Vés al contingut

Hel·lèniques d'Oxirinc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaHel·lèniques d'Oxirinc

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Gènereassaig Modifica el valor a Wikidata
Llenguagrec antic Modifica el valor a Wikidata

Les Hel·lèniques d'Oxirinc és una història de Grècia d'autor desconegut que comprén esdeveniments entre finals del segle V abans de la nostra era i principis del segle v ae, com a continuació de l'obra de Tucídides. Els escassos fragments conservats entre els papirs d'Oxirinc es refereixen a combats navals durant la Guerra jònica (darrera fase de la Guerra del Peloponnés) i als orígens i esclat de la Guerra de Corint entre els anys 397 i 395 ae.

Com es desconeix tant l'autor com el títol originari de l'obra, ha rebut el nom d'historiador d'Oxirinc i Hel·lèniques d'Oxirinc, respectivament. Hui se'n consideraCratip d'Atenes l'autor més probable.

Fonts

[modifica]

Hel·lèniques d'Oxirinc és el nom donat a aquesta història desenterrada a Oxirinc i continguda en tres papirs del segle ii:

  • Papir de Londres, trobat el 1906, que narra unes batalles del final de la Guerra de Peloponnés entre els anys 397 i 395 ae, les batalles entre Conó i Esparta i les operacions espartanes a Àsia Menor sota Agesilau II.(1)
  • Papir de Florència, trobat el 1942, narra els fets de finals del segle IV ae, en particular la batalla de Notion (407 ae).(2)
  • Papir del Caire, un relat breu sobre el fracàs de l'ofensiva atenesa a Jònia davant Efes l'any 409 ae.(3)

Tota la història sembla una continuació de Tucídides, i abasta esdeveniments ocorreguts entre 411 ae i 394 ae.

El descobriment del primer papir al 1906 implicà un canvi en el grau de credibilitat que els historiadors assignaven a la fonts antigues. Durant el segle XIX, l'obra de Xenofont, contemporani dels fets que descriu, es considerava preferible a la molt més tardana de Diodor de Sicília. El treball de l'historiador d'Oxirinc (anomenat P per papir) fou elogiat pel seu pragmatisme i estil, i es va comprovar que el seu relat estava més d'acord amb Diodor que amb Xenofont en algunes qüestions clau. Això feu revalorar aquestes fonts, i ara els historiadors moderns prefereixen seguir Diodor en una sèrie d'aspectes.

Alguns historiadors moderns han debatut la identitat de l'historiador d'Oxirinc. Al principi se'n suggeriren els noms d'Èfor de Cumes i Teopomp de Quios, (5) però la majoria els ha descartat per raons d'estil, presentació o tema. (4) El més probable candidat, però, sembla ser Cratip d'Atenes, (6) un historiador del segle IV abans de la nostra era. L'estil, els judicis, i la cobertura (se sap que el treball de Cratip era una continuació del de Tucídides) donen suport a aquesta identificació, si bé hi ha encara plantejats alguns dubtes.(4)

Aquest historiador «és un competent i molt conscienciat historiador l'obra del qual deriva de les millors fonts possibles; fa un esforç per interpretar amb imparcialitat, però manca d'alguna distinció en el pensament i l'estil. És un segon Tucídides», en opinió de H. D. Westlake.(7)

Referències

[modifica]

1.P.Oxy. 842 [= The Oxyrhynchus Papyri. en Egypt Exploration Society in Graeco-Roman Memoirs, vol. V, 1908, nº 842].

2.PSI 1304 [= Papiri greci e latini. en Società Italiana per la Ricerca dei Papiri Greci e Latini in Egitto, vol. XIII, 1953, nº 1304].

3.P.Cair 26/6/27/1-35 [= Service des Antiquités de l'Égypte, Catalogue Général des Antiquités égyptiennes du Musée du Caire].

4.Meister: op cit.

5.Goligher: op. cit.

6.Harding: op. cit.

7.Westlake: op. cit.