Hashim Sarkis
(2014) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1964 (59/60 anys) Moukhtara (Líban) (en) |
Degà MIT School of Architecture and Planning (en) | |
2015 – | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Harvard Graduate School of Design Escola de Disseny de Rhode Island |
Activitat | |
Camp de treball | Arquitectura, urbanisme, ordenació del territori, història de l'arquitectura, teoria de l'arquitectura i arquitectura de paisatge |
Ocupació | comissari d'exposicions (2018–2020), professor d'universitat, arquitecte, escriptor de no-ficció |
Participà en | |
World Government Summit 2016 | |
Lloc web | hashimsarkis.com |
Hashim A. Sarkis (Beirut, 1964) és un arquitecte i professor universitari libanès. Des de 2015, Sarkis és professor i -posteriorment degà- de l'Escola d'Arquitectura i Planificació del MIT (Massachusetts Institute of Technology). El 2019 es va anunciar que serà el comissari de la Biennale d'Arquitectura de Venècia el 2020.
Trajectòria
[modifica]Nascut a Beirut, Sarkis es va graduar en arquitectura i belles arts a l'Escola de Disseny de Rhode Island el 1987. El 1989 va obtenir un Màster en Arquitectura i el 1995 es va doctorar en filosofia per la Harvard University Graduate School of Design. La seva tesi es va titular "Publics and Architects: Re-Engaging Design in the Democracy", i va ser assessorada per Peter G. Rowe, K. Michael Hays, Jorge Silvetti, i Roberto Mangabeira Unger.[1]
Sarkis ha treballat per diversos despatxos d'arquitectura, incloent Rafael Moneo (Beirut Souks). El 1998 es va establir pel seu compte, creant Hashim Sarkis Studios, amb oficines a Cambridge i Beirut. Entre 1995 i 2015, Sarkis va treballar com a professor a la Harvard University Graduate School of Design, on va ensenyar estudis de disseny i cursos d'història i teoria de l'arquitectura. El 2015 es va incorporar a l'equip de professors del MIT, fins a esdevenir degà de l'Escola d'Arquitectura i Planificació urbanística. És un amant de l'obra de Josep Lluís Sert.
El 2018, va ser anomenat comissari Biennale d'Arquitectura de Venècia de 2020.[2]
Obres destacades
[modifica]- 2004 - Agricultural and Community Center, Mejdlaya
- 2004 - Balloon Landing Park, Beirut
- 2004 - Oceana Beach Club, Damour
- 2004 - Olive Oil Press, Batroun
- 2005 - Wareham Street Loft, Boston
- 2007 - Oleana Restaurant, Cambridge
- 2007 - Housing for the Fishermen of Tyre, Abbasiyeh
- 2009 - Al Zorah, Ajman
- 2010 - Boston Eye Group, Brookline
- 2010 - Tremont Street Residence, Boston
- 2011 - The Street Pavilion, Shenzhen
- 2016 - Byblos Town Hall, Byblos
- 2016 - Dana Street House, Cambridge
- 2017 - The Courtowers, Beirut
- 2018 - Saifi Residence, Beirut
Publicacions destacades
[modifica]- Projecting Beirut: Episodes in the Construction and Reconstruction of a Modern City, with Peter G. Rowe, 1998, ISBN 978-3791319384
- Case: Le Corbusier's Venice Hospital and the Mat Building Revival, 2001, ISBN 978-3791325385
- Circa 1958: Lebanon in the Pictures and Plans of Constantinos Doxiadis, 2003, ISBN 978-2842894306
- Josep Lluis Sert: The Architecture of Urban Design, 1953-1969, 2008, ISBN 978-0300120653
Vida personal
[modifica]Sarkis es va casar amb Diala Ezzeddine, CEO de Xios Therapeutics, i tenen una filla, Dunia Alexandra.[3]
Referències
[modifica]- ↑ http://research.gsd.harvard.edu/agakhanprogram/files/2014/05/Hashim-CV-formatted.pdf Arxivat 2018-10-18 a Wayback Machine.
- ↑ «Biennale Architettura 2020 | Hashim Sarkis appointed curator of the Biennale Architettura 2020» (en anglès), 19-12-2018. [Consulta: 25 novembre 2019].
- ↑ https://staff.aub.edu.lb/~webmgate/summer04/notes.html Arxivat 2015-05-30 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]- Perfil al web de l'MIT Arxivat 2019-12-20 a Wayback Machine.
- Web oficial