Heinrich Scheidemann
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1596  Wöhrden (Alemanya) | ||
| Mort | 26 setembre 1663 (66/67 anys) Hamburg (Alemanya) | ||
| Sepultura | St. Catherine's Church, Hamburg (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | organista, compositor | ||
| Moviment | Música barroca | ||
| Professors | Jan Pieterszoon Sweelinck | ||
| Alumnes | Johann Adam Reincken | ||
| Instrument | Orgue i orgue | ||
| Família | |||
| Parents | Johann Adam Reincken, gendre | ||
  
 | |||
Heinrich Scheidemann (cap al 1595 - 1663) era un organista i compositor alemany de principis del Barroc, i pel que fa a l'orgue, el més conegut a Alemanya del Nord a la primera meitat del segle xvii. Va ser un precursor important de Dietrich Buxtehude i J. S. Bach.
Biografia
[modifica]Va néixer a Wöhrden, Holstein (Alemanya). El seu pare David Scheidemann (1570-1625),[1] era organista tant a Wöhrden com a Hamburg. Probablement va ser el seu primer professor. Estudià amb Sweelinck a Amsterdam del 1611 al 1614, del qual va ser un dels alumnes favorits. Sweelinck li dedicà un motet abans que Scheidemann retornés a Alemanya. Cap al 1629, i possiblement abans, Scheidemann ja era a Hamburg com organista a l'església de Santa Caterina (Katharinenkirche), un càrrec que ocupà durant més de trenta anys, fins a la seva mort a Hamburg a començament de l'any 1663 a causa d'un brot de pesta.
Música i influència
[modifica]Scheidemann va ser famós com a organista i compositor, com ho evidencia l'àmplia distribució de les seves obres. Ha sobreviscut més música d'orgue de Scheidemann que de cap altre compositor del seu temps. A diferència d'altres compositors alemanys de l'època, com Praetorius, Schütz, Scheidt i Schein, que componien en la majoria dels gèneres i estils, Scheidemann va escriure fonamentalment música per a l'orgue. Hi ha també algunes cançons, així com algunes peces per a clavecí, però molt poca cosa si ho comparem amb la quantitat de la producció per a orgue.
La contribució de Scheidemann a la literatura organística, i a la música del barroc en general, van ser les característiques dels seus corals. Es poden agrupar en tres tipus bàsics:
- Arranjaments d'un cantus firmus, que vindria a ser un primer tipus de preludi coral.
- Arranjaments monòdics, que imitarien l'estil del primer Barroc amb un solo vocal monòdic damunt del baix continu però adaptat per a orgue sol.
- Fantasies corals molt elaborades, que serien aportacions innovadores fonamentades en l'estil per a teclat de Sweelinck, però utilitzant els grans recursos de l'orgue del Barroc alemany que estava en ple desenvolupament.
- El llibre coral Melodeyen Gesangbuch en col·laboració amb Hieronymus Praetorius, Joachimum Deckerum, Jacob Praetorius (el jove) que es publicà a Hamburg, 1604.[2]
A més a més dels seus arranjaments de corals, també va compondre arranjaments del Magnificat, no només en diverses parts sinó donant-li una forma cíclica, un tractament de l'estructura musical de moviment múltiple, un recurs que no tornaria a fer-se servir fins al segle xix.
Referències
[modifica]- ↑ Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 54, pàg. 953. (ISBN-84-239-4554-5)
- ↑ Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 46, pàg. 1222. (ISBN|84-239-4546-4)
Bibliografia
[modifica]
- Article "Heinrich Scheidemann, a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. London, Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 1-56159-174-2
- Manfred Bukofzer, Music in the Baroque Era. New York, W.W. Norton & Co., 1947. ISBN 0-393-09745-5
- Pieter Dirksen, Heinrich Scheidemann's Keyboard Music. Its Transmission, Style and Chronology, Ashgate, Aldershot, 2007. ISBN 978-0-7546-5441-4