Vés al contingut

Heinrich Leopold Rubens

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHeinrich Leopold Rubens

(1911) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Heinrich Rubens Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 març 1865 Modifica el valor a Wikidata
Wiesbaden (Confederació Germànica) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 1922 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortleucèmia Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaantic cementiri de sant Mateu Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAugust Kundt Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófísic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Tècnica de Berlín
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralWalter H. Schottky, Gustav Ludwig Hertz, Erich Kretschmann, Theodor Hartmann, Carl Friedrich August Müller (en) Tradueix i Georg Gehlhoff Modifica el valor a Wikidata
Premis

Heinrich Leopold Rubens (30 març 1865, Wiesbaden, Hessen, Confederació Germànica - 17 juliol 1922, Berlín, República de Weimar) fou un destacat físic alemany.[1]

Vida

[modifica]

Rubens inicià els seus estudis superiors a la Universitat Tècnica de Darmstadt estudiant enginyeria elèctrica i a la Universitat Tècnica de Berlín, per després estudiar física a la Universitat d'Estrasburg i a la Universitat de Berlín, on hi obtingué el doctorat sota la direcció d'August Kundt el 1889 amb la tesi Die selective Reflexion der Metalle ("La reflexió selectiva dels metalls"). Hi quedà com a Privatdozent dins el 1896, any en què fou nomenat professor de física i química a la Universitat Tècnica de Berlín. El 1900 passà a la universitat de Berlín succeint Paul Drude. Rebé la Medalla Rumford de la Royal Society el 1910 i un doctorat honorari de la Universitat de Cambridge. Fou membre de les acadèmies de ciències de Berlín i Göttingen.[1]

Obra

[modifica]

Rubens es dedicà a la recerca en el camp de les ones electromagnètiques, especialment en la zona de l'infraroig. Les seves mesures foren decisives perquè Max Planck pogués formular la seva llei de radiació del cos negre.[1]

Referències

[modifica]