Heinrich George
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Georg August Friedrich Hermann Schulz 9 octubre 1893 Szczecin (Polònia) |
| Mort | 25 setembre 1946 (52 anys) Camp especial número 7 del NKVD (Alemanya) |
| Sepultura | Friedhof Zehlendorf (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | actor de teatre, escriptor de no-ficció, actor de cinema, director de cinema |
| Activitat | 1921 - 1945 |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Berta Drews |
| Fills | Jan George, Götz George |
| Premis | |
| |
    
 | |
Heinrich George (Szczecin, 9 d'octubre de 1893 - Camp especial número 7 del NKVD, 25 de setembre de 1946) va ser un actor alemany.
Biografia
[modifica]Educació i joventut
[modifica]Georg August Friedrich Hermann Schulz (que el 1932 adoptà el nom de Heirnich George) fou el segon fill d'un oficial naval. Va abandonar els estudis secundaris a Berlín per anar a Szczecin a aprendre a actuar.[1] L'estiu de 1912 va debutar a Kolberg com a actor i posteriorment actuà a Bromberg i Neustrelitz.[2] Va lluitar a la Primera Guerra Mundial com a voluntari però va ser declarat incapaç pel servei militar el 1917 després de sostindre una ferida seriosa.[3][4]
República de Weimar
[modifica]Després de tornar de la guerra, va treballar a Dresden a l'Albert Theater (1917/18), a Frankfurt del Main a la Schauspielhaus (1918-1921) i el 1921 al Deutsches Theater de Berlín. Durant la seva estada a Frankfurt, George, que a més d'actuar també tocava el violí, va participar, entre altres projectes, en una producció de Job d'Oskar Kokoschka, que va acabar amb protestes i baralles de cops del públic per la breu aparició d'una dona nua a l'escenari.[5]
El 1921 va fer el seu debut cinematogràfic.[1] En els anys següents es va convertir en un dels actors més reconeguts de la República de Weimar. En aquest període també va mostrar ser pròxim al Partit Comunista Alemany.[6] Va interpretar sota la direcció d'Erwin Piscator i Bertolt Brecht.[7]
El1923 va fundar el Schauspielertheater amb els actors Elisabeth Bergner i Alexander Granach per tal de poder treballar amb més autonomia com a artista.[1] Entre 1925 i 1929 va interpretat principalment al teatre Volksbühne.[8] El 1926 va interpretar el capataç de la màquina-cor a la pel·lícula Metropolis de Fritz Lang. Entre 1926 i 1938 va aparèixer regularment al Festival de Teatre de Heidelberg.[1]
Per a la seva producció de Götz von Berlichingen, interpetant ell mateix el paper principal d'Urgötz l'octubre de 1930, buscava algú per interpretar el paper d'Adelheid von Walldorf. Ernst Legal va presentar-li a Berta Drews, amb qui havia treballat a la Reinhardt-Schule, George la va contractar per a aquesta producció. L'endemà de l'estrena, George va convidar-la a una festa d'estrena. Posteriorment es van casar i van tenir dos fills.[9][3]
Tercer Reich
[modifica]Després que Hitler va arribar al poder a principis de 1933, Heinrich George va ser inicialment exclòs de poder interpretar als teatres, però va arribar a un acord amb el règim nazi i va tenir un paper actiu en la propaganda del cinema i la ràdio nazi fins al 1945.[2] Va aparèixer en diverses pel·lícules de la UFA, incloses les pel·lícules de propaganda nazi Hitlerjunge Quex (1933) i Kolberg (1945) i la pel·lícula de propaganda antisemita Jud Süß (1940). L'1 de març de 1938, Joseph Goebbels li va encarregar la direcció del Schiller Theater a la capital del Reich, Berlín.[6] Com a tal, va contractar artistes que eren considerats indesitjables pel règim nazi, com ara l'historiador de l'art Wilhelm Fraenger (destituït com a comunista a Heidelberg el 1933), l'actor catòlic Robert Müller (destituït per jueu) i Karl Heinz Martin.[4]
Amb motiu del seu 50è aniversari, Adolf Hitler li va atorgar el títol de Director General "com a mostra del seu alt reconeixement pel mèrit artístic" i l'obsequià amb el seu retrat i una dedicatòria personal de Joseph Goebbels, que li va lliurar aquest honor.[10] Goebbels ja l'havia nomenat Actor Estatal el 1937.[2]
Detenció, internament i mort
[modifica]El 22 de juny de 1945, després de la caiguda de Berlín en mans soviètiques, George va ser arrestat pel NKVD i el 27 de juliol fou internat a Hohenscönhausen sota acusació de ser un propagandista nazi i un actor feixista. A l'estiu de 1946 fou transferit al camp de concentració de Sachsenhausen.[6] Durant el seu internament seguí actuant dins els camps, creant adaptacions d'obres amb els altres presoners i arribant a aprendre de memòria escenes de Der Postmeister en rus.[2][6] Les peticions dels seus amics a les autoritats soviètiques demanant la seva alliberació no tingueren resultat.[7]
Heinrich George va morir al camp de concentració de Sachshausen el 25 de setembre de 1946 després d'una apendicectomia.[6]
George va ser enterrat al cementiri de Zehlendorf.[11] La seva làpida és un pedestal que suporta un bust de bronze de George, obra de l'escultor de Stuttgart Hans Gerdes.[12]
Galeria d'imatges
[modifica]-
A la gala de premsa de 1939, George (dreta) està amb el guanyador d'un cotxe KdF en presència de Bengt Berg (3r des de la dreta) i Ferdinand Porsche (5è des de l'esquerra). -
La tomba d'Heinrich George al cementiri de Zehlendorf amb un bust de Hans Gerdes.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Heinrich George | filmportal.de». [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Museum, Stiftung Deutsches Historisches. «Gerade auf LeMO gesehen: LeMO Biografie» (en alemany). [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ 3,0 3,1 «George, Heinrich – Kulturstiftung» (en alemany). [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ 4,0 4,1 «Eine Hexe mit einem grossen Bart – warum Heinrich George Schauspieler wurde» (en alemany). [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ Zuckmayer, Carl. Als wär's ein Stück von mir (en alemany). Frankfurt del Main: Fischer Verlag, 1999, p. 351. ISBN 3-596-21049-6.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Gedenkstätte Berlin-Hohenschönhausen: Heinrich George». [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ 7,0 7,1 «George, Heinrich – Kulturstiftung» (en alemany). [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ Biographie, Deutsche. «George, Heinrich - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ Drews, Berta. Mein Mann Heinrich George. Kapitel »Die Kleene hat was!« Berliner Entree – Schicksalhafte erste Begegnung mit Heinrich George (en alemany), 1986/2006.
- ↑ deutschlandfunk.de. «Heinrich George - Mensch aus Erde gemacht» (en alemany). [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ Mende, Hans-Jürgen. Lexikon Berliner Begräbnisstätten. 1. Auflage. Berlin: Pharus-Plan, 2018. ISBN 978-3-86514-206-1.
- ↑ «Novembertage | Hans Helmut Prinzler» (en alemany). [Consulta: 31 juliol 2024].