Vés al contingut

Heinrich Schröter

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHeinrich Eduard Schröter
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Heinrich Schröter Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 gener 1829 Modifica el valor a Wikidata
Königsberg (Prússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 gener 1892 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Breslau (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Königsberg
Tesi acadèmicaDe aequationibus modularibus Entwicklung der Potenzen der elliptischen Transcendenten und die Theilung dieser Funktion (1854 i 1855)
Director de tesiFriedrich Julius Richelot i A. Grimm
Es coneix perGeometria
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, àlgebra, geometria, geometria diferencial, corba, space curve (en) Tradueix, cònica, corba el·líptica i superfície Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Breslau Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Breslau
Membre de
Influències
Obra
Estudiant doctoralRudolf Sturm
Jakob Rosanes
Moritz Pasch
Otto Handel
Família
CònjugeClara Rodewald Modifica el valor a Wikidata


Heinrich Eduard Schröter (1829-1892) va ser un matemàtic alemany, catedràtic de matemàtiques a la universitat de Breslau.

Vida i Obra

[modifica]

Fill d'un reconegut comerciant de Königsberg, Schröter va començar els seus estudis en la universitat d'aquesta ciutat. Després de fer el seu servei militar, els va continuar a la universitat de Berlín, on va ser fortament influenciat per Jakob Steiner i la seva geometria sintètica.[1]

El 1854 va llegir la seva tesi doctoral a Königsberg, sota la direcció de Richelot, i l'any següent la tesi d'habilitació a la universitat de Breslau. Va romandre com catedràtic en aquesta universitat, en la que va substituir Ernst Kummer, fins a la seva mort.[2] Els darrers anys de la seva vida va estar molt malalt, sofrint de paràlisi.

Tot i que les seves tesis versaven sobre teoria de les funcions el·líptiques, els treballs de recerca de Schröter van ser sobre tot en geometria. Una bona part de la seva obra pot considerar-se una continuació de la de Steiner.[3] En la universitat de Breslau va coincidir amb Rudolf Lipschitz, amb qui va fundar un reconegut seminari de matemàtiques i física matemàtica.[4]

Referències

[modifica]
  1. Begehr & Lenz, pàgina 50.
  2. Gropp, pàgina 81.
  3. Burau, Dictionary of Scientific Biography.
  4. O'Connor & Robertson, McTutor History of Mathematics.

Bibliografia

[modifica]
  • Begehr, Heinrich; Lenz, Hanfried. «Jakob Steiner and Synthetic Geometry». A: Heinrich Begehr, Helmut Koch, Jürg Kramer, Norbert Schappacher, Ernst-Jochen Thiele (eds.). Mathematics in Berlin (en (anglès)). Springer, 1998, p. 49-54. ISBN 978-3-7643-5943-0. 
  • Gropp, Harald «Configurations between geometry and combinatorics» (en (anglès)). Discrete Applied Mathematics, Vol. 138, Num. 1-2, 2004, pàg. 79-88. DOI: 10.1016/S0166-218X(03)00271-3. ISSN: 0166-218X.

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Heinrich Schröter» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Burau, Werner. «Schroeter, Heinrich Eduard». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 23 abril 2017].