Heinrich Mark
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r octubre 1911  Krootuse (Estònia) |
| Mort | 2 agost 2004 (92 anys) Estocolm (Suècia) |
| Sepultura | Skogskyrkogården |
5è Prime Minister in duties of the President (en)  | |
| 1r març 1990 – 6 octubre 1992 ← Tõnis Kint – Lennart Meri → | |
| Acting Prime Minister (en) | |
| 8 maig 1971 – 1r març 1990 ← Tõnis Kint – Enno Penno → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Tartu |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, advocat |
| Família | |
| Cònjuge | Alice Vreeman |
 | |
Heinrich Mark va néixer l'1 d'octubre de 1911 a Krootuse, Parròquia de Kõlleste, actualment el Comtat de Põlva, Estònia. Va morir el 2 d'agost de 2004 a Estocolm, Suècia.
Va ser Primer Ministre en funcions del president de la República d'Estònia, a partir de l'1 de març de 1990 fins al 6 d'octubre de 1992, va ser l'últim cap d'Estat d'Estònia a l'exili, abans que la independència d'Estònia fos restaurada el 1991.
Durant tota la seva etapa política va ocupar diversos càrrecs. Va ser Secretari d'Estat (1953-1971), Primer Ministre interí (1971-1990), Ministre de Guerra (1971-1973) i ministre del govern estonià a l'exili (1971-1990).
Va estudiar a Võru, es va graduar del Seminari de Professors de Tartu. El 1933-1938 va estudiar al departament jurídic de la Universitat de Tartu.
Entre 1938 i 1940 va ser mestre d'escola primària. El 1940, l'advocat assessor jurídic de P. Joseph de Tartu, el 1941-1943, un advocat a Tallinn. El 1940, després de l'ocupació d'Estònia va ser secretari de la Universitat de Tartu durant un curt període, a l'esquerra en la recomanació del rector Hans Kruus. El 1940, posi a una candidatura per a les eleccions Riigivolikogu com a candidat alternatiu a la Unió Popular d'Estònia de Treball, es va eliminar de la llista de candidats. Més tard es va amagar a Estònia, va escapar a Finlàndia el 1943, va ser un dels organitzadors de l'Oficina d'Estònia (una organització exili estonià) i assistent de l'editor en cap de les "Malevlane" (diari dels estonians de l'Exèrcit finlandès).
El 1944 es va traslladar a Suècia, on va ser assistent en el Comitè Nacional d'Estrangers. Entre 1945 i 1956, va ser president del grup de treball d'educació del Comitè estonià, des de 1954 fins a 1975 Director de l'Oficina i el president adjunt del Comitè estonià, entre 1975 i 1982 President del Comitè estonià, des de 1982 President Honorari del Comitè estonià i Secretari General del Consell Nacional d'Estònia entre 1951 i 1979.
| Precedit per: Tõnis Kint |
Primer ministre d'Estònia (a l'exili) 1971-1990 |
Succeït per: Enno Penno |