Vés al contingut

Haynesita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralHaynesita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(UO₂)₃(OH)₂(SeO₃)₂·5H₂O
Localitat tipusMina Repete, Blanding, Comtat de San Juan, Utah, Estats Units
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.JJ.25
Nickel-Strunz 9a ed.4.JJ.25 Modifica el valor a Wikidata
Dana34.7.7.1
Heys28.1.6
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 8,02Å; b = 17,43Å; c = 6,93Å;
Duresa1,5 a 2
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,618 nβ = 1,783 nγ = 1,785
Birefringènciaδ = 0,167
Angle 2Vmesurat: 45°, calculat: 10°
Dispersió òpticar > v
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1990-023
SímbolHay Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La haynesita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom del geòleg nord-americà Patrick Haynes, qui va explorar mines antigues al cinturó Uravan i va descobrir diverses espècies minerals.

Característiques

[modifica]

La haynesita és un òxid de fórmula química (UO₂)₃(OH)₂(SeO₃)₂·5H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 1,5 i 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la haynesita pertany a «04.JJ - Selenits amb anions addicionals, amb H₂O» juntament amb els següents minerals: marthozita, guil·leminita, piretita i demesmaekerita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a la mina Repete, situada a la localitat de Blanding, al comtat de San Juan (Utah, Estats Units). També ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[2] Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

[modifica]
  1. «Haynesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 abril 2018].
  2. Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, 30-12-2019, pàg. 34. DOI: doi:10.3390/min10010034 [Consulta: 22 gener 2024].