Hatutu
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| ||||
| Tipus | illa i reserva natural  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Col·lectivitat | Polinèsia Francesa | |||
| Població humana | ||||
| Població | 0 (2007) (0 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 6,6 km² | |||
| Banyat per | oceà Pacífic | |||
| Altitud | 428 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Hatutu, o també Hatuta’a, és una illa de les Marqueses, a la Polinèsia Francesa. Està situada en el grup nord de l'arxipèlag, a 3 km al nord-est d'Eiao. Les seves coordenades són: 7° 55′ S, 140° 34′ O / 7.917°S,140.567°O.
L'illa és deshabitada i consisteix en una plataforma elevada de 428 m d'altitud amb una superfície de 6,5 km².
Hatutu va ser descoberta, l'abril del 1791, pel nord-americà Joseph Ingraham que l'anomenà Hancock, nom del primer governador de Massachusetts, John Hancock. Altres noms utilitzats van ser el francès Chanal i l'anglès Langdon. El 1992, Hatutu va ser declarat reserva natural. És un lloc utilitzat pels ocells marins per a niar, un dels importants pel mascarell camablau (Sula nebouxii).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hatutu
.svg){kind=small}
