Harry Vandiver
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 octubre 1882  Filadèlfia (Pennsilvània) |
| Mort | 9 gener 1973 (90 anys) Austin (Texas) |
| Sepultura | Austin Memorial Park Cemetery 30° 19′ 51″ N, 97° 45′ 05″ O / 30.33079911°N,97.75140381°O |
| Formació | Central High School Universitat de Pennsilvània |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat de Texas a Austin (1924–1966) Universitat Cornell (1919–1924) Reserva de la Marina dels Estats Units (1915–1919) |
| Membre de | |
| Professors | George Birkhoff |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Milo Wesley Weaver (en)  , Ferdinand Charles Biesele (en) , Olin B. Faircloth (en) , Charles Albert Nicol (en) i Richard Paul Kelisky (en) |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Maude Folmsbee Everson |
| Fills | Frank Vandiver |
| Pares | John Lyon Vandiver i Ida Frances Everett |
| Premis | |
 | |
Harry Vandiver (Filadèlfia, 21 d'octubre de 1882 - Austin, 9 de gener de 1973) va ser un matemàtic nord-americà.
Vida i Obra
[modifica]Vandiver va ser contrari tota la seva vida a l'ensenyament reglat; de fet, no va acabar els seus estudis secundaris i es va posar a treballar a l'empresa del seu pare. A partir del 1900, va estar resolent i enviant problemes a la revista American Mathematical Monthly.[1] Abans de complir els vint anys, ja estava col·laborant amb un altre jove, George David Birkhoff, per demostrar el darrer teorema de Fermat.[2]
Durant la Primera Guerra Mundial va treballar per la Reserva de la Marina dels Estats Units i, en acabar, com que volia ser un matemàtic professional, va començar a fer d'instructor al departament de matemàtiques de la universitat Cornell. El 1924 va ser nomenat professor de la universitat de Texas a Austin, càrrec que va mantenir fins a la seva jubilació el 1966.
A partir de 1932 va mantenir una estreta col·laboració de notable èxit amb el matrimoni Derrick Henry Lehmer i Emma Lehmer per fer computacions que permetessin descartar hipòtesis contraries al darrer teorema de Fermat,[3] una obra ingent però que no va arribar a una solució definitiva.[4]
Vandimer és recordat per la conjectura que porta el seu nom (conjectura de Kummer-Vandimer) sobre els nombres primers irregulars.[5][6]
Referències
[modifica]- ↑ Lehmer, 1974, p. 817.
- ↑ Nadis i Yau, 2013, p. 57.
- ↑ Corry, 2008, p. 42.
- ↑ Lehmer, 1974, p. 818.
- ↑ Weibel, 2005, p. 183.
- ↑ Lozano-Robledo, 2012, p. 261-262.
Bibliografia
[modifica]- Corry, Leo «Fermat Meets SWAC: Vandiver, the Lehmers, Computers, and Number Theory» (en anglès). IEEE Annals of the History of Computing, Vol. 30, Num. 1, 2008, pàg. 38-49. DOI: 10.1109/MAHC.2008.6. ISSN: 1058-6180.
- Lehmer, D.H. «Harry Schultz Vandiver, 1882-1973» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 80, 1974, pàg. 817-818. DOI: 0.1090/S0002-9904-1974-13523-8. ISSN: 0273-0979.
- Lozano-Robledo, Álvaro «Desde Fermat, Lamé y Kummer hasta Iwasawa: Una introducción a la teoría de Iwasawa» (en castellà). Gaceta de la RSME, Vol. 15, Num. 2, 2012, pàg. 251-276. ISSN: 1138-8927.
- Nadis, Steve; Yau, Shing-Tung. A History in Sum (en anglès). Harvard University Press, 2013. ISBN 978-0-674-72500-3.
- Stolin, Alexander «Vandiver’s Conjecture via K-theory» (en anglès). arXiv, 2020.
- Weibel, Charles. «Algebraic K-Theory of Rings of Integers in Local and Global Fields». A: Eric Friedlander, Daniel R. Grayson (eds.). Handbook of K-Theory (en anglès). Springer, 2005. ISBN 978-3-540-23019-9.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Harry Vandiver» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Lehmer, D.H. «Vandiver, Harry Schultz». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 abril 2020]. (anglès)