 desembre 2012].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Jon O'Brien. «One Direction Biography» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 28 novembre 2012].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «X Factor’s Harry Styles left band White Eskimo to be in One Direction» (en anglès). Metro, 10-11-2010. [Consulta: 6 desembre 2012].
- ↑ Matthew Chisling. «One Direction - Up All Night» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 28 novembre 2012].
- ↑ «Mums of One Direction stars reveal how the boys have grown into music sensations» (en anglès). Daily Record, 16-04-2012. [Consulta: 27 novembre 2012].
- ↑ Emily Sheridan. «He was a ladies' man even at school! One Direction's Harry Styles surrounded by girls in candid prom photos» (en anglès). Daily Mail, 18-05-2012. [Consulta: 6 desembre 2012].
- ↑ TV, Caracol. «Harry Styles cantante de One Direction quería ser abogado» (en castellà), 20-11-2015. [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ «Chart Track Archive» (en anglès). GFK Chart Track, 15-09-2011. Arxivat de l'original el 2017-08-27. [Consulta: 28 novembre 2012].
- ↑ «Mexico Airplay» (en anglès). AMPROFON, 28-07-2012. Arxivat de l'original el 2017-11-13. [Consulta: 28 novembre 2012].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 «One Direction on UK» (en anglès). The Official Chart Company. [Consulta: 28 novembre 2012].
- ↑ «Gotta Be You on Charts» (en anglès). Hung Medien. [Consulta: 28 novembre 2012].
- ↑ «One Thing on Charts» (en anglès). Hung Medien. [Consulta: 28 novembre 2012].
- ↑ «More Than This on Charts» (en anglès). Hung Medien. [Consulta: 28 novembre 2012].
- ↑ «One Direction Prepare For 'Up All Night' Tour With Watford Concert» (en anglès). Capital FM, 19-12-2011. Arxivat de l'original el 2012-04-09. [Consulta: 28 novembre 2012].
- ↑ «Up All Night - Live Concert DVD» (en anglès). One Direction Music. Arxivat de l'original el 2012-03-19. [Consulta: 28 novembre 2012].
- ↑ Matt Collar. «Take Me Home - One Direction» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 28 novembre 2012].
- ↑ «Australian Albums Chart - One Direction» (en anglès). Hung Medien. [Consulta: 28 setembre 2012].
- ↑ «One Direction Chart History (Canadian Albums)» (en anglès). Billboard. [Consulta: 28 novembre 2012].
- ↑ «One Direction Chart History (Billboard 200)» (en anglès). Billboard. [Consulta: 28 novembre 2012].
- ↑ «Irish Albums Chart - Take Me Home» (en anglès). GFK Chart Track, 15-11-2012. Arxivat de l'original el 2017-08-10. [Consulta: 28 novembre 2012].
- ↑ «Chart Track Archive 5» (en anglès). GFK Chart Track, 04-10-2012. Arxivat de l'original el 2017-06-25. [Consulta: 28 novembre 2012].
- ↑ «One Direction Discography» (en anglès). Hung Medien. Arxivat de l'original el 2016-04-17. [Consulta: 28 novembre 2012].
- ↑ «Australian Charts - Kiss You» (en anglès). Hung Medien, 21-01-2013. [Consulta: 22 març 2013].
- ↑ «One Direction Movie in 3D» (en anglès). Coming Soon. Arxivat de l'original el 2013-01-20. [Consulta: 14 febrer 2013].
- ↑ Tim Nixon. «One Direction go One Way Or Another for Comic Relief 2013» (en anglès). The Sun, 10-12-2012. [Consulta: 22 març 2013].
- ↑ Kate Lucey. «NIALL HORAN DEBUTS ONE DIRECTION'S ONE WAY OR ANOTHER ON NICK GRIMSHAWS RADIO 1 SHOW - LISTEN» (en anglès). Sugarscape, 15-02-2013. [Consulta: 22 març 2013].
- ↑ Colin Daniels. «One Direction's Harry Styles 'working on solo album'» (en anglès). Digital Spy, 31-03-2013. Arxivat de l'original el 2013-06-04. [Consulta: 8 abril 2013].
- ↑ «Harry Styles grabó una par de canciones sin One Direction». El Diario, 31-03-2013. Arxivat de l'original el 2020-10-25. [Consulta: 8 abril 2013].
- ↑ «Harry Styles, de One Direction, grabará como solista». El Cívico, 31-03-2013. Arxivat de l'original el 2016-03-18. [Consulta: 8 abril 2013].
- ↑ Nick Ownes. «Harry Styles is recording his own songs and hopes to release a solo album» (en anglès). Daily Mirror, 31-03-2013. [Consulta: 8 abril 2013].
- ↑ «One Direction's Third Album 'Out For Christmas' Reveals Louis Tomlinson, Harry Styles Mobbed In Paris (VIDEO, PICTURE)» (en anglès). Huffing Post, 29-04-2013. [Consulta: 29 abril 2013].
- ↑ J J Anisiobi y Kimberley Dadds. «'The first time I had sex, I was scared I got the girl pregnant': One Direction' Harry Styles gets personal» (en anglès). Daily Mail, 06-11-2012. [Consulta: 2 febrer 2013].
- ↑ «Nickelodeon Unveils 2013 Kids' Choice Award Nominees» (en anglès). Fox Tel, 14-02-2013. Arxivat de l'original el 2013-03-03. [Consulta: 20 febrer 2013].
- ↑ Ashleigh Rainbird y Hannah Hope. «NME Awards 2013: All the winners, the photos and the gossip» (en anglès). NME, 27-02-2013. [Consulta: 27 febrer 2013].
- ↑ Shannon Vestal. «Announcing the Winners of the Teen Choice Awards» (en anglès). Buzz Sugar, 11-08-2013. Arxivat de l'original el 2013-08-13. [Consulta: 10 agost 2013].
- ↑ «Conoce los nominados a los MTV EMA 2013». Caracol, 17-09-2013. [Consulta: 19 setembre 2013].
- ↑ Gemma Martos Rodríguez. «Los MTV EMA 2013 en directo». La Vanguardia, 10-11-2013. Arxivat de l'original el 2013-11-10. [Consulta: 10 novembre 2013].
- ↑ Jeff Denham. «NME Awards 2014: Winners list in full» (en anglès). The Independent, 26-02-2014. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑ Libbey, Peter. «2021 Grammys Winners: The Full List». The New York Times, 14-03-2021. Arxivat de l'original el 14 març 2021. [Consulta: 18 març 2021].
- ↑ Sisaro, Ben. «Beyoncé, Taylor Swift and Dua Lipa Dominate 2021 Grammy Nominations». The New York Times, 24-11-2020. Arxivat de l'original el 25 novembre 2020. [Consulta: 24 novembre 2020].
- ↑ «2018 iHeartRadio Music Awards: Complete Winners List». Variety, 11-03-2018. Arxivat de l'original el 12 març 2018. [Consulta: 11 març 2018].