Heisenbergita

Heisenbergita
Fórmula química	UO₂(OH)·2H₂O
Epònim	Werner Heisenberg
Localitat tipus	dipòsit d'urani de la vall de Krunkelbach, Menzenschwand, St Blasien, Waldshut, Friburg, Baden-Württemberg, Alemanya
Classificació
Categoria	òxids
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 13,10(1) Å; b = 13,76(1) Å; c = 14,50(1) Å
Grup espacial	grup espacial 19, grup espacial Pna2₁ i Pnma
Color	groc, marró-groc o marró-taronja
Fractura	irregular, desigual
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	groc
Densitat	5,14 g/cm3 (calculada)
Fluorescència	no
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2010-076
Any d'aprovació	2011
Símbol	Hsb
Referències

La heisenbergita és un mineral de la classe dels òxids. Va rebre el nom per Kurt Walenta i T. Theye en honor de Werner Karl Heisenberg (Würzburg, 5 de desembre de 1901 - Múnic, 1 de febrer de 1976), professor de física a les universitats de Leipzig, Berlín, Göttingen i Múnic. Juntament amb Born i Jordan, paral·lelament al grup al voltant de De Broglie, Dirac i Schrödinger, va establir les bases de la mecànica quàntica moderna. El principi d'incertesa, formulat el 1927, va rebre el seu nom. El 1932 va rebre el Premi Nobel de Física.

Característiques

La heisenbergita és un òxid de fórmula química UO₂(OH)·2H₂O, mostrat sovint de manera simplicada com: UO₃·2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dipòsit d'urani de la vall de Krunkelbach, a Menzenschwand, dins la regió de Friburg (Baden-Württemberg, Alemanya). També ha estat descrita a Jáchymov (República Txeca), i a la mina El Sherana, al Territori del Nord (Austràlia). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.