Heidornita
Heidornita | |
---|---|
Fórmula química | Na₂Ca₃B₅O₈(SO₄)₂Cl(OH)₂ |
Epònim | ésser humà |
Localitat tipus | Frenswegen 3 deep bore, Frenswegen, Nordhorn, Baixa Saxònia, Alemanya |
Classificació | |
Categoria | borats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 6.EC.30 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 6.EC.30 |
Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/D.02 – Anhang |
Dana | 32.3.5.1 |
Heys | 10.3.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 10,19Å; b = 7,76Å; c = 18,81Å; β = 93,33° |
Duresa | 4 a 5 |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,579 nβ = 1,588 nγ = 1,604 |
Birefringència | δ = 0,025 |
Angle 2V | mesurat: 63° a 77°, calculat: 76° |
Dispersió òptica | molt feble |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1956 |
Símbol | Hdn |
Referències | [1] |
La heidornita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del Dr. alemany F. Heidorn, pel seu estudi científic dels dipòsits de Zechstein.
Característiques
[modifica]La heidornita és un borat de fórmula química Na₂Ca₃B₅O₈(SO₄)₂Cl(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la heidornita pertany a «06.EC - Filopentaborats» juntament amb els següents minerals: biringuccita, nasinita, gowerita, veatchita, volkovskita, tuzlaïta i brianroulstonita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la gran perforació Frenswegen 3, a Nordhorn, a la Baixa Saxònia (Alemanya). També a Alemanya ha estat descrita a la pedrera Kohnstein, a Niedersachswerfen, Harz (Turíngia). Es tracta dels dos únics indrets om ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Heidornite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2017].