Hasday ibn Xaprut
Nom original | (he) חסדאי אבן שפרוט (ar) حسداي بن شبروط |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 915 Jaén (Espanya) |
Mort | c. 975 (59/60 anys) Còrdova (Espanya) |
Residència | Còrdova |
Religió | Judaisme |
Activitat | |
Camp de treball | Medicina |
Ocupació | metge, rabí, diplomàtic, traductor |
Hasday ibn Xaprut, de nom complet Abu-Yússuf Hasday ibn Ishaq ibn Ezra ibn Xaprut al-Israïlí (hebreu: חסדאי בן יצחק אבן עזרא בן שפרוט, Ḥasday ben Yishāq ben Ezra ibn Šapruṭ; àrab: حسداي بن شبروط, Ḥasdāy ibn Šabrūṭ— (Jaén, ca. 915-Còrdova, ca. 975)[1] fou un erudit jueu, metge, impulsor dels estudis hebraics, i conseller i diplomàtic al califat de Còrdova sota Abd-ar-Rahman III i Al-Hàkam II.
Biografia
[modifica]Fill d'Isaac ben Ezra,[2] que havia estat cap de duanes, nasqué a Jaén l'any 915.[3] Allí estudià llengua i religió hebrea a l'escola rabínica, i al mateix temps, la resta de les ciències, amb mestres àrabs.[4] Posteriorment es trasllada a Còrdova amb la seva família per continuar els seus estudis superiors, i allí va rebre formació talmúdica i bíblica, aprengué l'hebreu, l'àrab i el llatí, i estudià medicina i farmàcia.[4]
Els seus estudis farmacològics el portaren a redescobrir la triaca, medicament que servia per curar diverses malalties, i indicat especialment com a antídot contra els verins. Aquesta troballa li permetrà introduir-se a la cort omeia, fins a convertir-se en metge personal del califa.[5] Durant la seva relació amb els califes omeies obtingué els càrrecs de Secretari de cartes llatines,[6][7] cap de duanes del califat,[7] i conseller i diplomàtic.
Com a diplomàtic fou enviat per Abd-ar-Rahman III l'any 941 al regne de Lleó per negociar amb Ramir II l'alliberament del governador Muhàmmad ibn Hasim de Saragossa i la signatura d'un tractat de pau, objectius complits després de 7 mesos d'estada a Lleó.[8] L'any 945/946 el califa l'encomana rebre una ambaixada de l'Imperi Romà d'Orient,[7][9] per signar una aliança contra el Califat Abbàssida; i en el 953 rep una ambaixada d'Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic, encapçalada per Johannes de Gorizia,[10] per restablir la seguretat en les costes italianes atacades per pirates andalusins.[11] Ordoni III de Lleó, per fer front a un partit nobiliari que ajudava al seu germanastre Sanç el Gras amb l'ajut de la seva àvia, la reina Toda de Navarra, i per Ferran González, comte de Castella, envia l'any 955/956 una delegació a Còrdova per arribar a un acord de col·laboració, i per tal motiu el califa envia a Hasday i a Muhàmmad ibn Husayn, com a caps de delegació, a LLeó, per reforçar la negociació.[12] Sanç el Gras aconsegueix la corona al morir Ordoni III però molt aviat fou deposat, fuig a Pamplona i la seva àvia, Toda de Navarra, demana ajut a Abd-ar-Rahman III, el qual envia a Hasday amb un doble propòsit, curar l'obesitat del rei destronat, i aconseguir que es presenten en Còrdova la reina Toda, el rei Garcia Sanxes I de Pamplona, i Sanç el Gras, objectius acomplits, i amb les negociacions concloses afavoriren la tornada al tron de Sanç el Gras el 960.[13][14]
En una altra ambaixada de l'Imperi Romà d'Orient, de l'any 949/950, porten com a present el tractat De Materia Medica de Dioscòrides.[10][15][16] Ibn Xaprut dirigeix la traducció, ajudat per Nicolau, monjo grec que venia en la delegació diplomàtica, que fa una primera traducció del grec al llatí, i Ibn Xaprut tradueix el text del llatí a l'àrab.[17][18]
Hasday ibn Xaprut, amb el suport d'Abd-ar-Rahman III i Al-Hàkam II, funda una escola rabínica a Còrdova, amb la participació de Moisès ben Hanokh, talmudista, i els gramàtics i poetes Menahem ben Saruq i Dunaix ben Labrat, iniciant la tor hazzav o «edat daurada» dels jueus hispànics.[19][20] Ibn Xaprut aconsegueix l'autonomia rabínica de l'occident europeu front a les acadèmies babilòniques.[21] Ibn Xaprut converteix Còrdova en un del majors centres de cultura jueva del seu temps, acollint estudiosos jueus de les més variades matèries com traductors, metges, geògrafs, matemàtics, astrònoms, químics i filòsofs,[22][16] i traient gran quantitat de manuscrits de les biblioteques orientals.[23]
Aconsegueix la dignitat de nassí o «príncep» de la comunitat jueva andalusí, i així es converteix en el màxim estament judicial i en el representant dels jueus davant el califa.[24] Mantingué correspondència amb comunitats jueves de la Itàlia romana d'Orient i de França,[25] i amb Josep, sobirà khàzar, poble turc establit al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan, i convertit al judaisme al segle vii.[26]
Referències i notes
[modifica]- ↑ Alguns autors avancen el naixement a l'any 910, i la defunció a l'any 970, o bé endarrereixen aquesta a l'any 990.
