Vés al contingut

Heinz Rutishauser

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHeinz Rutishauser

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 gener 1918 Modifica el valor a Wikidata
Weinfelden (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 novembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Zúric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
FormacióETH Zürich (1936–1940) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÜber Folgen und Scharen von analytischen und meromorphen Funktionen mehrerer Variabeln, sowie von analytischen Abbildungen Modifica el valor a Wikidata (1950 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiWalter Saxer i Albert Pfluger Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiències de la computació i anàlisi numèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, informàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorETH Zürich (1948–1970) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralJean Descloux, Hermann Brunner, Max Rössler, William Timlake, Paul Streckeisen, Pia Pfluger, Fritz Kneubühl, Christoph Iselin, Jürg Schatzmann, Hans Hügi, Georg Widmer i Urs Hochstrasser Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
FillsHanna Rutishauser Modifica el valor a Wikidata


Heinz Rutishauser (Weinfelden, 30 de gener de 1918 - Zúric, 10 de novembre de 1970) va ser un enginyer i informàtic suís.

Els seus pares van morir quan era adolescent i ell i el seus germans van ser acollits per un oncle. Va estudiar matemàtiques al ETH Zürich on va ser assistent del professor Walter Saxer.[1] Després d'uns anys de professor de matemàtiques de secundària a les viles de Trogen i Glarisegg, va retornar el 1948 a l'ETH Zürich. L'any següent, va ser comissionat als Estats Units per estudiar les màquines de computació automàtica que es començaven a construir en aquella época. El 1950, l'ETH va rebre la Z4 que havia estat construïda per Konrad Zuse a Alemania durant la Segona Guerra Mundial. Juntament amb Eduard Stiefel i Ambros Speiser van constituir un grup de recerca sobre computació automàtica, obtenint resultats rellevants, tan en concepció del procés[2] com en algorismes eficients, com el qd o el LR.[3]

Rutishauser va destacar sempre la necessitat de "dialogar" amb la màquina, motiu pel qual es necessitaven programes (compiladors) que permetessin aquest "diàleg".[4] Per això, va ser el desarrollador de programes com l'ALGOL o el Superplan, que son antecedents del FORTRAN i que el van convertir en un pioner de les ciències de la computació.[5]

Referències

[modifica]
  1. Zemanek, 1970, p. 305.
  2. Durnova, 2012, p. 1144.
  3. Gutknecht i Parlett, 2011, p. 741 i ss.
  4. Bruderer, 2020, p. 1132-1133.
  5. Bruderer, 2020, p. 1130-1132.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Heinz Rutishauser» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Bruderer, Herbert. «Heinz Rutishauser, a Forgotten Swiss Pioneer». Association for Computing Machinery, 2022. [Consulta: 21 novembre 2022]. (anglès)
  • Lee, J.A.N. «Heinz Rutishauser». IEEE Computer Pioneers, 2013. [Consulta: 21 novembre 2022]. (anglès)
  • «Heinz Rutishauser». Zuse Institute Berlin. Arxivat de l'original el 21 de novembre 2022. [Consulta: 21 novembre 2022]. (alemany)