Heinrich Geissler
| |||
| Nom original | (de) Johann Heinrich Wilhelm Geißler  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 26 maig 1814 Igelshieb (Alemanya) (en)  | ||
| Mort | 24 gener 1879 (64 anys) Bonn (Alemanya) | ||
| Sepultura | antic cementiri de Bonn 50° 44′ 07″ N, 7° 05′ 27″ E / 50.73524°N,7.09085°E | ||
| Formació | Universitat de Bonn | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Física | ||
| Lloc de treball | Bonn (1850–1879) La Haia (1845–1845) Països Baixos | ||
| Ocupació | físic, bufador de vidre, fabricant d'instruments, fabricant d'instruments científics | ||
| Activitat | (Floruit: 1845 ) | ||
| Ocupador | Universitat de Bonn | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Premis | |||
 | |||
Heinrich Geissler (lgelshieb, 26 de maig de 1814- Bonn, 24 de gener de 1879),[1] fou un inventor alemany. Geissler dominava la tècnica del bufat de vidre i posseïa un negoci de fabricació d'instruments científics. L'any 1857, va inventar una bomba de buit, sense elements mecànics mòbils, basada en els treballs fets per Evangelista Torricelli. D'aquesta manera, aprofitant el buit creat pel descens de la columna de mercuri tancada en el tub, va aconseguir assolir nivells de buit no aconseguits amb anterioritat. Els recipients en els quals es practica el buit d'aquesta manera, anomenats tubs de Geissler, van tenir un paper molt important en els experiments de descàrrega en tubs de buit i van contribuir a l'estudi de l'electricitat i dels àtoms.
Referències
[modifica]- ↑ Asimov, Isaac. «Geissler, Heinrich». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 145. ISBN 8429270043.