- ↑ D'ell també se sap que fou amic i protector del gramàtic Menahem ben Saruq, i que gràcies a la seva riquesa i a la seva pietat manà construir una sinagoga a Jaén, segons Luzzatto, p. 19.
- ↑ Díaz Díaz, p. 255.
- ↑ 4,0 4,1 Saiz Muñoz, p. 181.
- ↑ Saiz Muñoz, p. 185.
- ↑ Gonzalo Maeso, p. 80.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Saiz Muñoz, p. 184
- ↑ Carriedo Tejedo, pp. 32-37.
- ↑ Carriedo Tejedo, p. 37.
- ↑ 10,0 10,1 Ayoun, 32.
- ↑ Saiz Muñoz, p. 188
- ↑ Carriedo Tejedo, pp. 42-44.
- ↑ Carriedo Tejedo, pp. 44-47.
- ↑ Saiz Muñoz, pp. 186-188
- ↑ Carriedo Tejedo, pp. 37-38
- ↑ 16,0 16,1 Gottheil
- ↑ Saiz Muñoz, pp. 189-191.
- ↑ Millàs Vallicrosa, p. 47.
- ↑ Satz, p. 75.
- ↑ Bartolomé Martínez, pp. 267-268.
- ↑ Kenig, p. 88.
- ↑ Carriedo Tejedo, p. 49.
- ↑ Díaz Díaz, p. 256.
- ↑ Carriedo Tejedo, p. 50.
- ↑ Carriedo Tejedo, p. 53.
- ↑ Saiz Muñoz, pp. 193-195.
Bibliografia
[modifica]- Ayoun, Richard; Vidal Séphiha, Haïm. Los sefardies de ayer y de hoy. Madrid : EDAF, 2002, 397 pp. ISBN 84-414-1108-5. (castellà)
- Bartolomé Martínez, Bernabé. La educación en la Hispania antigua y medieval. Madrid : Morata, 1992, 686 pp. ISBN 84-7112-374-6. (castellà)
- Carriedo Tejedo, Manuel. «Un sol esplendoroso en León : el judío Hasday de Córdoba (941-956». Estudios humanísticos. Historia, 7 (2008), p.. 21-60. ISSN 1696-0300. (castellà)
- Gonzalo Maeso, David. «Un jaenés ilustre, ministro de dos califas (Hasday ibn Saprrut)». Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, 8 (1956), pp. 65-95. ISSN 0561-3590. (castellà)
- Gottheil, Richard; Kayserling, Meyer. «Ḥasdai, ABU YUSUF (BEN ISAAC BEN EZRA) IBN SHAPRUT (SHABRUT, SHAFRUT, BASHRUT, or, incorrectly, SHPROT; called also Ḥasdai ha-Nasi)». Jewish Encyclopedia [Edició en línia] (anglès)
- «Hasdai ibn Saprut» en Díaz Díaz, Gonzalo. Hombres y documentos de la filosofía española. Vol. 4. Madrid : CSIC, 1991, pp. 255-257. ISBN 84-00-07198-0. El mateix article es troba reproduït també a «Hasdai ibn Saprut». Centro de Documentación Gonzalo Díaz y Mª Dolores Abad. Biblioteca Saavedra Fajardo de pensamiento político Hispánico. Múrcia : Universitat de Múrcia. [Consulta: 7 gener 2013]
- Kenig, Evelyne. Historia de los judíos españoles hasta 1492. Barcelona : Paidós, 1995, 164 pp. ISBN 84-493-0123-8. (castellà)
- Millàs Vallicrosa, Josep Maria. Assaig d'Història de les idees Físiques i Matemàtiques a la Catalunya Medieval. Barcelona : Edicions Científiques Catalanes, 1983, 291 pp. ISBN 84-86257-00-X. (català)
- Luzzatto, Philoxene. Notice sur Abou-Iousouf Hasdaï ibn-Schaprout. París: Impr. de Mme. V. Dondey-Dupre, 1852, 70 pp. (francès)
- Saiz Muñoz, Guadalupe. «Hasday ibn Saprut : la figura cumbre de la judería de Jaén». Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, 197 (2008), pp. 171-199. ISSN 0561-3590. (castellà)
- Satz, Mario. El judaismo: 4,000 años de cultura. Barcelona : Montesinos, 1982, 153 pp. ISBN 84-85859-59-6. (castellà)