Heinrich Burkhardt

Heinrich Burkhardt

Biografia
Naixement	(de) Heinrich Friedrich Karl Ludwig Burkhardt 10 octubre 1861 Schweinfurt (Alemanya)
Mort	2 novembre 1914 (53 anys) Múnic (Alemanya)
Formació	Universitat de Göttingen Universitat Tècnica de Múnic Universitat de Múnic
Tesi acadèmica	Beziehungen zwischen der Invariantentheorie und der Theorie algebraischer Integrale und ihrer Umkehrungen  (1887 )
Director de tesi	Gustav Bauer
Activitat
Camp de treball	Teoria de grups i història de les matemàtiques
Lloc de treball	Múnic Göttingen Zúric
Ocupació	matemàtic, historiador de les matemàtiques, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Tècnica de Múnic Universitat de Zúric
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Bavaresa de Ciències
Alumnes	Isabel Maddison, Ludwig Berwald, Gordon Nelson Armstrong (en) , Julius Schulz (en) i Rudolph Kleeberg (en)
Obra
Obres destacables Burkhardt quartic (en)
Estudiant doctoral	Albert Einstein, William Henry Butts (en) , Samuel Dumas (en) , Saul Epsteen (en) , Carl Wiesmann (en) , Karl Hübsch (en) , Hermann Kimmel (en) , Jakob Weigel (en) , Rudolf Lämmel, William Marshall (en) , Heinrich Temperli (en) i Rudolf Gerlach (en)
Família
Cònjuge	Mathilde Büdinger
Pares	Carl Heinrich Theodor Burkhardt i Carol Louise Heyde

Heinrich Burkhardt (Schweinfurt, 10 d'octubre de 1861 - Múnic, 2 de novembre de 1914) va ser un matemàtic alemany.

Vida i Obra

Burkhardt, fill d'un assessor de la cort judicial, va fer els estudis secundaris a Ansbach. A continuació va estudiar a les universitats de Berlín, Göttingen i Múnic, obtenint el doctorat el 1886 en aquesta darrera sota la direcció de Gustav Bauer. El 1889 va obtenir la habilitació per a la docència universitària a la universitat de Göttingen. De 1897 fins 1908 va ser professor de la universitat de Zúric, en la qual va ser examinador de la tesi doctoral d'Albert Einstein. El 1908 va ser nomenat professor de la universitat de Múnic, on va romandre fins a la seva mort sobtada el 1914.

La obra de Burkhardt està molt lligada a la comunitat matemàtica de Göttingen, per això va ser un contribuïdor significatiu de la Encyklopädie de Klein, especialment del volum 2 dedicat a l'anàlisi matemàtica.

Bibliografia

• Frei, Günther; Stammbach, Urs. Die Mathematiker an den Zürcher Hochschulen (en alemany). Springer, 1994. ISBN 978-3-7643-5078-9. 
• Jahnke, Hans Niels «Algebraic Analysis in Germany, 1780-1840: Some Mathematical and Philosophical Issues» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 20, Num. 3, 1993, pàg. 265-284. DOI: 10.1006/hmat.1993.1023. ISSN: 0315-0860.
• Tobies, Renate. Iris Runge: A Life at the Crossroads of Mathematics, Science, and Industry (en anglès). Birkhäuser, 2012. ISBN 978-3-0348-0229-1. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Heinrich Burkhardt» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Hofmann, Joseph Ehrenfried. «Burkhardt, Heinrich Friedrich Karl Ludwig». Deutsche Biographie, 1957. [Consulta: 30 setembre 2018]. (alemany)
• Knus, Max-Albert. «Burkhardt, Heinrich». Dictionaire historique de la Suisse, 2004. [Consulta: 30 setembre 2018]. (francès)