Hassan Rouhani
Hassan Rouhani (persa: حسن روحانی), nascut Hassan Fereydoun[1][2] (Sorkheh, 12 de novembre de 1948), és un polític iranià, setè President de l'Iran des 2013[3][4][5] a 2021. També és advocat,[6] acadèmic, exdiplomàtic i clergue islàmic. Ha estat membre de l'Assemblea d'Experts de l'Iran des de 1999,[7] del Consell de Discerniment des de 1991,[8] i del Consell Suprem de Seguretat Nacional des de 1989.[9][10]
Rouhani va ser vicepresident de la quarta i cinquena legislatura de l'Assemblea Consultiva Islàmica, i secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional de 1989 a 2005.[9] En aquest últim càrrec, va ser el màxim negociador del país amb el G3 europeu, el Regne Unit, França i Alemanya, per la tecnologia nuclear de l'Iran. També ha servit com a clergue xiïta ijtihad,[11][12] i com a negociador de comerç econòmic.[13][14]:138 El 2013 va designar a l'exministre d'Indústries Eshaq Jahangiri com el seu primer vicepresident.[15]
El 7 de maig de 2013 Rouhani es va inscriure a les eleccions presidencials que es va celebrar el 14 de juny de 2013.[16] Va prometre que prepararia un "carta de drets civils", restauraria l'economia i milloraria les relacions amb els països occidentals.[17][18] Rouhani és descrit sovint com un moderat. Va ser escollit president de l'Iran el 15 de juny en derrotar l'alcalde de Teheran Mohammad Bagher Ghalibaf i altres quatre candidats.[19][20][21] Va prendre possessió del càrrec el 3 d'agost de 2013.[22] El 2013 la revista estatunidenca Time el va citar en la seva llista de les 100 persones més influents del món. En política interna, ha fomentat la llibertat personal i el lliure accés a la informació, ha nomenat dones com a portaveus pel ministeri d'Exteriors, i ha estat descrit com un centrista i reformista que ha millorat les relacions diplomàtiques de l'Iran amb altres països intercanviant cartes conciliatòries.[23][24][25] Rouhani va guanyar la reelecció en les eleccions de 2017 amb 23.549.616 vots (57,1%). Es va convertir en el segon president de l'Iran, després de Muhammad Khatami, en guanyar unes eleccions estant en el càrrec i augmentant el nombre de vots.
Durant el seu govern es va signar pel G-5+1 (Estats Units d'Amèrica, França, Regne Unit, Xina, Rússia i Alemanya) i l'Iran el 14 de juliol del 2015 l'Acord nuclear iranià on s'acorda la derogació de les sancions internacionals de caràcter econòmic cap a Iran sota la condició de tenir un programa nuclear exclusivament pacífic,[26] i una sèrie de protestes van sorgir el 28 de desembre de 2017 iniciades per milers de persones que van sortir als carrers a tot Iran, incloent a Mashad, la segona ciutat més poblada. A Teheran, la capital, les protestes van agrupar centenars de persones. També hi va haver protestes a Nixapur, Kerman, Kermanxah, Raixt, Isfahan, Bandar Abbas, entre moltes d'altres.[27] Aquestes són les majors protestes a l'Iran des de les protestes presidencials iranianes de 2009.[28]
Referències
[modifica]- ↑ http://rouhani.ir/zendeginame.php Arxivat 2013-05-30 a Wayback Machine.
- ↑ «Interesting points in Rouhani's ID photo» (en persian). Shoma News. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2013. [Consulta: 15 juny 2013].
- ↑ Agència EFE. «El reformista Rouhani, escollit president de l'Iran en primera volta». Ara. [Consulta: 15 juny 2013].
- ↑ «El candidat moderat Hassan Rohani guanya les eleccions a l'Iran». 324.cat. [Consulta: 15 juny 2013].
- ↑ «Hassan Rouhani és investit nou president de l'Iran». 324.cat. [Consulta: 19 agost 2013].
- ↑ Rouhani, Hassan. Memoirs of Hassan Rouhani; Vol. 1: The Islamic Revolution (en persian). Tehran, Iran: Center for Strategic Research, 2008. ISBN 978-600-5914-80-1.
- ↑ «Members of Assembly of Experts». Assembly of Experts. [Consulta: 22 abril 2013].
- ↑ «Two new members appointed to the Expediency Discernment Council». The Office of the Supreme Leader, 08-05-1991.
- ↑ 9,0 9,1 «Hassan Rouhani's Résumé». CSR, 11-04-2013. Arxivat de l'original el 19 de juny 2013. [Consulta: 22 maig 2017].
- ↑ «Hassan Rouhani appointed as the Supreme Leader's representative to the SNSC». The Office of the Supreme Leader, 13-11-1989.
- ↑ Hassan Rouhani wins Iran presidential election BBC, 15 June 2013
- ↑ Iran's Presidential Election Heats up as Reformist Rowhani Enters Race, Farhang Jahanpour, Informed Comment, 12 April 2013, Juan Cole
- ↑ Elham Pourmohammadi «Rouhani moots regional trade bloc to boost growth, stability». Times of Oman, 15-03-2014 [Consulta: 1r abril 2014]. Arxivat 22 de març 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-03-22. [Consulta: 22 maig 2017].
- ↑ Rouhani, Hassan. National Security and Nuclear Diplomacy (en persian). Tehran, Iran: Center for Strategic Research, 2011. ISBN 978-600-290-007-4.
- ↑ «Rohani appoints Jahangiri as Iran's first vice president». Press TV, 05-08-2013 [Consulta: 1r abril 2014]. Arxivat 12 de desembre 2013 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-12-12. [Consulta: 15 abril 2022].
- ↑ «Iran's former nuclear negotiator registers for presidential campaign». People's Daily, 07-05-2013.
- ↑ «Former nuclear negotiator joins Iran's presidential race». Reuters, 11-04-2013. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-05-18. [Consulta: 22 maig 2017].
- ↑ «Expediency Council member Rohani to run for president». Press TV, 11-04-2013. Arxivat 15 de maig 2013 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-05-15. [Consulta: 15 abril 2022].
- ↑ Fassihi, Farnaz «Moderate cleric Hassan Rohani wins Iran Vote». The Wall Street Journal.
- ↑ «Hassan Rouhani wins Iran presidential election». BBC News, 15-06-2013 [Consulta: 15 juny 2013].
- ↑ Farnaz Fassihi «Moderate Candidate Wins Iran's Presidential Vote». The Wall Street Journal, 15-06-2013 [Consulta: 16 juny 2013].
- ↑ «Hassan Rouhani takes over as Iran president». BBC News, 03-08-2013 [Consulta: 3 agost 2013].
- ↑ Iran opens doors to tourists. Retrieved 21 December 2013
- ↑ Hassan Rouhani sets out his vision for a new and free Iran. Retrieved 21 December 2013
- ↑ The Middle East and South Asia 2013 – Page 71, Malcolm Russell – 2013
- ↑ Marchi, Stefano «Irán alcanza un histórico acuerdo nuclear con los países occidentales». El mundo, 14-07-2015 [Consulta: 15 gener 2017].
- ↑ «Iranians protest against high prices» (en anglès). BBC News, 28-12-2017.
- ↑ Dehghan, Saeed Kamali; Graham-Harrison, Emma «Iranians chant ‘death to dictator’ in biggest unrest since crushing of protests in 2009» (en anglès). The Observer, 31-12-2017. ISSN: 0029-7712.
Enllaços externs
[modifica]- Lloc web oficial presidencial (anglès)
- Lloc web oficial personal Arxivat 2013-06-08 a Wayback Machine. (persa)