Heinrich Leopold Rubens
(1911) | |
Nom original | (de) Heinrich Rubens |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 30 març 1865 Wiesbaden (Confederació Germànica) |
Mort | 17 juliol 1922 (57 anys) Berlín (Alemanya) |
Causa de mort | leucèmia |
Sepultura | antic cementiri de sant Mateu |
Formació | Universitat Humboldt de Berlín |
Director de tesi | August Kundt |
Activitat | |
Ocupació | físic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat Tècnica de Berlín Universitat Humboldt de Berlín |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Walter H. Schottky, Gustav Ludwig Hertz, Erich Kretschmann, Theodor Hartmann, Carl Friedrich August Müller (en) i Georg Gehlhoff |
Premis | |
|
Heinrich Leopold Rubens (30 març 1865, Wiesbaden, Hessen, Confederació Germànica - 17 juliol 1922, Berlín, República de Weimar) fou un destacat físic alemany.[1]
Vida
[modifica]Rubens inicià els seus estudis superiors a la Universitat Tècnica de Darmstadt estudiant enginyeria elèctrica i a la Universitat Tècnica de Berlín, per després estudiar física a la Universitat d'Estrasburg i a la Universitat de Berlín, on hi obtingué el doctorat sota la direcció d'August Kundt el 1889 amb la tesi Die selective Reflexion der Metalle ("La reflexió selectiva dels metalls"). Hi quedà com a Privatdozent dins el 1896, any en què fou nomenat professor de física i química a la Universitat Tècnica de Berlín. El 1900 passà a la universitat de Berlín succeint Paul Drude. Rebé la Medalla Rumford de la Royal Society el 1910 i un doctorat honorari de la Universitat de Cambridge. Fou membre de les acadèmies de ciències de Berlín i Göttingen.[1]
Obra
[modifica]Rubens es dedicà a la recerca en el camp de les ones electromagnètiques, especialment en la zona de l'infraroig. Les seves mesures foren decisives perquè Max Planck pogués formular la seva llei de radiació del cos negre.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Mehra, J. The Golden Age of Theoretical Physics: (Boxed Set of 2 Volumes). World Scientific, 2001, p. 35. ISBN 9789814492850.