Heinrich Finke

Heinrich Finke

Vers 1925. Homenatge a l'Academia de la Historia. Heinrich Finke és al centre
Biografia
Naixement	13 juny 1855 Rhede (Alemanya)
Mort	19 desembre 1938 (83 anys) Friburg de Brisgòvia (Alemanya)
Formació	Universitat de Münster Universitat de Tübingen
Activitat
Lloc de treball	Münster
Ocupació	historiador de l'Església, medievalista, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Münster Universitat de Friburg de Brisgòvia
Membre de	Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (1924–) Acadèmia de Ciències i Humanitats de Heidelberg (membre extraordinari) (1910–) Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències KStV Winfridia Göttingen (fr)
Obra
Estudiant doctoral	Otto Miller
Premis
(13 juny 1935)  Adlerschild des Deutschen Reiches  doctor honoris causa per la Universitat de Milà  doctor honoris causa per la Universitat de Salamanca  doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona  doctor honoris causa per la Universitat de Valladolid

Heinrich Johannes Finke (Krechting, Westfàlia, 13 de juny de 1855 - Friburg de Brisgòvia, 19 de desembre de 1938) fou un historiador de l'església catòlic. Fou especialista en l'edat mitjana i particularment en l'església de la baixa edat mitjana i anterior a la reforma. Els seus estudis sobre temes hispànics li meresqueren un reconeixement acadèmic a la península.

Vida

Finke fou fill d'una família modesta i en part autodiacta. De totes maneres aconseguí estudiar a la Universitat de Münster i a la de Tubinga on es llicencià el 1878 i doctorà el 1880; finalment defensà la tesi d'habilitació el 1887. Fou professor a la Universitat de Münster (1891-7) i a la de Friburg de Brisgòvia fins a la jubilació (1898-1928). Tingué certes dificultats pel seu catolicisme i fou president de la Societat Görres (Görres-Gesellschaft zur Pflege der Wissenschaft, societat acadèmica catòlica).

La seva recerca es desenvolupà en part en els arxius catalans i també en els arxius vaticans i tingué com un dels temes la història i la cultura i les relacions internacionals catalanes a la baixa edat mitjana.

Des de 1894 fou membre corresponent estranger de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; des de 1924 fou membre corresponent de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC. Fou també doctor honoris causa per les universitats de Barcelona, Valladolid, Milà i Salamanca i membre d'honor de l'Academia de la Historia (Madrid).

Obra

• Forschungen und Quellen zur Geschichte des Konstanzer Konzils (Recerca i fonts sobre la història del concili de Constança), 1889 [tesi d'habilitació]
• Konzilienstudien zur Geschichte des XIII. Jahrhunderts (Estudis conciliars per a la història del segle xiii), 1891
• Acta Concilii Constanciensis, 1896-1928
• Papsttum und Untergang des Templerordens (Il papato e la decadenza dei Templari), 2 vol., 1907
• Acta Aragonensia: Quellen zur deutschen, italien., französ., span., zur Kirchen- u. Kulturgeschichte aus d. diplomat. Korrespondenz Jaymes II. (1291-1327) (Fonts de la correspondència diplomàtica de Jaume II per a la història alemanya, italiana, francesa, espanyola i de l'Església i la cultura), 3 vol. 1908–1922; reimprès 1966–1968
• Weltimperialismus und nationale Regungen im späteren Mittelalter (Imperialisme mundial i moviments nacionals a la baixa edat mitjana) 1916

Bibliografia

• «Heinrich Finke». In: Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon, vol. 2 (Faustus v. Mileve–Jeanne, d'Arc), Hamm 1990, ISBN 3-88309-032-8 (en línia)
• «Heinrich Finke». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.