Hel·le
  | |
| Tipus | Déus de la mar e la mitologia grega |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Parella | Posidó |
| Mare | Nèfele |
| Pare | Atamant |
| Fills | Almops i Paeon (en)  |
| Germans | Frixos |
| Altres | |
| Part de | Frixos i Hel·le |
Segons la mitologia grega, Hel·le (en grec antic Έλλη) va ser una heroïna, filla d'Atamant, rei d'Orcomen, i de Nèfele.
Hel·le va fugir amb el seu germà Frixos sobre el moltó del velló d'or que havia de salvar-los de la mort i de l'odi de la seva madrastra Ino, i van marxar volant cap a la Còlquida.
Però, en passar pel damunt dels Dardanels, ella va caure al mar, que, en record seu, va prendre el nom d'Hel·lespont.[1] Una altra versió de la llegenda diu que Hel·le no va morir, sinó que en caure al mar va ser recollida per Posidó i la va salvar. El déu se'n va enamorar i la va fer mare de Pèon, Edó i Almops. Tucídides parla de les regions de Peònia, Edoea i Almòpia, a Macedònia, que haurien estat fundades per aquests herois.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Esmentat per Ovidi, a les Metamorfosis, 195 Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 237. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 108. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hel·le